COMUNITATS
STA. CRUZ TENERIFE
Diòcesi i Província de Tenerife. Comunitat Autònoma de les Illes Canàries.
Santo Domingo de Guzmán
6 de desembre de 1947
Avda. Avda. Tres de Mayo, 38 38005, Santa Cruz de Tenerife
922 22 13 14
veure en google maps
- Parròquies
- Església de culte
BREU HISTÒRIA
Diòcesi i Província de Tenerife. Comunitat Autònoma de les Illes Canàries. El convent està situat al costat de l’església de Santo Domingo, a la Barriada de la Victoria, ja que el carmelites van venir para fer-se càrrec d’aquesta parròquia segons contracte previ entre el bisbe, Domingo Pérez Càceres i els superiors de l’orde, signat a La Laguna el 6 de desembre de 1947. El 20 de març de 1948, el bisbe nomenava rector de Santo Domingo al P. Víctor García, el qual prenia possessió del càrrec el dia següent, Diumenge de Rams.
A l’arribada dels carmelites, a primers de 1948, la caseta que hi havia al costat de l’església, amb dues habitacions: la cuina-menjador i una saleta, no tenia les condicions per a la vida de comunitat. Calia construir una casa o convent transformant a fons el que s’havien trobat. La feina va acabar el 19 de març de 1955, amb la benedicció i inauguració de la nova casa adossada a l’església.
Els carmelites l’any 1948 no solament es van fer càrrec de la parròquia de Santo Domingo. També s’havien compromès amb el bisbat a atendre pastoralment, i per tres anys, la parròquia de Valverde a l’illa de El Hierro.
A la portada
ALEGRIA I ESPERANÇA CAMINANT AMB SANT JOAN DE LA CREU
Del 6 al 12 d'abril d'aquest any, un petit grup d'interns del Centre Penitenciari de Jaén, acompanyats pel monitor d'esports, el coordinador de la UTE (Unitat Terapèutica i Educativa del Centre Penitenciari de Jaén) i la coordinadora del Departament de Treball Social, han recorregut la Sierra de Segura, entre Beas i Caravaca, seguint el Camí de Sant Joan de la Creu, un camí vers l'interior, amb la companyia del sant, místic i company, tan sant com amic. La seva experiència i oració s'han deixat veure en l'esforç que exigeix aquesta travessia de muntanya, en el record del seu pensament i obra literària, però, també, en la bellesa i la potència de les encisadores albades, el silenci o la conversa senzilla, el merescut descans i la càlida acollida d'altres caminants o llocs. Albades que omplen de goig i esperança cada dia que comença, i esborren, amb amor, l'error i el patiment; vespres que preludien l'abraçada del bon Déu enmig de la nit i on calgui: així ens ho recorda sant Joan de la Creu a la seva obra Llama de amor viva (3, 27): " Si el alma busca a Dios, mucho más...