COMUNITATS
EIVISSA
La comunitat dEivissa representa una presència carmelitana i missionera.
Sant Salvador de la Marina
04 de maig de 1960
Del Mar, 20, 07800, Eivissa, Eivissa
971 31 12 16
BREU HISTÒRIA
La comunitat dEivissa representa una presència carmelitana i missionera en ple arxipèlag balear. Una comunitat senzilla i latenció a diverses parròquies representen el dia a dia de la Casa dEivissa.
BREU HISTÒRIA
La data oficial de la fundació és la de 1960, encara que en realitat els Pares van arribar a la illa el 2 de març de 1945. Dos personatges claus en la història breu d’aquest convent illenc. Els pares Alberto de Jesús María i José de la Cruz, ambdós superiors dotze i catorze anys respectivament. El P. Alberto Bestard Oliver va ser l’encarregat de treballar per a la fundació d’aquest convent a l’illa d’Eivissa, fet que es va verificar el 4 de maig del 1960, no sense passar grans dificultats per l’erecció de la parròquia. Ell mateix va ser el primer Superior (1945-58), des del moment que s’instal·len els religiosos a la nova casa (encara sense l’erecció canònica vinguda de Roma tardanament). Aquí es va dedicar a la promoció vocacional, que va donar fruits sobrats.
L’Església de Sant Salvador -parròquia- també coneguda amb el nom de Sant Elm, va ser construïda al segle XVI al barri de la Marina de la ciutat d’Eivissa.
Aquesta església va substituir una petita església anterior de l’any 1410, es va anomenar de l’església de Sant Elm en record al saqueig del barri de la Marina el 1578 pels turcs, que es van apoderar de més de 120 persones que construïen les muralles de la ciutat .
Va ser constituïda parròquia pel primer bisbe d’Eivissa, Manuel Abad i Lasierra el 1785.
Des de l’any 1947 és regentada pels Carmelites que li han dotat una senzillesa pròpia del nostre estil. El temple consta d’una sola nau central amb capelles laterals a banda i banda, amb unes dimensions de 26 m x 6 m x 13 m.
A la portada
Teresa de Jesús, maestra de espiritualidad para todos los tiempos
Hablar de Teresa de Jesús es hablar de una de las grandes maestras espirituales de la historia de la Iglesia. Su figura atraviesa los siglos con una fuerza sorprendente porque no fue solamente una mujer de oración, ni únicamente una reformadora del Carmelo, ni tampoco solo una escritora brillante. Teresa fue, sobre todo, una mujer que aprendió a recorrer el camino interior del ser humano y supo explicarlo con una cercanía y una profundidad extraordinarias. Por eso continúa siendo actual. En una sociedad marcada por el ruido, la prisa y la dispersión, Teresa sigue enseñando algo esencial: que el ser humano necesita volver a su interior para encontrarse consigo mismo, con los demás y con Dios. Su espiritualidad no nace de teorías abstractas. Nace de la experiencia. Teresa escribe desde lo vivido. Habla de las luchas interiores, de las dudas, de las contradicciones, del miedo, del cansancio y también de la alegría profunda que surge cuando una persona descubre que Dios habita dentro de ella. Quizá ahí se encuentra una de las claves de su fuerza espiritual: Teresa no...
