QUI SOM
Els carmelites descalços volem viure el do de l’Esperit Sant (carisma) que vam rebre santa Teresa i sant Joan de la Creu per fundar una nova família religiosa unida al vell tronc del Carmel, els “Germans de la Benaurada Verge Maria de la Muntanya del Carmel”. D’ells rebem l’índole mariana i bíblica de la nostra vocació que conformen una de les més antigues i sòlides tradicions espirituals de l’Església. La Mare de Déu és per a nosaltres Mare i Patrona, exemple viu de vida interior i unió amb el misteri de Crist; el profeta Elies, representant de la millor tradició bíblica, és model per a qui contempla al Déu viu i present en la història i s’abrasa en el zel de la seva glòria. Amb ell, ens sentim oïdors i proclamadors de la Paraula de Déu.
Carmelites Descalços
CARMELITES DESCALÇES
FES-TE CARMELITA
Carmelites Descalços
La nostra forma de vida, com a germans descalços en aquesta tradició, és senzilla, totalment centrada en el necessari i fonamental, en l’essencial. Neix de la riquíssima experiència de Déu de Teresa de Jesús, la nostra Mare. Les seves gràcies místiques i la contemplació del Déu viu present en la Humanitat de Crist la van portar a dur a terme el propòsit de renovar l’Orde, orientant-la cap a la pregària i la contemplació de les coses divines, sotmetent-la a l’Evangeli i organitzant-la en comunitats de pocs membres però escollits, a semblança del ramat evangèlic, com un petit col·legi de Crist, del qual el Senyor es pogués fiar sempre i que estiguessin disposats a donar la vida per Ell i la seva causa. En principi, les germanes reunides a l’entorn de Teresa de Jesús s’ocupaven de pregar i donar la vida perquè cap cristià, dels que restaven fidels, marxessin i pels dirigents i teòlegs que eren els qui, en aquell temps, havien de prendre la paraula i defensar la causa de Jesús.
Carmelites Descalços
La nostra forma de vida, com a germans descalços en aquesta tradició, és senzilla, totalment centrada en el necessari i fonamental, en l’essencial. Neix de la riquíssima experiència de Déu de Teresa de Jesús, la nostra Mare. Les seves gràcies místiques i la contemplació del Déu viu present en la Humanitat de Crist la van portar a dur a terme el propòsit de renovar l’Orde, orientant-la cap a la pregària i la contemplació de les coses divines, sotmetent-la a l’Evangeli i organitzant-la en comunitats de pocs membres però escollits, a semblança del ramat evangèlic, com un petit col·legi de Crist, del qual el Senyor es pogués fiar sempre i que estiguessin disposats a donar la vida per Ell i la seva causa. En principi, les germanes reunides a l’entorn de Teresa de Jesús s’ocupaven de pregar i donar la vida perquè cap cristià, dels que restaven fidels, marxessin i pels dirigents i teòlegs que eren els qui, en aquell temps, havien de prendre la paraula i defensar la causa de Jesús.
Fila inicial tablet movilAquest projecte innovador i senzill es va anar definint i va evolucionar a través de noves experiències de santa Teresa i del nou esquinçament de la unitat de l’Església que va significar la Reforma i tota la violència que la va seguir. Teresa de Jesús, amb aquest dolorós panorama davant els ulls, proposa a la nova família del Carmel una missió apostòlica directa de manera que l’oració, el retir i el lliurament de les germanes redundessin pel bé d’aquesta Església tan maltractada. Aquest esperit apostòlic es va definir més en profunditat gràcies a la forta experiència eclesial de Santa Teresa que fixa la seva atenció en els pobles, àdhuc no cristians i per evangelitzar. Calia i es podia fer més per donar testimoniatge de les misericòrdies de Déu i el seu amor per l’home. Així va decidir associar a la seva obra un grup de frares per viure aquest mateix estil de vida i poder donar testimoniatge autoritzat d’ell.
Els carmelites descalços, per exprés desig de santa Teresa de Jesús, compartim vocació i ideals amb les nostres germanes les monges i prestem a l’Església no solament el servei de l’oració i la vida de comunitat sinó també l’apostolat de l’espiritualitat i qualsevol altre que pugui demanar-nos l’Església i pel qual estiguem capacitats. Com a Orde, tanmateix, no només estem atents a allò que l’Església ens demani d’acord al nostre carisma, sinó també a les necessitats que pugui tenir la mateixa Església i de les quals ella mateixa no en sigui conscient, convençuts que els cristians actuals i futurs no seran tals sense una forta experiència personal del Déu viu, a través de l’oració i d’una fraternitat autèntica.
Encara que Santa Teresa, amb la seva vida i experiència espiritual, és mestra i mare de la nostra vida, contemplem la imatge viva de l’autèntic carmelita en el nostre pare sant Joan de la Creu, a qui apliquem la invitació de l’Apòstol sant Pau: “Sigueu imitadors meus com jo ho sóc de Crist” (1Cor 4,5; 11,1). En ell es manifesta clarament i plena la vocació al Carmel renovat a través de fets i doctrina.
Per això contemplem la nostra forma de vida en les persones dels Sants Pares i en els seus escrits en els quals ens conviden a trobar-nos amb el Déu viu en la Persona i Humanitat del seu Fill Jesucrist i a seguir els seus passos, imitant la Verge Maria, la seva Mare. La nostra vocació és una gràcia, un do de Déu totalment immerescut, que ens impulsa, a través de la comunió de vida, la fraternitat i l’ apostolat cap a la misteriosa unió amb Déu. En concret, ens sabem cridats a l’oració, que alimentem amb la Paraula de Déu i la litúrgia, per viure cada dia l’amistat amb Déu.
Ser “amigos fuertes de Dios” –com diu santa Teresa de Jesús- és viure l’oració en l’amor dels uns amb els altres, el despreniment de tot el criat i l’autèntica humilitat, és a dir, caminant en veritat. Com que oració i regal no es compadeixen, ens esforcem en edificar la nostra vida sobre el fonament de l’abnegació evangèlica segons els ensenyaments dels nostres Sants Pares. Igualment, d’aquesta amistat i coneixement personal de Déu, de la comprensió profunda de la Paraula de Déu i de l’estudi dels camins de l’Esperit, oferim a l’Església, allà on som, la nostra activitat apostòlica.
La nostra família religiosa ha estat molt fecunda, gràcies a l’Esperit Sant, en la santedat lluminosa de monges i frares que són Mestres espirituals de l’Orde i de tota l’Església: santa Teresa de Lisieux, Sant Rafael Kalinowsky, santa Teresa dels Andes, santa Teresa Beneta de la Creu (Edith Stein), els beats Francesc Palau, Isabel de la Trinitat i tants altres. Tres d’ells, els sants pares Teresa de Jesús, Joan de la Creu i Teresa de Lisieux han estat reconeguts, a més, com a Doctors de l’Església Universal.
Portada
La beata Ana de Jesús. Tras la estela de santa Teresa de Jesús y san Juan de la Cruz
Presentamos la última publicación del Grupo Fonte Editorial. Un texto del P. Óscar I. Aparicio, carmelita descalzo y director de la editorial. Os invitamos a conocer esta obra de inmensa actualidad tras la reciente beatificación de Ana de Jesús. He aquí una biografía sobre la denominada Capitana de las Prioras, nos referimos a la carmelita descalza Ana de Jesús (Lobera y Torres). El libro es más bien una especie de autobiografía, ya que el autor inserta sus Relaciones y parte de sus Cartas y así, entre el escritor y la Beata se realiza esta monografía. Ha sido declarada Beata por el Papa Francisco el 29 de septiembre de 2014. Nacida en Medina del Campo (Valladolid) en 1545 y vuelta a la Vida en Bruselas en 1621. Es una de las hijas predilectas de Santa Teresa de Jesús y de San Juan de la Cruz. La Beata Ana fue la gran propagadora de los escritos teresianos tanto en España como en Europa. San Juan de la Cruz dedicó a la Beata Ana el Cántico Espiritual. Fray Luis de León dedicó a Ana de Jesús su libro sobre Job. Y fue fundadora de muchos Carmelos,...