El 22 de desembre de 2013, el papa Benet XVI, que al cel sia, va pronunciar una bellíssima homilia josefina, inèdita fins fa uns mesos. A les acaballes d'Advent, concretament el IV diumenge, el aleshores papa emèrit comentava l'evangeli d'aquell dia (Mt 1, 18-24) a la seva residència del monestir “Mater Ecclesiae”. Benet XVI, amb aquesta unció profundament teològica i exquisidament espiritual, analitzava amb precisió i profunditat l’anomenada anunciació josefina,ajudant-nos a comprendre, en primer lloc, que la decisió de Josep, dit el just, deixa veure que per a ell la religió no és un conjunt de normes per aplicar de manera freda i calculadora. Josep, ens deia el papa Ratzinger, sap trobar en la persona -i en l'amor de la persona- el camí de la vida i l'alegria de la fe. Josep és just precisament, continua Benet, perquè ha trobat aquest camí, perquè ha sortit a l'encontre de l'amor, perquè ha recorregut el camí que porta de l'Antic al Nou Testament “a la recerca de la Persona, del rostre de Déu en Crist”. A l'homilia, a més, hi ha altres dos punts que ens poden ajudar...