Ens apropem al final de l’Evangeli de Mateu, i les paràboles que anem llegint sembla que ens volen fer contemplar, d'un sol cop d'ull, la missió de Jesús, els seus pressupostos i conseqüències, l'arribada i l'acolliment del regne de Déu en les seves obres i paraules. Tracten d’actituds i posicionaments que acostumen a ser decisives, mostrant la diferència que hi ha, i sempre hi haurà, entre el «comportament» diví i el nostre. Déu mateix, personalment, ha fet el màxim esforç per apropar-se a la nostra realitat, i als nostres llenguatges i experiències, proposant-nos l'Evangeli, encara que sempre hi haurà una diferència essencial entre la seva «justícia» i la nostra, diferència que haurem de salvar mitjançant la fe i la confiança, acollint la seva Persona i la seva veritat. Sovint, la visió humana de les coses s'interposa en l'acolliment de la gràcia i la redempció (primera lectura), i molt especialment del concepte de la justícia, del que es pot esperar o no de la manera divina de jutjar. La justícia o la impietat no són una possessió, que s'acumula, augmenta o redueix...