COMUNITATS
EIVISSA
La comunitat dEivissa representa una presència carmelitana i missionera.
Sant Salvador de la Marina
04 de maig de 1960
Del Mar, 20, 07800, Eivissa, Eivissa
971 31 12 16
BREU HISTÒRIA
La comunitat dEivissa representa una presència carmelitana i missionera en ple arxipèlag balear. Una comunitat senzilla i latenció a diverses parròquies representen el dia a dia de la Casa dEivissa.
BREU HISTÒRIA
La data oficial de la fundació és la de 1960, encara que en realitat els Pares van arribar a la illa el 2 de març de 1945. Dos personatges claus en la història breu d’aquest convent illenc. Els pares Alberto de Jesús María i José de la Cruz, ambdós superiors dotze i catorze anys respectivament. El P. Alberto Bestard Oliver va ser l’encarregat de treballar per a la fundació d’aquest convent a l’illa d’Eivissa, fet que es va verificar el 4 de maig del 1960, no sense passar grans dificultats per l’erecció de la parròquia. Ell mateix va ser el primer Superior (1945-58), des del moment que s’instal·len els religiosos a la nova casa (encara sense l’erecció canònica vinguda de Roma tardanament). Aquí es va dedicar a la promoció vocacional, que va donar fruits sobrats.
L’Església de Sant Salvador -parròquia- també coneguda amb el nom de Sant Elm, va ser construïda al segle XVI al barri de la Marina de la ciutat d’Eivissa.
Aquesta església va substituir una petita església anterior de l’any 1410, es va anomenar de l’església de Sant Elm en record al saqueig del barri de la Marina el 1578 pels turcs, que es van apoderar de més de 120 persones que construïen les muralles de la ciutat .
Va ser constituïda parròquia pel primer bisbe d’Eivissa, Manuel Abad i Lasierra el 1785.
Des de l’any 1947 és regentada pels Carmelites que li han dotat una senzillesa pròpia del nostre estil. El temple consta d’una sola nau central amb capelles laterals a banda i banda, amb unes dimensions de 26 m x 6 m x 13 m.
A la portada
Elisabet de la Trinitat: descobrir que Déu habita en nosaltres
«He trobat el cel a la terra, perquè el cel és Déu i Déu és a la meva ànima.»Santa Elisabet de la Trinitat Hi ha sants que destaquen per haver fet grans obres. Altres, pels llocs que van recórrer o les persones que van canviar. Elisabet de la Trinitat amb prou feines va sortir del Carmel de Dijon. Va morir amb només vint-i-sis anys, sense fundacions, sense una activitat pública destacada i amb una vida exterior aparentment senzilla. Tanmateix, va deixar a l'Església una de les intuïcions més lluminoses de l'espiritualitat cristiana: Déu no està lluny de nosaltres; habita en el més profund del nostre cor. Aquesta certesa va començar a créixer en ella des de molt jove. El dia de la seva Primera Comunió va descobrir el significat del seu nom: Elisabet significa «casa de Déu». Aquelles paraules no van ser per a ella una explicació etimològica, sinó una crida que marcaria tota la seva existència. Va comprendre que la vida cristiana consisteix a aprendre a viure des d'aquesta presència. Des de llavors va començar un camí de transformació interior, lluitant per dominar el seu...