COMUNITATS

A CORUÑA

A CORUÑA

Diòcesi de Santiago de Compostela i Província de La Coruña.

ABIDJAN (COSTA)

ABIDJAN (COSTA)

El convent d’Abidjan és la segona fundació carmelitana de la nostra Delegació africana.

ÁVILA

ÁVILA

Diòcesi i Província d’Àvila. Comunitat Autònoma de Castella i Lleó.

BADAJOZ

BADAJOZ

Arriben els Carmelites Descalços a Badajoz el 8 de setembre de 1982.

BADALONA

BADALONA

Els carmelites descalços estan presents a Badalona des de l’any 1907.

BARCELONA

BARCELONA

El primer convent teresià es va obrir en les Rambles de Barcelona el 25 de gener de 1586.

BENICÀSSIM

BENICÀSSIM

La residència actual continua al pis superior de la Fàbrica de “Licor Carmelitano”.

BOLÍVIA LA PAU

BOLÍVIA LA PAU

Fundat el 1928, els pares Carmelites tenen una església de Culte.

BURG D’OSMA

BURG D’OSMA

Diòcesi d’Osma, Província de Sòria. Comunitat Autònoma de Castella i Lleó.

BURGOS

BURGOS

Diòcesi i Província de Burgos. Comunitat Autònoma de Castella i Lleó.

BURRIANA

BURRIANA

El 1896 es va instal·lar el convent en una casa provisional del carrer de Sant Agustí.

CÁDIZ

CÁDIZ

L’Hospici que a la ciutat tenien els Pares de Sant Ferran.

CARAVACA DE LA CRUZ

CARAVACA DE LA CRUZ

S. Juan de la Cruz y la Stma. Cruz són realitats inseparables a la història de Caravaca.

CARRASC

CARRASC

La fundació d’aquesta casa no va començar fins al 1936 (14 de desembre)

CENTRE JOSEFÍ

CENTRE JOSEFÍ

Fa més de seixanta-cinc anys naixia el Centre Josefino al convent de Valladolid.

CÒRDOVA

CÒRDOVA

Aquest havia estat un dels principals de la Província d’Andalusia Baixa.

CÒRDOVA (Les Ermites)

CÒRDOVA (Les Ermites)

La nostra escola neix de l’amor d’una comunitat de frares carmelites de Còrdova.

DEDOUGOU (Burkina)

DEDOUGOU (Burkina)

Aquest convent de Dedugú (castellanitzant el nom) va ser la primera fundació carmelitana

EL PRADO

EL PRADO

Tot i que es va dient que el permís per a la fundació es va donar el 24 de març de 1913.

GIJÓN

GIJÓN

Diòcesi i Província d’Oviedo. Comunitat Autònoma d’Astúries. Parròquia.

GRANADA

GRANADA

Des de la restauració de la Província, el desig de tots va ser recuperar l’antiga fundació

HUESCA

HUESCA

La fundació estava destinada a ser Casa de Pregària, amb un Centre d´Espiritualitat.

EIVISSA

EIVISSA

La comunitat dEivissa representa una presència carmelitana i missionera.

LAS BATUECAS

LAS BATUECAS

Diòcesi de Còria-Cáceres. Província de Càceres Ajuntament de Las Mestas.

LEÓN

LEÓN

Diòcesi i província de Lleó. Comunitat Autònoma de Castella i Lleó. parròquia

LLEÓ (Col•legi)

LLEÓ (Col•legi)

Al barri de l’Ejido es van establir els Carmelites per fundar un col·legi.

LLEIDA

LLEIDA

El Santuari de Lleida dedicat a santa Teresa de l’Infant Jesús és, des del retorn dels carmelites descalços a la ciutat el 1928.

LOMÉ (Togo)

LOMÉ (Togo)

La fundació de Lomé, va començar a gestar-se a finals d’agost del 1992.

MADRID (Arturo Soria)

MADRID (Arturo Soria)

En aquest carrer es van establir els Carmelites Descalços en aquesta residència el 1962.

MADRID (Triana)

MADRID (Triana)

Actualment és la seu de la Revista Espiritualitat i estudiantat.

MÁLAGA

MÁLAGA

Al barri més típic de Màlaga, el “Perchel”, hi va haver la primera fundació.

MEDINA DEL CAMPO

MEDINA DEL CAMPO

Diócesi i Província de Valladolid. Comunitat Autònoma de Castella i Lleó.

OVIEDO

OVIEDO

Diòcesi i Província d’Oviedo. Principat d’Astúries. Parròquia.

REINOSA

REINOSA

Diòcesi i Província de Santander. Comunitat autònoma de Cantàbria.

SALAMANCA

SALAMANCA

Diòcesi i Província de Salamanca. Comunitat Autònoma de Castella i Lleó.

SAN ANTONIO

SAN ANTONIO

va proposar al bisbe de Cochabamba una fundació carmelitana a la ciutat.

SAN FERNANDO

SAN FERNANDO

Fundat en 1689 i abandonat, com tots els altres, quan la supressió dels convents del 1835,

SAN JOSÉ RÔGA

SAN JOSÉ RÔGA

Es la última mostra de la vitalitat de la nostra Província. Se fundó el 19 de març de 2000.

SEGOVIA

SEGOVIA

Diòcesi i Provincia de Segòvia. Comunitat Autònoma de Castella i Lleó.

SEVILLA (Església)

SEVILLA (Església)

Fundat el convent del Sant Àngel el 1587, abandonat pels religiosos el 1835.

SÒRIA

SÒRIA

La presència dels carmelites a la ciutat de Sòria la va estrenar la mateixa Mare Santa Teresa.

STA. CRUZ TENERIFE

STA. CRUZ TENERIFE

Diòcesi i Província de Tenerife. Comunitat Autònoma de les Illes Canàries.

TALAVERA

TALAVERA

Diòcesi i Província de Toledo. Comunitat Autònoma de Castella-La Manxa

TARRAGONA

TARRAGONA

Els carmelites descalços van arribar a Tarragona el 1597 gràcies a un llegat de Joan Roca.

TOLEDO

TOLEDO

Diòcesi i Província de Toledo. Comunitat Autònoma de Castella-La Manxa

TUPÂ RÓGA

TUPÂ RÓGA

La presència carmelitana a la República del Paraguai, l’antiga Província Interior del Paraguai, és tardana. Postulantat.

ÚBEDA

ÚBEDA

Es va fundar el 1587. Aquí va morir sant Joan de la Creu i aquí es va aixecar al sant de Fontiveros la primera església.

URUGUAY FLORIDA

URUGUAY FLORIDA

Florida, a l’interior de l’Estat uruguaià, és una població fundada el 1809.

VALÈNCIA

VALÈNCIA

El 1588, el P. Elías de San Martín va venir a València acompanyant a les monges.

VALLADOLID

VALLADOLID

Diócesi i Província de Valladolid. Comunitat Autònoma de Castella i Lleó.

VIGO

VIGO

Diòcesi de Tuy-Vigo. Provincia de Pontevedra. Comunitat Autònoma de Galícia.

SARAGOSSA

SARAGOSSA

El convent de Saragossa és la principal presència carmelitana en terres d’Aragó.

A la portada

“Mireu d’entrar per la porta estreta”

“Mireu d’entrar per la porta estreta”

La pregunta que li fan a Jesús a l'Evangeli sobre si seran pocs o molts els qui se "salvin" no sé com ens sona com a creients "il·lustrats" que som. Fins a quin punt creiem que anem per bon camí per a arribar al cel o aconseguir la meta a la qual ens mena la vida cristiana? La qüestió no és pensar si estem invertint prou en aquesta mena de "pla de jubilació definitiu" que seria la salvació, sinó si els nostres passos ens porten on Jesús vol que anem. Ell mateix respon a aquesta pregunta afirmant que la salvació és aquí, oberta a tothom; Jesús és la porta que Déu manté oberta des d’aleshores. Per a entrar-hi no cal ser jueu (o cristià "vell") ni cap altra "condició" humana (ser pobre o ric, alt o baix) sinó desitjar-ho amb tot el que això comporta. Segons Jesús, això és el que ens ha de preocupar, i que la porta és "estreta", de difícil accés, i cal que també nosaltres ens "estrenyem", cosa que demana un esforç més que important. Però no hi ha altra manera, no hi ha més alternatives que trobar aquesta porta, que és el mateix Jesús i la seva Paraula, i traspassar-la...