La pregunta que li fan a Jesús a l'Evangeli sobre si seran pocs o molts els qui se "salvin" no sé com ens sona com a creients "il·lustrats" que som. Fins a quin punt creiem que anem per bon camí per a arribar al cel o aconseguir la meta a la qual ens mena la vida cristiana? La qüestió no és pensar si estem invertint prou en aquesta mena de "pla de jubilació definitiu" que seria la salvació, sinó si els nostres passos ens porten on Jesús vol que anem. Ell mateix respon a aquesta pregunta afirmant que la salvació és aquí, oberta a tothom; Jesús és la porta que Déu manté oberta des d’aleshores. Per a entrar-hi no cal ser jueu (o cristià "vell") ni cap altra "condició" humana (ser pobre o ric, alt o baix) sinó desitjar-ho amb tot el que això comporta. Segons Jesús, això és el que ens ha de preocupar, i que la porta és "estreta", de difícil accés, i cal que també nosaltres ens "estrenyem", cosa que demana un esforç més que important. Però no hi ha altra manera, no hi ha més alternatives que trobar aquesta porta, que és el mateix Jesús i la seva Paraula, i traspassar-la...