DELEGACIÓ
L’any 1992, els Carmelites de l’antiga província d’Aragó i de València van decidir comprometre’s en una nova experiència de Missió. Àfrica ens trucava i vam voler respondre, fiant-nos més de la Providència que dels nostres recursos humans i materials, més aviat escassos.
El lloc escollit va ser Burkina Faso, un dels països més pobres i empobrits de l’Àfrica Occidental subsahariana. A l’estiu de 1992 són enviats els Pares Enrique Lassa, Eloy Villaescusa i Espirindio Ruiz. Acollits en primer terme per les nostres germanes Carmelites Descalces de Moundasso (a uns 8 quilòmetres de Dedugú, on ara s’assenta la nostra Missió), van anar superant les dificultats i els contratemps normals en qualsevol aventura fundacional… i molts altres que van sorgir sobre la marxa. La raó: l’Ordre masculina no existia a aquelles terres. Raó i lloc determinen el projecte de vida: evangelitzar des del Carmel de Teresa i Joan de la Creu.
Començava així el llarg i laboriós procés de la inculturació, l’esforç vital per acollir aquelles persones, els nostres germans, i la seva manera de vida i alhora deixar-se canviar i evangelitzar per ells. De l’hostatgeria de les Germanes, es va passar a viure de lloguer en una casa molt propera a un dels barris de la «ciutat» (millor dir «nucli urbà») de Dedugú, la capella del qual, dedicada a la Sainte Trinité havia confiat el Bisbe a cura pastoral dels Carmelites.
És el moment de cercar un terreny on edificar el futur convent. Alhora les idees que els missioners porten des d’Espanya i les circumstàncies concretes, van conformant el projecte de vida: som a Burkina Faso per contribuir a la vivència de l’Espiritualitat en aquesta diòcesi concreta (Dedugú) i per treballar en la implantació de la Ordre carmelitana en aquestes terres. El context aporta dues notes més no menys importants: l’atenció pastoral a aquest barri que ja podem anomenar de la Trinitat i el treball social, imprescindible per fer més creïble l’anunci de l’Evangeli. Des del primer moment van a casa nostra gents necessitades d’ajudes immediates oa més llarg termini. També des del primer dia l’ajuda des d’Espanya comença a fluir, de manera declarada o anònima, però fidel constant.
Després de moltes converses entre l’ajuntament de Dedugú i la diòcesi, se’ns concedeix un terreny al costat mateix paret amb paret del col·legi de les Germanes de la Consolació, i s’inicia la construcció dels primers edificis del que avui és la Missió: un primer mòdul d’habitacions (per als religiosos i per exercitar el deure, aquí imprescindible, de l’hospitalitat), sala d’estar, cuina, cotxera, etc. El camí apareixia clar, ara «només» calia recórrer-lo.

BURKINA FASO (DEDOUGOU)

COSTA DE MARFIL (ABDIJAN)

TOGO (LOMÉ)
A la portada

Consell Provincial a Badalona
El dia 18 de setembre es va reunir al nostre convent el Consell de la Província Ibèrica de Santa Teresa. Es tractava de la reunió ordinària mensual però que es va aprofitar per tractar temes relacionats directament amb les comunitats unificades de Badalona i Barcelona. Així, els membres del consell, presidits pel provincial P. Francisco Sánchez Oreja, van visitar el convent i es van reunir amb l’arquitecte Francesc Gil, director de les obres de reforma del tercer pis on s’establiran els religiosos de la comunitat. Casualment, aquestes obres començaran quan faci 100 anys justos des de la inauguració del convent tal com el coneixem avui, el 15 d'octubre de 1923, festivitat de santa Teresa de Jesús. Durant la jornada, també van acollir mossèn Andreu Oller, vicari episcopal de Barcelona, el qual tingué l’oportunitat d’explicar al consell la nova distribució territorial dins de l’arxiprestat, el qual s'ha dividir en Comunitats Pastorals agrupant parròquies i comunitats religioses. fLa nostra comunitat carmelitana ha quedat integrada en la Comunitat Pastoral Badalona Centre,...