COMUNITATS
HUESCA
La fundació estava destinada a ser Casa de Pregària, amb un Centre d´Espiritualitat.
Santa Teresa de Jesús
12 de diciembre de 2002
Plaza de Navarra, 7B, 22002, Huesca, Huesca
974 21 17 86
BREU HISTÒRIA
El convent d’Osca pretén ser un focus d’irradiació de la nostra espiritualitat per caldejar les terres fredes d’Aragó a través de la pregària, la predicació al voltant dels nostres Sants Pares i el treball apostòlic a la diòcesi.
BREU HISTÒRIA
Va ser el P. Sebastià de la Concepció, nascut en un poble de la diòcesi de Tarazona, que es va fer càrrec dels tràmits de la fundació. Després de molts intents, va obtenir per fi la llicència del Bisbe de la diòcesi, el Sr. Juan Moriz de Salazar, una vegada superades les reticències de les comunitats de mendicants de la ciutat.
El 1637 es va inaugurar a la nova residència el Col·legi de Teologia dels Carmelites Descalços de la Corona d’Aragó. Es van distingir els frares per la seva virtut, ciència i predicació. El Col·legi de Sant Albert (que així es va anomenar) va estar vinculat a la Universitat Sertoriana i va arribar a albergar durant alguns anys de cinquanta a seixanta religiosos.
Entre els benefactors insignes d’aquell Col·legi cal nomenar Diego de Nueros, saragossà, així com Juan Gastón, Arcedià de la Santa Església Catedral d’Osca.
Amb l’exclaustració del segle XIX, els Carmelites Descalços de la Província d’Aragó-València van haver de deixar el recinte que més tard es va convertir en caserna i posteriorment una presó. Ara l’espai ocupa la Plaça Concepció Arenal.
La restauració del convent va començar el 16 de desembre del 2000, amb una nova titular: Santa Teresa de Jesús. La ubicació del convent ja no és la mateixa. La residència actual formava part de l’antic convent de les Carmelites Descalces d’Osca, conegudes com a Tereses, que han cedit generosament la propietat als seus Germans els Carmelites Descalços. Tot ha estat rehabilitat i inaugurat oficialment el 26 d’abril del 2002.
La fundació està destinada a ser Casa de pregària, amb un Centre d’espiritualitat, on s’organitzen cursets, conferències sobre espiritualitat en general i carmelitana, en particular teresià-sanjuanista, així com s’ha donat peu a la formació de Grups de Pregària. També s’afavoreix la participació dels moviments propis del nostre carisma.
A la portada
Silveri de Sant Lluís Gonçaga
Jaume Perucho Pontarró neix el 12 de març de 1864 a Corroncui, avui agregat al Pont de Suert (Alta Ribagorça, Lleida). Els seus pares, Jaume i Francesca, moren molt aviat i queda orfe. Una família del poble, Perucho de Pinyana, l'acull durant tres anys i treballa amb els pastors d'aquesta família. Amb 13 anys es trasllada a Lleida, on compagina estudis en el seminari diocesà com a alumne extern i treball a casa de la família Torrons. Serveix com a escolà en les celebracions de les carmelites descalces. Aquí coneix a un carmelita exclaustrat (recordem que estem en els anys posteriors a la desamortització de Mendizábal i les comunitats començaven a restaurar-se a poc a poc) i decideix entrar en el Carmel descalç. Pren l'hàbit al Desert de les Palmes (Castelló) i professa el 30 d'agost de 1883. Comença a estudiar allà mateix i continua a València una vegada inaugurat el convent. Acaba els estudis a Àvila. És ordenat sacerdot el 31 de març de 1888. Participa en la fundació del convent de Tarragona l’any 1896 i aviat és enviat a Matanzas (Cuba) per a preparar la fundació....