COMUNITATS
EIVISSA
La comunitat dEivissa representa una presència carmelitana i missionera.
Sant Salvador de la Marina
04 de maig de 1960
Del Mar, 20, 07800, Eivissa, Eivissa
971 31 12 16
BREU HISTÒRIA
La comunitat dEivissa representa una presència carmelitana i missionera en ple arxipèlag balear. Una comunitat senzilla i latenció a diverses parròquies representen el dia a dia de la Casa dEivissa.
BREU HISTÒRIA
La data oficial de la fundació és la de 1960, encara que en realitat els Pares van arribar a la illa el 2 de març de 1945. Dos personatges claus en la història breu d’aquest convent illenc. Els pares Alberto de Jesús María i José de la Cruz, ambdós superiors dotze i catorze anys respectivament. El P. Alberto Bestard Oliver va ser l’encarregat de treballar per a la fundació d’aquest convent a l’illa d’Eivissa, fet que es va verificar el 4 de maig del 1960, no sense passar grans dificultats per l’erecció de la parròquia. Ell mateix va ser el primer Superior (1945-58), des del moment que s’instal·len els religiosos a la nova casa (encara sense l’erecció canònica vinguda de Roma tardanament). Aquí es va dedicar a la promoció vocacional, que va donar fruits sobrats.
L’Església de Sant Salvador -parròquia- també coneguda amb el nom de Sant Elm, va ser construïda al segle XVI al barri de la Marina de la ciutat d’Eivissa.
Aquesta església va substituir una petita església anterior de l’any 1410, es va anomenar de l’església de Sant Elm en record al saqueig del barri de la Marina el 1578 pels turcs, que es van apoderar de més de 120 persones que construïen les muralles de la ciutat .
Va ser constituïda parròquia pel primer bisbe d’Eivissa, Manuel Abad i Lasierra el 1785.
Des de l’any 1947 és regentada pels Carmelites que li han dotat una senzillesa pròpia del nostre estil. El temple consta d’una sola nau central amb capelles laterals a banda i banda, amb unes dimensions de 26 m x 6 m x 13 m.
A la portada
Silveri de Sant Lluís Gonçaga
Jaume Perucho Pontarró neix el 12 de març de 1864 a Corroncui, avui agregat al Pont de Suert (Alta Ribagorça, Lleida). Els seus pares, Jaume i Francesca, moren molt aviat i queda orfe. Una família del poble, Perucho de Pinyana, l'acull durant tres anys i treballa amb els pastors d'aquesta família. Amb 13 anys es trasllada a Lleida, on compagina estudis en el seminari diocesà com a alumne extern i treball a casa de la família Torrons. Serveix com a escolà en les celebracions de les carmelites descalces. Aquí coneix a un carmelita exclaustrat (recordem que estem en els anys posteriors a la desamortització de Mendizábal i les comunitats començaven a restaurar-se a poc a poc) i decideix entrar en el Carmel descalç. Pren l'hàbit al Desert de les Palmes (Castelló) i professa el 30 d'agost de 1883. Comença a estudiar allà mateix i continua a València una vegada inaugurat el convent. Acaba els estudis a Àvila. És ordenat sacerdot el 31 de març de 1888. Participa en la fundació del convent de Tarragona l’any 1896 i aviat és enviat a Matanzas (Cuba) per a preparar la fundació....