CARMEL JOVE DESCALÇ
«Jove, a tu et dic: Alça’t» (Lc 7, 14).
Aquestes són les paraules que Jesús va pronunciar davant del cos sense vida d’aquell jove que portaven a enterrar. A les portes de la ciutat de Naín, la seva mare i tots els presents van ser testimonis d’aquell miracle. El jove va reviure en rebre les paraules de vida que Jesús li va dirigir. A continuació Jesús va lliurar el jove als braços de la seva mare. Quin retrobament feliç!
El Papa Francesc va voler fer-se ressò d’aquest episodi a l’exhortació apostòlica dirigida als joves Christus vivit i, sobretot, van servir de fil conductor al missatge de la Jornada Mundial de la Joventut del dia 5 d’abril de 2020 passat. Són molts els joves que com el fill d’aquella vídua han sentit la Paraula de Déu.
Són molts els que s’han sentit reviure per la gràcia de Déu i han alegrat immensament el cor dels seus familiars, amics i de tants i tants éssers humans a qui faltava l’esperança. Avui Jesús continua sentint compassió davant les llàgrimes dels seus fills i vol, a través del somriure i l’espontaneïtat de nosaltres, els joves, omplir aquest món d’il·lusió, d’esperança, de vida.
Si mirem les figures del Carmel també a ells els van anar dirigides paraules semblants a les d’aquell jove: Maria es va aixecar i va anar a visitar la seva cosina Isabel (cf Lc 1, 39); Josep es va aixecar i va prendre Maria i el Nen per salvar-los la vida (cf Mt 2, 14); el profeta Elies va ser visitat per l’àngel del Senyor quan va estar tan angoixat que es va desitjar la mort (cf 1 Re 19, 4-8).
Els joves del Carmel ens sentim privilegiats, perquè som conscients que hem estat mirats amb misericòrdia per Déu; sentim en nosaltres també els mateixos ímpetus d’ajudar Jesús a salvar ànimes que van sentir Teresa de Jesús, Joan de la Creu, Teresita… Som receptors d’un do que va més enllà de nosaltres i que no es pot quedar amagat sota el celemí, sinó que Déu vol que il·luminem tots els de la casa (cf Mt 5, 15).
Estimat amic o amiga que avui llegeixes aquestes lletres, volem compartir l’alegria de sentir-nos vius, molt vius, i et convidem a conèixer-nos. És veritat que les nostres obres als ulls del món són insignificants, gairebé irrellevants, però això és perquè el món no l’ha conegut (cf Jn 17, 25). Som joves que intentem viure l’alegria i la senzillesa de l’Evangeli segons l’esperit de família que Santa Teresa de Jesús va voler que les seves filles i fills visquessin: pregària, amor dels uns amb els altres, desassesament de tot allò criat i humilitat.
Si vols conèixer-nos, pots escriure’ns a delegadopjocd@gmail.com. També podeu visitar la nostra pàgina de recursos pastorals www.elbastondeteresa.es T’esperem.
A la portada
“Creieu-me, jo estic en el Pare i el Pare està en mí”
Els diumenges de Pasqua, la Paraula de Déu ens ajuda a entendre i viure la Resurrecció del Senyor, origen de la nostra Església, i també a veure com la pròpia Església viu la seva Missió, especialment pel que fa a la seva evolució i apostolat (primera lectura) i des del seu mateix cor (Evangeli).Des del primer aspecte, veiem com el nou poble de Déu creix i a mesura que ho fa ha d'adaptar la seva estructura, com una planta que es va fent més gran i va traient de si mateixa, de la seva essència per dir-ho així, el que va necessitant per adaptar la seva vida a les noves circumstàncies. En aquest cas, es tracta d'un pas importantíssim, perquè l'Església, composta ja de jueus i de grecs (gentils) s'adona que no pot arribar a tot amb l'estructura que li ha donat el Mestre, els Dotze Apòstols, ja que aquests no arriben per a estar amb tots els que es van incorporant. Entenen que aquesta jerarquia original s'ha de desenvolupar i créixer per a arribar a tothom, per a atendre’ls materialment però també, com aviat es mostrarà, també amb la Paraula de Déu i els béns...