COMUNITATS
SAN FERNANDO
Fundat en 1689 i abandonat, com tots els altres, quan la supressió dels convents del 1835,
San Joaquín y Santa Teresa
15 de juny de 1680
Real, 225 11100, San Fernando. Cádiz
956 88 18 07
veure en google maps
- Parròquies
- Col·legi
- Atenció carmelites descalces de San Fernando
BREU HISTÒRIA
Fundat en 1689 i abandonat, com tots els altres, quan la supressió dels convents del 1835. El dia 21 d’octubre del 1922 el Definitori Provincial acceptava la tornada dels pares a la ciutat. Ja abans havien aconseguit l’església que, cedida pel Bisbe el 7 de juliol de 1921, va ser lliurada el dia 13 de febrer de 1922, dia que va quedar restablida canònicament la vida de comunitat formada pels pares Jorge de Santa Teresa, Joan Evangelista i Diego i el germà José María. Immediatament es van fer les obres de restauració necessàries, que van anar tan ràpides, que per l’octubre de 1923 es va poder acollir un dels cursos de teologia.
Parlar de San Fernando i no parlar de la Mare de Déu del Carmen, seria deixar la història a mitges.
Per retre-li culte es va crear la cèlebre “Cofradia de Nuestra Señora del Carmen” per decret de l’11 d’agost de 1698, donat pel bisbe de Cadis i amb autorització del General de l’orde. Va sortir per primera vegada al carrer en processó el 1708, i des d’aleshores, la seva devoció ha anat sempre en augment. El 1921 es van celebrar amb gran solemnitat les festes de la proclamació del seu Patronat sobre la ciutat i per aquest motiu es van estrenar el pas, mantell i pal·li, que encara avui dia llueix en les grans diades. El 12 d’octubre de 1951 va ser coronada canònicament en mig de grans festes i homenatges de tot tipus.
La creació del Liceu Sagrat Cor va començar a forjar-se amb el trasllat dels estudiants Carmelites de filosofia a Còrdova a finals de la dècada dels 40 del segle passat que va propiciar l’inici de l’activitat docent per part de la Comunitat dels Carmelites Descalços de Sant Ferran. En quedar lliures les dependències conventuals es plantegen l’establiment del col·legi reconegut de segon ensenyament Liceu del Sagrat Cor existent a la ciutat, on els frares exerceixen la direcció espiritual i imparteixen classes de religió.
La manca d’espai mou els professors cooperativista a cedir la propietat del Col·legi als Carmelites, a canvi de garantir els llocs de treball, signant-se l’acord davant de notari el 4 de juny de 1949. Aquesta firma suposa igualment el trasllat de l’antic col·legi a l’edifici conventual. Aquesta iniciativa surt endavant i molt aviat el centre assoleix un gran prestigi entre la població illenca.
El creixement de l’establiment educatiu i el mal estat de conservació de les dependències obliguen a realitzar un nou edifici, sufragant tots els costos la mateixa Ordre, iniciant-se la construcció el 1969. La primera fase del projecte s’inaugura el gener de 1970, començant immediatament la construcció de la segona i última.
La important tasca educativa del Liceu Sagrat Cor és una de les claus de la seva notòria projecció a la ciutat. A les aules d’aquest centre s’han format milers de joves al llarg del més de mig segle d’existència, que avalen una trajectòria brillant. Dels 146 alumnes comptabilitzats l’any de la seva inauguració s’ha passat a més de 1200 amb què compta actualment.
El Centre s’ha anat adaptant a la legislació vigent a cada moment i, segons la demanda social, va aconseguint l’autorització definitiva per impartir els ensenyaments establerts, fins a arribar a la situació actual.
L’Entitat Titular responsable del Col·legi Liceu Sagrat Cor és la Província Ibèrica de Santa Teresa de Jesús de l’Ordre de Carmelites Descalços, legalment constituïda, amb personalitat i capacitat pròpies reconegudes per la legislació general vigent.
A la portada
“Llavors sabreu que jo estic en el meu Pare, i vosaltres en mi, i jo en vosaltres”
Avui la Paraula ens rememora, per a pensar-ho i viure-ho, dues qüestions essencials i centrals de la celebració pasqual: que l'església existeix per continuar la Missió de Jesús i evangelitzar totes les nacions, una vegada i altra, ara i després, fins que el Senyor torni (primera lectura).L'Evangeli explica que aquesta Església no seria possible, no tindria vida, sense el Do de Jesús i de la Pasqua que és l'Esperit Sant. La primera lectura ens recorda i ensenya com funciona l'autèntica evangelització. En primer lloc, donar testimoniatge de Jesús, anunciar la seva Missió entre nosaltres i, després, la seva mort i resurrecció. No cal esperar que ho facin els altres o que els mitjans de comunicació ho facin per nosaltres, i menys que ho facin com cal. Hem de fer-ho nosaltres i seguint la Paraula de Jesús, parlant-ne amb tota veritat i llibertat, transmetent la Paraula que ens va arribar dels testimonis primers i directes, utilitzant, això sí, els mitjans que avui considerem més adequats. Perquè, a més, vivim en un context històric i social en el qual molts sembla que...
