BREU HISTÒRIA

La comunitat dEivissa representa una presència carmelitana i missionera en ple arxipèlag balear. Una comunitat senzilla i latenció a diverses parròquies representen el dia a dia de la Casa dEivissa.

BREU HISTÒRIA

La data oficial de la fundació és la de 1960, encara que en realitat els Pares van arribar a la illa el 2 de març de 1945. Dos personatges claus en la història breu d’aquest convent illenc. Els pares Alberto de Jesús María i José de la Cruz, ambdós superiors dotze i catorze anys respectivament. El P. Alberto Bestard Oliver va ser l’encarregat de treballar per a la fundació d’aquest convent a l’illa d’Eivissa, fet que es va verificar el 4 de maig del 1960, no sense passar grans dificultats per l’erecció de la parròquia. Ell mateix va ser el primer Superior (1945-58), des del moment que s’instal·len els religiosos a la nova casa (encara sense l’erecció canònica vinguda de Roma tardanament). Aquí es va dedicar a la promoció vocacional, que va donar fruits sobrats.

L’Església de Sant Salvador -parròquia- també coneguda amb el nom de Sant Elm, va ser construïda al segle XVI al barri de la Marina de la ciutat d’Eivissa.

Aquesta església va substituir una petita església anterior de l’any 1410, es va anomenar de l’església de Sant Elm en record al saqueig del barri de la Marina el 1578 pels turcs, que es van apoderar de més de 120 persones que construïen les muralles de la ciutat .

Va ser constituïda parròquia pel primer bisbe d’Eivissa, Manuel Abad i Lasierra el 1785.

Des de l’any 1947 és regentada pels Carmelites que li han dotat una senzillesa pròpia del nostre estil. El temple consta d’una sola nau central amb capelles laterals a banda i banda, amb unes dimensions de 26 m x 6 m x 13 m.