COMUNITATS
BURGOS
Diòcesi i Província de Burgos. Comunitat Autònoma de Castella i Lleó.
B.V. María del Monte Carmelo
18 de junio de 1606
Paseo del Empecinado, 1 Apartado 19 09080 BURGOS
947 25 60 73
BREU HISTÒRIA
Diòcesi i Província de Burgos. Comunitat Autònoma de Castella i Lleó. Titular Mare de Déu del Carme. Va pertànyer primer a Sant Elies de Castella, després a Sant Joaquim de Navarra. El convent va ser fundat el 27 de juny de 1606. El lloc que avui habiten els religiosos data de 1608. “Ya en 9 de, octubre de 1608 los nuestros habían comprado terrenas junto al colegio de San Nicolás—avui Instituto General y Técnico— «de nueve fanegas de sembradura» a D. Jerónimo de Santa María”. Així resumeix el P. Silverio l’amor de la ciutat a la Mare de Déu del Carme: “A poco de establecida la comunidad, se fundó la Cofradía del Carmen, con aceptación tal, que en seguida entró lo más granado de la población. La devoción a la Virgen del Carmen desde entonces no ha disminuido. Bien notorio es que esta ciudad puede contarse entre las más carmelitanas de España. La comunidad ha procurado siempre mantener este elevadísimo nivel de devoción con sus letras, su celo y su prestigio, que no han conocido decadencia en los tres siglos que lleva establecida. Aun durante la exclaustración del siglo XIX., gracias a la piedad y devoción que la ciudad tenía por el Carmen, sufrió éste lo menos posible, y de hecho, nunca faltó algún religioso que cuidara de su conservación”.
El 9 d’octubre de 1608 la comunitat va prendre possessió d’aquests terrenys i el 3 de novembre del mateix any es va posar la primera pedra, sent prior el P. Juan de la Cruz. La ciutat va donar d’almoina «todo el sitio necesario para ensanchar la iglesia y lonja del dicho convento, de la otra parte del cauce viejo». El 29 de novembre de 1611 el religiosos van poder passar de les cases dels Sarmientos al nou convent. En aquesta data el prior era el P. Juan de la Resurrección.
La vida regular va ser suprimida en el fatídic 1835. Sense els frares, el convent va servir de Seminari de l’arxidiòcesi burgalesa. En 1877 va ser recuperat per a l’Orde. Actualment té una església ampla i moderna, construïda en la dècada dels seixanta del segle XX. El convent acull l’Editorial Monte Carmelo, la infermeria provincial, la cúria de la Província de Burgos (fins al 2015) i una comunitat que té cura de la pastoral de l’església.
APARICIO AHEDO, O.I., Los hijos de Santa Teresa en España, Ed. Monte Carmelo, 2014, pp. 103-106
A la portada
Silveri de Sant Lluís Gonçaga
Jaume Perucho Pontarró neix el 12 de març de 1864 a Corroncui, avui agregat al Pont de Suert (Alta Ribagorça, Lleida). Els seus pares, Jaume i Francesca, moren molt aviat i queda orfe. Una família del poble, Perucho de Pinyana, l'acull durant tres anys i treballa amb els pastors d'aquesta família. Amb 13 anys es trasllada a Lleida, on compagina estudis en el seminari diocesà com a alumne extern i treball a casa de la família Torrons. Serveix com a escolà en les celebracions de les carmelites descalces. Aquí coneix a un carmelita exclaustrat (recordem que estem en els anys posteriors a la desamortització de Mendizábal i les comunitats començaven a restaurar-se a poc a poc) i decideix entrar en el Carmel descalç. Pren l'hàbit al Desert de les Palmes (Castelló) i professa el 30 d'agost de 1883. Comença a estudiar allà mateix i continua a València una vegada inaugurat el convent. Acaba els estudis a Àvila. És ordenat sacerdot el 31 de març de 1888. Participa en la fundació del convent de Tarragona l’any 1896 i aviat és enviat a Matanzas (Cuba) per a preparar la fundació....