COMUNITATS
SAN JOSÉ RÔGA
Es la última mostra de la vitalitat de la nostra Província. Se fundó el 19 de març de 2000.
San José
19 de març de 2000
Avda. Gustavo Storm, 1140 con calle Yeruti Apartat 3037 Asunción. Paraguai
(595-21) 67 40 20
BREU HISTÒRIA
Es la última mostra de la vitalitat de la nostra Província Burgense, decidida a convertir el Paraguai un pom teresià. Es va fundar el 19 de març de 2000, en un edifici encara sense acabar situat a la ciutat veïna d’Asunción anomenada Fernando de la Mora. El propòsit d’aquesta fundació és la dedicació als joves que venen als nostres convents amb indicis de vocació. Se’ls rep amb el títol de batxiller i amb un cert nivell intel·lectual i espiritual; durant dos anys, els joves observen i analitzen; també la comunitat els observa i analitza i orienta. Es tracta de destriar una solució entre uns i uns altres para no fer passos en fals.
Quan es va inaugurar la casa amb els pares Pedro Rodríguez i Tomás López van començar sis d’aquests aspirants. Actualment, el formador d’aquesta casa és qui fou general del Carmel Teresià, P. Felipe Sáinz de Baranda, que al deixar les seves altes obligacions, s’ha lliurat amb tota la seva energia a aquest racó de l’orde de les terres meridionals de l’Amèrica Hispana. L’acompanya com a superior el P. Tomás López i diversos aspirants destrien la margarida de la seva vocació en aquesta casa de San José. Que Déu els il·lumini en les seves senderes.
A la portada
ALEGRIA I ESPERANÇA CAMINANT AMB SANT JOAN DE LA CREU
Del 6 al 12 d'abril d'aquest any, un petit grup d'interns del Centre Penitenciari de Jaén, acompanyats pel monitor d'esports, el coordinador de la UTE (Unitat Terapèutica i Educativa del Centre Penitenciari de Jaén) i la coordinadora del Departament de Treball Social, han recorregut la Sierra de Segura, entre Beas i Caravaca, seguint el Camí de Sant Joan de la Creu, un camí vers l'interior, amb la companyia del sant, místic i company, tan sant com amic. La seva experiència i oració s'han deixat veure en l'esforç que exigeix aquesta travessia de muntanya, en el record del seu pensament i obra literària, però, també, en la bellesa i la potència de les encisadores albades, el silenci o la conversa senzilla, el merescut descans i la càlida acollida d'altres caminants o llocs. Albades que omplen de goig i esperança cada dia que comença, i esborren, amb amor, l'error i el patiment; vespres que preludien l'abraçada del bon Déu enmig de la nit i on calgui: així ens ho recorda sant Joan de la Creu a la seva obra Llama de amor viva (3, 27): " Si el alma busca a Dios, mucho más...