PARRÒQUIES I SANTUARIS
Santa Teresa de Jesús va procurar sempre fer casa seva amb una església oberta (“perquè, encara que no sigui sinó haver una altra església on és el Santíssim Sagrament més, és molt”, Fundacions 29,27). Cada casa era una nova presència “física” de Jesús al mig del seu poble i servia perquè es pogués trobar amb les monges, els frares i amb el poble creient (i als nostres temps amb qualsevol que hi pugui entrar).
Les nostres esglésies, parròquies i santuaris són la nostra primera activitat apostòlica. Aquest apostolat és propi de tot cristià i de tot religiós. En primer lloc, és el testimoni sobre Jesús que es manifesta amb la pregària, l’abnegació evangèlica i l’exemple de la pròpia vida lliurada, com va fer el mateix Crist (així ens va redimir, amb la seva pregària al Pare i la seva pròpia immolació per tothom). L’Ordre del Carme es compta entre les “mendicants”, és a dir, dedicades al servei apostòlic i ministerial, al testimoni actiu entre els fidels mitjançant la predicació, la pregària en comú, la celebració dels sagraments, l’ensenyament i la “mistagogia” (ajudar als altres en una recerca interior cristiana).
Tot això s’ha trobat sempre a les nostres esglésies, a disposició de qualsevol que hi vulgui entrar. I especialment en els santuaris. Santa Teresa es va alegrar de fundar el seu primer monestir d’Àvila també perquè feia “una altra església més en aquest lloc, del meu pare gloriós Sant Josep, que no n’hi havia” (Vida 36). Així, les nostres esglésies són cases especials de la Benaurada Verge del Carme, del Nen Jesús de Praga, de sant Josep, la mateixa Santa Teresa de Jesús, Santa Teresa de Lisieux.
Finalment, des dels anys 50 del segle XX, escoltant la petició i la necessitat de les diverses esglésies diocesanes, obrim moltes de les nostres esglésies com a parròquies a tot el poble de Déu, aportant-los també el nostre propi carisma i saviesa de la vida espiritual, la oració amb el seu aprenentatge i pràctica, l’ambient fratern en senzillesa i franquesa, l’acollida de tothom qui vulgui ser “amic fort de Déu” i servint-los des del ministeri i l’assistència pastoral.
SANTUARIS
ÀVILA, SANTA TERESA DE JESÚS, CASA NATALÍCIA.
BARCELONA, TITULAR: MARE DE DÉU DEL CARME.
BURGOS, TITULAR: NTRA. Sra. DEL CARME
MADRID – PLAÇA D’ESPANYA. TITULAR: SANTUARI NACIONAL DE SANTA TERESA DE JESÚS.
MEDINA DEL CAMP: TITULAR: STMA. MARE DE DÉU DEL CARME.
SEGÒVIA. TITULAR: MARE DE DÉU DEL CARME. SANTUARI – SEPULCRE DE SANT JOAN DE LA CREU.
ÚBEDA. TITULAR: S. MIGUEL I S. JUAN DE LA CREU.
PARRÒQUIES
ABIYAN, COSTA DE MARFIL, TITULAR SANT LUIS GONZAGA,
COCHABAMBA, BOLÍVIA. TITULAR: S. ANTONIO DE PADUA.
GILLÓ. TITULAR, NTRA. Sra. DE BEGONYA
LA PAU, BOLÍVIA. TITULAR: B.V. MARIA DE LA MUNTANYA CARMELO
LLEÓ. TITULAR: SANT LORENÇ.
MÀLAGA. TITULAR: STA. MARIA DE BETLE.
OVIEDO. TITULAR: B.V. MARIA DE LA MUNTANYA CARMELO.
SANT FERRAN. TITULAR: NTRA. Sra. DEL CARME
STA. CREU DE TENERIFE. TITULAR: STO. DIUMENGE DE GUZMAN.
VALÈNCIA. TITULAR: NTRA. Sra. DEL CARME
VIGO. TITULAR: MARE DE DÉU DEL CARME.
SARAGOSSA. TITULAR: S. JUAN DE LA CREU.
PARRÒQUIA – SANTUARI
LLEIDA. TITULAR: SANTA TERESA DE L’ENFANT JESÚS.
A la portada
Fallece el Hno. Antonio Vázquez Martínez, OCD
El Hno. Antonio Vázquez Martínez, OCD, ha fallecido después de una larga trayectoria de vida religiosa en el Carmelo Descalzo. La Provincia Ibérica se une en estos momentos a la oración de sus familiares, de sus hermanos de comunidad y de todas las personas que compartieron con él diferentes etapas de su vida. Antonio nació en Jaén el 16 de abril de 1958, hijo de Bienvenido y Luisa. En el Carmelo recibió el nombre religioso de Antonio de Jesús Abandonado. Su camino como carmelita descalzo comenzó en Úbeda, donde ingresó en el postulantado el 26 de junio de 1980 y tomó el hábito el 1 de octubre de ese mismo año. El 26 de septiembre de 1981 realizó su profesión simple y, después de varios años de formación y discernimiento, emitió su profesión solemne el 17 de mayo de 1986. Desde entonces, su vida quedó vinculada al Carmelo y a las diferentes comunidades a las que fue enviado. La documentación conservada recoge su presencia en Úbeda, Cádiz, Buenos Aires (Argentina) y Córdoba, en la comunidad de San Cayetano, entre otros destinos. En los últimos años continuó viviendo...
