Durant aquesta setmana de l'Octava de la Pasqua, hem recordat i celebrat els bonics relats que donen testimoni de les trobades de Jesús amb els seus. Hi veiem una mena de evolució: de les dones, sempre les primeres, que visiten el sepulcre i comproven que el cos de Jesús no hi és, fins als deixebles que venen a veure i constatar que Jesús no ha desaparegut sinó que, efectivament, no està entre els morts, sinó que és viu. En aquestes primeres trobades no el «veuen» (Ell no es deixa veure) perquè cal la fe o una sospita positiva que allò que era increïble, tot i que Ell ho havia anunciat, ha passat. Qui persevera, com Maria Magdalena, amb la seva recerca d'amor per Crist, l’acaba trobant i també les altres dones, les primeres altra vegada. Finalment, Jesús «es deixa veure», es mostra enmig de la seva comunitat i a més ho fa o bé el mateix dia de la Resurrecció (el primer diumenge) o vuit dies després, també en diumenge.Des del principi, el fet de veure i trobar Jesús es relaciona amb el dia en què la seva comunitat celebra la Fracció del Pa, l'Eucaristia, tal com ho fem...