BREU HISTÒRIA

La primera presència dels Carmelites Descalços a Madrid es remunta a l’any 1586 quan es va fundar el convent de Sant Hermenegild, actual parròquia de Sant Josep al carrer Alcalá 43. Amb la desamortització de béns eclesiàstics i l’exclaustració de Mendizábal el 1836 els Carmelites Descalços van sortir de Madrid, podent tornar el 1888, concretament al carrer Evaristo San Miguel on es va obrir una petita capella de culte públic. Finalment, la comunitat carmelitana es va desplaçar a la Plaça d’Espanya, al solar situat entre els carrers Irun i Cadarso, col·locant la primera pedra de l’Església-Convent el 28 d’abril del 1916. Les obres es van prolongar fins al 26 de maig del 1928 quan va tenir lloc la inauguració oficial del Temple Nacional de Santa Teresa. Durant la crema de convents del 1931 l’edifici va patir greus danys, i en concloure la Guerra Civil Espanyola va haver de ser totalment restaurat.

L’Església-Convent, declarat conjunt de Bé d’Interès Cultural el 20 de desembre de 1995, té per arquitecte Jesús Carrasco-Muñoz i simula una fortalesa medieval com a castell. Va ser finançat pels reis Alfonso XIII i la seva esposa Victoria Eugenia per subscripció popular i es tracta de la primera església a Madrid que utilitza el formigó armat en la seva construcció, que va anar a càrrec de la Nova Societat de Construccions de Sant Sebastià. La inspiració de l’arquitectura de l’edifici es deu a l’obra cimera de la literatura mística espanyola, Les Morades o el Castell Interior escrit per Santa Teresa de Jesús el 1577, i l’estil és eclèctic, barrejant corrents medievals i renaixentistes traduïts a un llenguatge proper al modernisme. Mentre que la Plaça d’Espanya es dedica al mestre de la literatura espanyola Miguel de Cervantes, l’Església-Convent fa esment de la mestra de la literatura Teresa de Jesús. L’aparença de castell queda ben reflectida pels merlets i el gran cos central de l’església flanquedat per dues torrasses. A la portada s’obren tres portes amb grans arcs i reixa, i queda rematada per l’escultura de la Mare de Déu del Carme i l’escut familiar de Santa Teresa. L’ornamentació escultòrica de la façana del convent reflecteix elements iconogràfics descrits per la santa avilesa a Las Moradas: mentre que a la primera planta trobem animals, colobres, sargantanes i sabanetes (reflex de les passions humanes i desviacions de l’ànima), a la tercera planta es mostren caps d’àngels i serafins (significant l’ascens diví del creient que es confia a Déu). La conclusió d’aquest camí ascensional queda manifestada a la bella cúpula que simbolitza la perla oriental, lloc central de l’ànima on habita Déu. La cúpula d’estil bizantí està decorada amb rajoles policromades i és obra del ceramista Daniel Zuloaga per encàrrec i finançament de la marquesa de la Floresta.

L’església és un temple de planta de creu llatina (50 metres de llargada, 20 metres d’amplada i 22 metres d’alçada) amb tres naus: la central més alta, amb coberta plana sostinguda per arcs de mig punt rebaixats i amb grans vitralls; les dues naus laterals, adovellades amb cassetons, sostenen tribunes. El tancament de vidrieres va ser realitzat per la Casa Maumejean, que també va realitzar les de la catedral de Sevilla. Destaca al creuer (35 metres d’alçada) la cúpula amb tambor i llanterna, decorada a l’interior amb l’escut nacional i rematada a l’exterior amb la corona reial.

El retaule de l’altar major, que descansa sobre un revestiment de marbre, és obra del sacerdot Félix Granda Buila, que va situar al centre el cambril amb la imatge monumental de Santa Teresa de Jesús (4,50 metres d’alçada amb peanya) . Acompanyen a la Doctora Mística una escultura de Sant Joan de la Creu, el Calvari, figures de sants i santes carmelites, així com imatges de la vida de la Mare de Déu i l’altar major sostingut pels Dotze Apòstols. Al creuer trobem dos enormes frescos de Francisco-Pancho Cossío representant l’Apoteosi de Santa Teresa al costat del sagrari, i al costat de la imatge de la Mare de Déu del Carme l’Apoteosi de l’Ordre. Les naus laterals tenen dos altars dedicats al Sagrat Cor de Jesús ia Sant Josep, així com dues còpies de quadres clàssics presents al Museu del Prado: “Caiguda al camí del Calvari” o el “Pasme de Sicília” de Rafael Sanzio, i el “Prendiment de Crist” de Van Dyck. Als peus del temple s’obren dues capelles aprofitant els fonaments de les torres ochavadas que sustentarien els campanars. La capella penitencial està dedicada a la Verge de Lourdes i la capella que dóna accés al convent conté les imatges escultòriques de Crist a la creu al costat de la Verge i Sant Joan.

Actualment, l’Església-Convent és la seu de la Cúria Provincial de la Província de Santa Teresa de Jesús dels Carmelites Descalços.