Hem dit moltes vegades que els evangelis han estat escrits utilitzant "el què tenien", les paraules autèntiques de Jesús guardades en el record i a través de la tradició oral, tan present a Israel i a totes les cultures antigues. Amb aquest material, cada evangelista va organitzar un relat del que havia succeït i havien sentit el dies què Jesús va ser a la terra com un de nosaltres. Lluc, l'únic que parla explícitament d'aquest procés, ho descriu així: "compondre un relat dels fets que s'han esdevingut entre nosaltres, tal com ens els van transmetre els qui van ser des del principi testimonis oculars i servidors de la paraula", i per això, "també jo, (...) he decidit d’escriure-t’ho, il·lustre Teòfil, en una narració ordenada, perquè constatis la solidesa dels ensenyaments que has rebut." (Llc 1,1-4).Avui escoltem un d’aquests preciosos ensenyaments: es tracta d'una exclamació espontània de Jesús, una pregària al Pare, inspirat i meravellat pel que està ocorrent al seu voltant en la proclamació i sembra a la nostra terra del Regne de Déu. Jesús en oració, agraeix Déu,...