Quina tarda tan misteriosa la del Dijous Sant! Sembla que Jesús i els seus deixebles estiguin molt distanciats tot i estar junts preparant-se per celebrar el gran sopar de Pasqua. Jesús és a punt d’entregar la seva vida, i -segons l'evangeli de Lluc- sembla que la discussió sobre qui és el més gran d’entre els deixebles va tenir lloc precisament durant aquell darrer Sopar (curiosa contradicció!). Jesús s'adona que ningú (potser només Judes) ha entès la gravetat de la situació. En aquest context solemne, litúrgic, Jesús realitza uns gestos plens de significat: parteix el pa, comparteix el vi: «Aquest soc jo» -diu- i demana als seus que repeteixin aquest gest fins al final dels temps, en memòria seva. Tots en mengen. Beuen del calze, sense entendre massa el llenguatge encriptat del Mestre que avui sembla més cansat que mai. Així comença Jesús la seva Passió. La sang que demà -Divendres Sant- brollarà de les seves ferides, es barreja amb aquest vi d'avui, signe d'aliança eterna, d'una vida i un amor portats fins a l'extrem. El més important és que ens quedem amb les seves...