COMUNITATS
HUESCA
La fundació estava destinada a ser Casa de Pregària, amb un Centre d´Espiritualitat.
Santa Teresa de Jesús
12 de diciembre de 2002
Plaza de Navarra, 7B, 22002, Huesca, Huesca
974 21 17 86
BREU HISTÒRIA
El convent d’Osca pretén ser un focus d’irradiació de la nostra espiritualitat per caldejar les terres fredes d’Aragó a través de la pregària, la predicació al voltant dels nostres Sants Pares i el treball apostòlic a la diòcesi.
BREU HISTÒRIA
Va ser el P. Sebastià de la Concepció, nascut en un poble de la diòcesi de Tarazona, que es va fer càrrec dels tràmits de la fundació. Després de molts intents, va obtenir per fi la llicència del Bisbe de la diòcesi, el Sr. Juan Moriz de Salazar, una vegada superades les reticències de les comunitats de mendicants de la ciutat.
El 1637 es va inaugurar a la nova residència el Col·legi de Teologia dels Carmelites Descalços de la Corona d’Aragó. Es van distingir els frares per la seva virtut, ciència i predicació. El Col·legi de Sant Albert (que així es va anomenar) va estar vinculat a la Universitat Sertoriana i va arribar a albergar durant alguns anys de cinquanta a seixanta religiosos.
Entre els benefactors insignes d’aquell Col·legi cal nomenar Diego de Nueros, saragossà, així com Juan Gastón, Arcedià de la Santa Església Catedral d’Osca.
Amb l’exclaustració del segle XIX, els Carmelites Descalços de la Província d’Aragó-València van haver de deixar el recinte que més tard es va convertir en caserna i posteriorment una presó. Ara l’espai ocupa la Plaça Concepció Arenal.
La restauració del convent va començar el 16 de desembre del 2000, amb una nova titular: Santa Teresa de Jesús. La ubicació del convent ja no és la mateixa. La residència actual formava part de l’antic convent de les Carmelites Descalces d’Osca, conegudes com a Tereses, que han cedit generosament la propietat als seus Germans els Carmelites Descalços. Tot ha estat rehabilitat i inaugurat oficialment el 26 d’abril del 2002.
La fundació està destinada a ser Casa de pregària, amb un Centre d’espiritualitat, on s’organitzen cursets, conferències sobre espiritualitat en general i carmelitana, en particular teresià-sanjuanista, així com s’ha donat peu a la formació de Grups de Pregària. També s’afavoreix la participació dels moviments propis del nostre carisma.
A la portada
Maria dona del silenci
Paraula de Déu Lluc 2, 19 "Maria guardava tot això en el seu cor i ho meditava." Meditació L'Evangeli recull molt poques paraules de Maria. No obstant això, el seu silenci parla amb una força extraordinària. No és un silenci buit ni una absència de compromís; és un silenci habitat per la presència de Déu, un espai interior on la Paraula pot arrelar i donar fruit. Maria sap escoltar. Abans de respondre, acull. Abans d'actuar, contempla. Guarda en el seu cor el que viu i allò que no comprèn, deixant que sigui Déu qui il·lumini cada esdeveniment. El seu silenci és confiança, disponibilitat i obertura al misteri. Vivim en un món ple de soroll, de paraules que se succeeixen sense descans i de presses que tot just deixen espai per a la trobada amb un mateix i amb Déu. Correm el risc d'escoltar moltes veus i, tanmateix, no reconèixer l'única que pot donar sentit a la nostra vida. La Mare de Déu del Carme ens invita avui a recuperar el valor del silenci. No com a aïllament, sinó com a camí de comunió. En el silenci aprenem a distingir l'essencial del passatger, deixem que el...