CARMEL JOVE DESCALÇ
«Jove, a tu et dic: Alça’t» (Lc 7, 14).
Aquestes són les paraules que Jesús va pronunciar davant del cos sense vida d’aquell jove que portaven a enterrar. A les portes de la ciutat de Naín, la seva mare i tots els presents van ser testimonis d’aquell miracle. El jove va reviure en rebre les paraules de vida que Jesús li va dirigir. A continuació Jesús va lliurar el jove als braços de la seva mare. Quin retrobament feliç!
El Papa Francesc va voler fer-se ressò d’aquest episodi a l’exhortació apostòlica dirigida als joves Christus vivit i, sobretot, van servir de fil conductor al missatge de la Jornada Mundial de la Joventut del dia 5 d’abril de 2020 passat. Són molts els joves que com el fill d’aquella vídua han sentit la Paraula de Déu.
Són molts els que s’han sentit reviure per la gràcia de Déu i han alegrat immensament el cor dels seus familiars, amics i de tants i tants éssers humans a qui faltava l’esperança. Avui Jesús continua sentint compassió davant les llàgrimes dels seus fills i vol, a través del somriure i l’espontaneïtat de nosaltres, els joves, omplir aquest món d’il·lusió, d’esperança, de vida.
Si mirem les figures del Carmel també a ells els van anar dirigides paraules semblants a les d’aquell jove: Maria es va aixecar i va anar a visitar la seva cosina Isabel (cf Lc 1, 39); Josep es va aixecar i va prendre Maria i el Nen per salvar-los la vida (cf Mt 2, 14); el profeta Elies va ser visitat per l’àngel del Senyor quan va estar tan angoixat que es va desitjar la mort (cf 1 Re 19, 4-8).
Els joves del Carmel ens sentim privilegiats, perquè som conscients que hem estat mirats amb misericòrdia per Déu; sentim en nosaltres també els mateixos ímpetus d’ajudar Jesús a salvar ànimes que van sentir Teresa de Jesús, Joan de la Creu, Teresita… Som receptors d’un do que va més enllà de nosaltres i que no es pot quedar amagat sota el celemí, sinó que Déu vol que il·luminem tots els de la casa (cf Mt 5, 15).
Estimat amic o amiga que avui llegeixes aquestes lletres, volem compartir l’alegria de sentir-nos vius, molt vius, i et convidem a conèixer-nos. És veritat que les nostres obres als ulls del món són insignificants, gairebé irrellevants, però això és perquè el món no l’ha conegut (cf Jn 17, 25). Som joves que intentem viure l’alegria i la senzillesa de l’Evangeli segons l’esperit de família que Santa Teresa de Jesús va voler que les seves filles i fills visquessin: pregària, amor dels uns amb els altres, desassesament de tot allò criat i humilitat.
Si vols conèixer-nos, pots escriure’ns a delegadopjocd@gmail.com. També podeu visitar la nostra pàgina de recursos pastorals www.elbastondeteresa.es T’esperem.
A la portada
San Elías, fuente viva del Carmelo
En el corazón del Carmelo arde un fuego antiguo, un fuego que no se apaga: es el celo ardiente del profeta Elías, padre espiritual de todos los carmelitas, hombre de Dios, centinela del silencio y la fidelidad. El Carmelo nace en la tierra que lleva su nombre, el monte donde Elías oró, luchó, escuchó y se dejó transformar. En él se entrelazan la pasión por Dios y el compromiso con su pueblo. No es solo un personaje del pasado: Elías es un principio, un manantial que sigue dando agua fresca a todos los que buscan al Dios vivo. Un hombre de fuego y de silencio Elías es conocido por su fuerza profética: desafía a los poderosos, defiende la alianza, denuncia la injusticia. Pero el Elías que inspira al Carmelo no es solo el que clama fuego desde el cielo, sino el que se deja evangelizar por la brisa suave en el Horeb. Allí aprende que Dios no está en el estruendo, sino en el susurro, y que el verdadero celo se alimenta en el silencio. Los carmelitas, y todo cristiano que se abre a esta espiritualidad, encuentran en Elías un modelo de vida interior: de escucha atenta, de...