COMUNITATS
TARRAGONA
Els carmelites descalços van arribar a Tarragona el 1597 gràcies a un llegat de Joan Roca.
Mare de Déu del Carme
06 de maig de 1891
Assalt, 11 43003, Tarragona
925 81 36 27
BREU HISTÒRIA
Primer convent català després de la restauració (1891). Ha estat centre de formacvió dels futurs carmelites i fogar d’una gran activitat espiritual i cultural a la ciutat durant molts anys. Actualment està cedit a la província dels carmelites descalços de Manjummel (Índia).
BREU HISTÒRIA
Els carmelites descalços van arribar a Tarragona el 1597 gràcies a un llegat de Joan Roca, oncle del P. Juan de Jesús Roca, el primer carmelita català. Després d’instal·lar-se i superar alguns problemes econòmics van poder construir la primera església que van dedicar a Sant Llorenç. Convent i església van ser ampliats en successives reformes, arribant a intervenir-hi en alguna d’elles el conegut P. Josep de la Concepció, “el Tracista”.
Com la majoria de convents catalans, el de Tarragona també va patir de ple els estralls de la guerra de la Independència. En la caiguda de Tarragona del 1811, van morir molts frares de la comunitat i l’exèrcit francès va ocupar el convent i va utilitzar l’església com quadres.
La fatídica nit de Sant Jaume de 1835, la comunitat de Tarragona, que aleshores tenia 25 religiosos, van haver d’abandonar el convent, el qual va ser incendiat. Convertit en caserna i hospital militar, el convent va acabar sent enderrocat l’any 1934.
Encara que l’orde va començar la restauració a Espanya el 1868, els frares no van tornar oficialment a Catalunya fins a finals de 1891, quan es van instal·lar a Tarragona en una casa cedida per les germanes carmelites.
Superades algunes dificultats, es van comprar els terrenys actuals a la part nova de la ciutat i s’inauguraren convent i església el 1896, essent aquest el primer convent, després de la desamortització, de la futura Província de Sant Josep de Catalunya i Balears. El convent va ser, en diferents etapes, seu del Seminari, del Noviciat i Col·legi Major de Filosofia i Teologia.
Conegut a Tarragona com el “convent de la punxa”, per l’agulla característica que corona el campanar, l’edifici es va construir sobre un terreny rocós, la pedra del qual va servir per aixecar el convent i l’església. És d’estil neogòtic i és obra de l’arquitecte Pau Monguió Segura.
Amb la separació d’Aragó-València, passa a la província de Catalunya l’elaboració de l’Aigua de Carmen, quedant-se a Benicàssim la fàbrica de el “Licor Carmelitano”.
La Setmana Tràgica i la Guerra Civil van interrompre la pacífica vida conventual. Principalment la segona que va suposar una gran prova per a la província, morint assassinats nombrosos religiosos.
Durant la guerra, el convent de Tarragona es va utilitzar com a presó per part de tots dos bàndols. Recuperada la propietat, en 1944 tornaven a obrir-se les portes del col·legi-seminari. En aquell anys, a causa de l’increment de seminaristes, es va haver d’engrandir l’edifici aixecant un nou pis.
A causa de la gran quantitat de fidels que assistia a les celebracions religioses, també es va ampliar l’església per la part posterior de l’altar major amb una nova nau, duplicant així la seva capacita. Les confraries van prendre un auge sorprenent.
L’any 1982, la disminució de vocacions va propiciar el tancament de les instal·lacions del seminari.
Actualment, el convent està cedit als carmelites descalços de la província de Manjummel (Índia).
A la portada
Teresa de Jesús, maestra de espiritualidad para todos los tiempos
Hablar de Teresa de Jesús es hablar de una de las grandes maestras espirituales de la historia de la Iglesia. Su figura atraviesa los siglos con una fuerza sorprendente porque no fue solamente una mujer de oración, ni únicamente una reformadora del Carmelo, ni tampoco solo una escritora brillante. Teresa fue, sobre todo, una mujer que aprendió a recorrer el camino interior del ser humano y supo explicarlo con una cercanía y una profundidad extraordinarias. Por eso continúa siendo actual. En una sociedad marcada por el ruido, la prisa y la dispersión, Teresa sigue enseñando algo esencial: que el ser humano necesita volver a su interior para encontrarse consigo mismo, con los demás y con Dios. Su espiritualidad no nace de teorías abstractas. Nace de la experiencia. Teresa escribe desde lo vivido. Habla de las luchas interiores, de las dudas, de las contradicciones, del miedo, del cansancio y también de la alegría profunda que surge cuando una persona descubre que Dios habita dentro de ella. Quizá ahí se encuentra una de las claves de su fuerza espiritual: Teresa no...