FES-TE CARMELITA
Els carmelites descalços com a persones de pregària, volem viure les actituds més belles de l’orant: descalçar-nos de tot poder, privilegi, autosuficiència, domini; despullar-nos de tota insensibilitat i impermea¬bilitat. Sabent que el que es descalça es fa sensible al llenguatge de la terra, copsa el batec de la terra, es fa proper al fang del qual procedeix i comprèn la seva limitació i la seva veritable grandesa. Això és la humilitat en sentit etimològic i com la entenien santa Teresa de Jesús i sant Joan de la Creu.
Carmelites Descalços
CARMELITES DESCALÇES
FES-TE CARMELITA
FES-TE CARMELITA
Des de la nostra forma de vida comunitària i fraterna, seguint a Jesús amb els vots de la castedat, pobresa i obediència, volem respondre a la solitud i a l’individualisme tan present en la nostra societat actual.
Des d’aquest punt de vista, el vot d’obediència presenta una altra forma de vida en comú on l’escolta i el diàleg tenen un paper important: el jo es transforma en tu, la qual cosa et mou a buscar sempre el be de qui està al teu costat, encara que no sempre coincideixi amb els teus gustos o pensaments però que, sens dubte, es converteix en un camí pel qual es pot aconseguir la felicitat. La castedat, per la seva banda, mostra una manera de relacionar-se i d’estimar que no s’identifica ni tan sols per l’exigència, legítima, de reciprocitat. És estimar a tots per igual com a fruit del lliurament del tot a Déu, per ser Déu qui és, perquè Ell ho mereix i perquè Déu així ho fa amb la humanitat. Per la seva banda, la pobresa comuna i la comunitat de béns són expressió de fraternitat; gràcies a elles, les persones no es valoren pel que produeixen o guanyen, sinó pel que són. Una comunitat en la qual no hi ha res propi, sinó que es comparteix i reparteix segons les necessitats de cadascun.
Si creus que has estat cridat a viure així o tens interès per saber més de nosaltres, entra aquí i contacta amb nosaltres. Et convidem a discernir si el Senyor et crida a compartir la nostra vida en el Carmel. Busca silenci, busca solitud i allí en el recolliment, prega al Senyor. Ell et farà descobrir que t’estima, que forma part de la teva vida i t’anirà comunicant què és el que vol de tu perquè siguis feliç i facis feliços als altres.
A la portada
Elisabet de la Trinitat: descobrir que Déu habita en nosaltres
«He trobat el cel a la terra, perquè el cel és Déu i Déu és a la meva ànima.»Santa Elisabet de la Trinitat Hi ha sants que destaquen per haver fet grans obres. Altres, pels llocs que van recórrer o les persones que van canviar. Elisabet de la Trinitat amb prou feines va sortir del Carmel de Dijon. Va morir amb només vint-i-sis anys, sense fundacions, sense una activitat pública destacada i amb una vida exterior aparentment senzilla. Tanmateix, va deixar a l'Església una de les intuïcions més lluminoses de l'espiritualitat cristiana: Déu no està lluny de nosaltres; habita en el més profund del nostre cor. Aquesta certesa va començar a créixer en ella des de molt jove. El dia de la seva Primera Comunió va descobrir el significat del seu nom: Elisabet significa «casa de Déu». Aquelles paraules no van ser per a ella una explicació etimològica, sinó una crida que marcaria tota la seva existència. Va comprendre que la vida cristiana consisteix a aprendre a viure des d'aquesta presència. Des de llavors va començar un camí de transformació interior, lluitant per dominar el seu...