COMUNITATS
LOMÉ (Togo)
La fundació de Lomé, va començar a gestar-se a finals d’agost del 1992.
Santa Teresa de Jesús
03 de enero de 2022
Religieux Carmes Déchaux B.P. 60404 LOMÉ (Togo)
228 22 27 37 97
BREU HISTÒRIA
El convent de Lomé, situat en la capital de Togo, és la tercera fundació i casa de la nostra Província en territoris d’Àfrica Occidental. Feia anys que es volia dur a terme aquesta fundació, però per diverses dificultats no es van poder començar les obres fins fa poc. És, com les altres cases africanes, un convent destinat a la formació dels futurs carmelites. En concret, és el postulantat on acudeixen els joves, segons el Pla de Formació, després d’haver realitzat l’Any de Comunitat en Dedugú (Burkina Faso) i abans de tornar allí per a fer el seu noviciat. A Lomé està previst que estudiïn Filosofia, com a primera part de la carrera teològica, i continuïn discernint si de veritat volen ser carmelites, si els omple aquesta manera de vida i si són aptes per a seguir endavant.
BREU HISTÒRIA
La fundació a Togo, a la ciutat de Lomé, va començar a gestar-se amb l’arribada dels dos primers postulants a finals d’agost de 1992. A l’abril de 1993 els tres missioners de Burkina, convidats per un sacerdot diocesà de Lomé, el P. Paul Kuevi, i acompanyats per una carmelita descalça togolesa del monestir de Mundaso-Dedougou, van fer una visita a Lomé. Allí van ser acollits per aquest sacerdot diocesà, van tenir diverses trobades amb els joves dels grups vocacionals de la seva parròquia i es va començar a tractar d’una possible fundació de la nostra família religiosa a Lomé. Pel gener de 2005, l’arquebisbe de Lomé, Mns. Philippe Kpodzro va sol·licitar al Capítol Provincial dels Carmelites descalços d’Aragó-València una fundació per a la seva arxidiòcesi. A partir d’aquesta data les gestions es van accelerar amb freqüents visites dels Carmelites descalços de la comunitat d’Abidjan a l’arquebisbe de Lomé i a aquest sacerdot amic. L’arquebisbe actual, Mns. Denis Amuzu-Dzakpah, va reiterar la petició del seu predecessor sol·licitant al Consell provincial una fundació de la nostra família religiosa a la seva diòcesi.
Des d’Abidjan es va enviar el P Víctor Adzoguidi, togolés, a buscar un terreny proper al centre d’estudis de filosofia dels religiosos salesians. Al novembre de 2009, la Província d’Aragó-València va adquirir una parcel·la d’1.200 m2 per a l’edificació de la nova comunitat molt propera al centre d’estudis. Amb l’ajuda dels seus coneguts i el recolzat pels seus superiors, el P. Víctor va sol·licitar a un arquitecte els plànols per a la nova comunitat, un pressupost general i el seguiment de l’obra. Després el P. Víctor va sol·licitar a un enginyer els estudis tècnics, un pressupost detallat i la gestió de la construcció. Al desembre de 2010 el P. Víctor acompanyat pel P. Espirindio Ruiz, antic missioner a Dedougou que havia tornat a Espanya, es van instal·lar a Lomé en una casa de lloguer mentre es construïa el nou convent.
Pel gener de 2011 visiten Lomé per trobar-se amb l’arquebisbe i signar els contractes per a l’inici de l’obra, el provincial, P. Pascual Gil, el delegat provincial per a les nostres comunitats de l’Àfrica de l’Oest, P. Maximiliano Herraiz i un conseller provincial, el P Sergio Marqueta. El 25 de gener, amb la benedicció de la primera pedra, començà la construcció del nou convent de Lomé. L’obra es va dividir en dues parts. La construcció va començar amb la primera, l’anomenat Bloc d’Estudiants, que queda a l’interior de la parcel·la; la segona, la que anomenem Bloc Administratiu, queda a l’entrada i e va començar després. Actualment, la primera part de l’obra, el Bloc d’Estudiants, ja està en la seva darrera fase.
Les pregàries de tots plegats, dels Carmelites descalços, les Carmelites descalces, dels bisbes i comunitat de fidels, ha permès a uns i altres acollir els projectes del Senyor i col·laborar amb Ell. Necessitem de l’oració per comprendre que és el Senyor qui ens crida i ens encoratja a seguir endavant.
A la portada
Silveri de Sant Lluís Gonçaga
Jaume Perucho Pontarró neix el 12 de març de 1864 a Corroncui, avui agregat al Pont de Suert (Alta Ribagorça, Lleida). Els seus pares, Jaume i Francesca, moren molt aviat i queda orfe. Una família del poble, Perucho de Pinyana, l'acull durant tres anys i treballa amb els pastors d'aquesta família. Amb 13 anys es trasllada a Lleida, on compagina estudis en el seminari diocesà com a alumne extern i treball a casa de la família Torrons. Serveix com a escolà en les celebracions de les carmelites descalces. Aquí coneix a un carmelita exclaustrat (recordem que estem en els anys posteriors a la desamortització de Mendizábal i les comunitats començaven a restaurar-se a poc a poc) i decideix entrar en el Carmel descalç. Pren l'hàbit al Desert de les Palmes (Castelló) i professa el 30 d'agost de 1883. Comença a estudiar allà mateix i continua a València una vegada inaugurat el convent. Acaba els estudis a Àvila. És ordenat sacerdot el 31 de març de 1888. Participa en la fundació del convent de Tarragona l’any 1896 i aviat és enviat a Matanzas (Cuba) per a preparar la fundació....
