CARMEL JOVE DESCALÇ
«Jove, a tu et dic: Alça’t» (Lc 7, 14).
Aquestes són les paraules que Jesús va pronunciar davant del cos sense vida d’aquell jove que portaven a enterrar. A les portes de la ciutat de Naín, la seva mare i tots els presents van ser testimonis d’aquell miracle. El jove va reviure en rebre les paraules de vida que Jesús li va dirigir. A continuació Jesús va lliurar el jove als braços de la seva mare. Quin retrobament feliç!
El Papa Francesc va voler fer-se ressò d’aquest episodi a l’exhortació apostòlica dirigida als joves Christus vivit i, sobretot, van servir de fil conductor al missatge de la Jornada Mundial de la Joventut del dia 5 d’abril de 2020 passat. Són molts els joves que com el fill d’aquella vídua han sentit la Paraula de Déu.
Són molts els que s’han sentit reviure per la gràcia de Déu i han alegrat immensament el cor dels seus familiars, amics i de tants i tants éssers humans a qui faltava l’esperança. Avui Jesús continua sentint compassió davant les llàgrimes dels seus fills i vol, a través del somriure i l’espontaneïtat de nosaltres, els joves, omplir aquest món d’il·lusió, d’esperança, de vida.
Si mirem les figures del Carmel també a ells els van anar dirigides paraules semblants a les d’aquell jove: Maria es va aixecar i va anar a visitar la seva cosina Isabel (cf Lc 1, 39); Josep es va aixecar i va prendre Maria i el Nen per salvar-los la vida (cf Mt 2, 14); el profeta Elies va ser visitat per l’àngel del Senyor quan va estar tan angoixat que es va desitjar la mort (cf 1 Re 19, 4-8).
Els joves del Carmel ens sentim privilegiats, perquè som conscients que hem estat mirats amb misericòrdia per Déu; sentim en nosaltres també els mateixos ímpetus d’ajudar Jesús a salvar ànimes que van sentir Teresa de Jesús, Joan de la Creu, Teresita… Som receptors d’un do que va més enllà de nosaltres i que no es pot quedar amagat sota el celemí, sinó que Déu vol que il·luminem tots els de la casa (cf Mt 5, 15).
Estimat amic o amiga que avui llegeixes aquestes lletres, volem compartir l’alegria de sentir-nos vius, molt vius, i et convidem a conèixer-nos. És veritat que les nostres obres als ulls del món són insignificants, gairebé irrellevants, però això és perquè el món no l’ha conegut (cf Jn 17, 25). Som joves que intentem viure l’alegria i la senzillesa de l’Evangeli segons l’esperit de família que Santa Teresa de Jesús va voler que les seves filles i fills visquessin: pregària, amor dels uns amb els altres, desassesament de tot allò criat i humilitat.
Si vols conèixer-nos, pots escriure’ns a delegadopjocd@gmail.com. També podeu visitar la nostra pàgina de recursos pastorals www.elbastondeteresa.es T’esperem.
A la portada
«I aquest administrador inútil, traieu-lo a fora, a la fosca»
Escoltem avui l'última paràbola de l'Evangeli de sant Mateu, que ens ajuda a entendre com hem de viure fins que el Senyor torni per dur a la plenitud tota la Creació. Mentrestant, l'Evangeli ens recorda que tot i ser veritat que Jesús, el Senyor, va tornar al Pare d'on va venir fent valer des de Déu el fruit de la seva Missió: la seva Sagrada Humanitat, des del cel, ens convoca a entendre i viure aquesta vida com a camí vers l'altra, la que Déu sempre va voler que gaudíssim i que, gràcies a l'obra de Crist, torna a estar al nostre abast.La paràbola ens diu clarament que el nostre temps s’ha aprofitar, que cadascú ha rebut uns dons de Déu, una quantitat de «talents» que hem de fer fructificar per tal d'aconseguir la nostra meta, la vida del cel, per compartir amb els sants la mateixa vida de Déu. Segons la paràbola, aquests talents el Senyor els reparteix com una mena d'herència viva per mantenir viu el seu projecte. Queda clar quan es narra el retorn del Senyor i el seu judici sobre els fruits aconseguits per la gestió dels seus administradors i el premi als servidors...
