COMUNITATS
URUGUAY FLORIDA
Florida, a l’interior de l’Estat uruguaià, és una població fundada el 1809.
Santa Teresita del Niño Jesús
21 d’octubre de 1997
Ruta 5, km. 9 48074, Florida. Uruguai
(598-3) 52 80 94
BREU HISTÒRIA
Florida, a l’interior de l’Estat uruguaià, és una població fundada el 1809, capital del departament del seu nom des de 1856. Va néixer com a vila, però l’any 1894 va ascendir a la categoria de ciutat. Florida és un nom incomplet, doncs s’hauria de dir Floridablanca, atès que fa referència al ministre de Carlos IV, José Moñino, comte de Floridablanca, el qual l’any 1809 era president de la Superior Junta Central d’Espanya i d’Índies, suprema autoritat mentre Ferran VII romania segrestat per Napoleó, emperador dels francesos i ocupant del sòl hispà. En aquesta Vila es va signar la Llei d’Independència de la República Oriental de l’Uruguai el 25 d’agost de 1825. Avui és una progressiva i ben cuidada ciutat on també hi estem els carmelites descalços.
Tot va començar el 1994, quan el P. Gustavo Larrique, conventual del Prado (Montevideo), posa en marxa el seu Proyecto Renacer per a la rehabilitació de drogoaddictes i actua a Florida. El 1997 el Projecte està en condicions tirar endavant i és beneït en presència del nunci i de tots els prelats uruguaians. Els seus viatge el van portar a travar relacions amb Mons. Raúl Scarrone, bisbe de Florida, i amb un matrimoni propietari d’una temptadora finca de disset hectàrees. Els pares intueixen que el noviciat de la Delegació Uruguai-Paraguai estaria molt ben situat en aquest lloc i no paren fins a obtenir diners i permisos. El 21 d’octubre de 1997 arribaven de Roma els permisos pertinents.
El P. Benito Díaz ve des de la Pau i es fa càrrec de les obres d’adaptació i construcció que, pel febrer de 1998, ja pot beneir el P. Gabriel Castro, provincial. Es funda la comunitat primera del noviciat amb el P. Juventino Lario com a superior i mestre de novicis, i amb els pares Benito i Gustavo, més el germà Jorge, estudiant de teologia, i els cinc primers novicis. A finals de juliol ja havien arribat tots. A la benedicció final hi van estar presents els monsenyors Braulio Sáez, bisbe carmelita descalç de Oruro, a Bolívia, i Scarrone, de Florida, més el pare delegat provincial i altres carmelites descalços.
A la portada
Elisabet de la Trinitat: descobrir que Déu habita en nosaltres
«He trobat el cel a la terra, perquè el cel és Déu i Déu és a la meva ànima.»Santa Elisabet de la Trinitat Hi ha sants que destaquen per haver fet grans obres. Altres, pels llocs que van recórrer o les persones que van canviar. Elisabet de la Trinitat amb prou feines va sortir del Carmel de Dijon. Va morir amb només vint-i-sis anys, sense fundacions, sense una activitat pública destacada i amb una vida exterior aparentment senzilla. Tanmateix, va deixar a l'Església una de les intuïcions més lluminoses de l'espiritualitat cristiana: Déu no està lluny de nosaltres; habita en el més profund del nostre cor. Aquesta certesa va començar a créixer en ella des de molt jove. El dia de la seva Primera Comunió va descobrir el significat del seu nom: Elisabet significa «casa de Déu». Aquelles paraules no van ser per a ella una explicació etimològica, sinó una crida que marcaria tota la seva existència. Va comprendre que la vida cristiana consisteix a aprendre a viure des d'aquesta presència. Des de llavors va començar un camí de transformació interior, lluitant per dominar el seu...
