FES-TE CARMELITA
Els carmelites descalços com a persones de pregària, volem viure les actituds més belles de l’orant: descalçar-nos de tot poder, privilegi, autosuficiència, domini; despullar-nos de tota insensibilitat i impermea¬bilitat. Sabent que el que es descalça es fa sensible al llenguatge de la terra, copsa el batec de la terra, es fa proper al fang del qual procedeix i comprèn la seva limitació i la seva veritable grandesa. Això és la humilitat en sentit etimològic i com la entenien santa Teresa de Jesús i sant Joan de la Creu.
Carmelites Descalços
CARMELITES DESCALÇES
FES-TE CARMELITA
FES-TE CARMELITA

Des de la nostra forma de vida comunitària i fraterna, seguint a Jesús amb els vots de la castedat, pobresa i obediència, volem respondre a la solitud i a l’individualisme tan present en la nostra societat actual.
Des d’aquest punt de vista, el vot d’obediència presenta una altra forma de vida en comú on l’escolta i el diàleg tenen un paper important: el jo es transforma en tu, la qual cosa et mou a buscar sempre el be de qui està al teu costat, encara que no sempre coincideixi amb els teus gustos o pensaments però que, sens dubte, es converteix en un camí pel qual es pot aconseguir la felicitat. La castedat, per la seva banda, mostra una manera de relacionar-se i d’estimar que no s’identifica ni tan sols per l’exigència, legítima, de reciprocitat. És estimar a tots per igual com a fruit del lliurament del tot a Déu, per ser Déu qui és, perquè Ell ho mereix i perquè Déu així ho fa amb la humanitat. Per la seva banda, la pobresa comuna i la comunitat de béns són expressió de fraternitat; gràcies a elles, les persones no es valoren pel que produeixen o guanyen, sinó pel que són. Una comunitat en la qual no hi ha res propi, sinó que es comparteix i reparteix segons les necessitats de cadascun.
Si creus que has estat cridat a viure així o tens interès per saber més de nosaltres, entra aquí i contacta amb nosaltres. Et convidem a discernir si el Senyor et crida a compartir la nostra vida en el Carmel. Busca silenci, busca solitud i allí en el recolliment, prega al Senyor. Ell et farà descobrir que t’estima, que forma part de la teva vida i t’anirà comunicant què és el que vol de tu perquè siguis feliç i facis feliços als altres.

A la portada

«Senyor meu i Déu meu!»
Durant aquesta setmana de l'Octava de la Pasqua, hem recordat i celebrat els bonics relats que donen testimoni de les trobades de Jesús amb els seus. Hi veiem una mena de evolució: de les dones, sempre les primeres, que visiten el sepulcre i comproven que el cos de Jesús no hi és, fins als deixebles que venen a veure i constatar que Jesús no ha desaparegut sinó que, efectivament, no està entre els morts, sinó que és viu. En aquestes primeres trobades no el «veuen» (Ell no es deixa veure) perquè cal la fe o una sospita positiva que allò que era increïble, tot i que Ell ho havia anunciat, ha passat. Qui persevera, com Maria Magdalena, amb la seva recerca d'amor per Crist, l’acaba trobant i també les altres dones, les primeres altra vegada. Finalment, Jesús «es deixa veure», es mostra enmig de la seva comunitat i a més ho fa o bé el mateix dia de la Resurrecció (el primer diumenge) o vuit dies després, també en diumenge.Des del principi, el fet de veure i trobar Jesús es relaciona amb el dia en què la seva comunitat celebra la Fracció del Pa, l'Eucaristia, tal com ho fem...