PATRIMONI
Encara que els principals béns i riqueses del Carmel són espirituals i interiors i es poden compartir amb tots (l’autèntica bellesa del Carmel és a dins, no fora), la nostra província ha anat reunint amb les vicissituds del temps i de la història un gran patrimoni cultural i artístic.
Teresa de Jesús i Joan de la Creu van ensenyar a viure, abans que res, la riquesa i l’amplada de la pròpia interioritat i la meravella del viure junts en fraternitat, però també van comprendre la importància de la bellesa exterior d’imatges, pintures així i de els bons llibres i la cultura on aprenem la història i ens fem conscients que en som els continuadors. Encara que convidant sempre a no posar el cor en les coses i materialitats també van ensenyar a cuidar-les i donar-los el lloc que tenen a la nostra vida com a records de la bellesa de Déu i de tot el que Ell ha creat.
Les nostres cases acullen nombrosos museus i biblioteques, autèntics llocs per a la trobada amb la bellesa, la cultura i l’espiritualitat, i també paratges naturals que afavoreixen la trobada amb Déu a la solitud i el silenci, com els Deserts de les Palmes i les Batuecas.
Els nostres principals museus estan a Àvila, Segòvia (sepulcre i convent de Sant Joan de la Creu), Úbeda (Jaén), Sevilla, Desert de les Palmes (Castelló).
MUSEUS
DESERT DE LES PALMES
ALBA DE TORMES
A la portada
Fallece el Hno. Antonio Vázquez Martínez, OCD
El Hno. Antonio Vázquez Martínez, OCD, ha fallecido después de una larga trayectoria de vida religiosa en el Carmelo Descalzo. La Provincia Ibérica se une en estos momentos a la oración de sus familiares, de sus hermanos de comunidad y de todas las personas que compartieron con él diferentes etapas de su vida. Antonio nació en Jaén el 16 de abril de 1958, hijo de Bienvenido y Luisa. En el Carmelo recibió el nombre religioso de Antonio de Jesús Abandonado. Su camino como carmelita descalzo comenzó en Úbeda, donde ingresó en el postulantado el 26 de junio de 1980 y tomó el hábito el 1 de octubre de ese mismo año. El 26 de septiembre de 1981 realizó su profesión simple y, después de varios años de formación y discernimiento, emitió su profesión solemne el 17 de mayo de 1986. Desde entonces, su vida quedó vinculada al Carmelo y a las diferentes comunidades a las que fue enviado. La documentación conservada recoge su presencia en Úbeda, Cádiz, Buenos Aires (Argentina) y Córdoba, en la comunidad de San Cayetano, entre otros destinos. En los últimos años continuó viviendo...
