COMUNITATS
SALAMANCA
Diòcesi i Província de Salamanca. Comunitat Autònoma de Castella i Lleó.
Santa María Magdalena
1 de juny de 1581
Zamora, 59 37002, Salamanca
923 21 43 46
BREU HISTÒRIA
Diòcesi i Província de Salamanca Comunitat Autònoma de Castella i Lleó. Fundat l’1 de juny de 1581 el famós Col·legi de San Elías, seu del curs de Teologia Salmanticense. En un principi, els frares es van establir a l’Hospital de San Lázaro al barri “Raval del Puente”. El 1597, concretament el 14 de gener, les aigües del veí Tormes van inundar el col·legi carmelità i van destruir gairebé íntegrament el convent. El 1702 els religiosos es van traslladar a una propietat que era del senyor Monroy i allí van construir de nou l’església i el convent. Així ho narra el P. Silverio: “El 1702 s’aconsegueix veure definitivament instal·lat el Col·legi de San Elías de Salamanca a l’edifici que va ocupar fins l’any 1835, i que encara existeix, encara que amb una ocupació ben diferent a la original. Està prop de la Universitat. El religiós que més va treballar en preparar una casa prou còmoda i capaç per ubicar-hi el cèlebre Col·legi Salmanticense, va ser el P. Juan de l’Anunciación”.
L’actual parròquia del Carme de Salamanca era l’església dels carmelites i el seu convent es trobava on ara hi ha la Plaça de la Llibertat. El 1809, i amb la invasió francesa, els frares van haver de deixar la fundació. Van tornar i ho van arreglar però el 1835 van ser expulsats i mai més ho van recuperar. El 1857 l’antiga església conventual es va convertir en església parroquial, que va substituir l’anterior de Santo Tomé, que va ser enderrocada.
L’any 1894 els frares van tornar a Salamanca i es van instal·lar en l’antiga de Santa María Magdalena, i al costat hi van construir un nou convent, que és el que avui coneixem, situat a l’actual carrer Zamora. L’església va ser restaurada i ampliada el 1918.
APARICIO AHEDO, O.I., Los hijos de Santa Teresa en España, Ed. Monte Carmelo, 2014, pp. 252-253
A la portada
Teresa de Jesús, maestra de espiritualidad para todos los tiempos
Hablar de Teresa de Jesús es hablar de una de las grandes maestras espirituales de la historia de la Iglesia. Su figura atraviesa los siglos con una fuerza sorprendente porque no fue solamente una mujer de oración, ni únicamente una reformadora del Carmelo, ni tampoco solo una escritora brillante. Teresa fue, sobre todo, una mujer que aprendió a recorrer el camino interior del ser humano y supo explicarlo con una cercanía y una profundidad extraordinarias. Por eso continúa siendo actual. En una sociedad marcada por el ruido, la prisa y la dispersión, Teresa sigue enseñando algo esencial: que el ser humano necesita volver a su interior para encontrarse consigo mismo, con los demás y con Dios. Su espiritualidad no nace de teorías abstractas. Nace de la experiencia. Teresa escribe desde lo vivido. Habla de las luchas interiores, de las dudas, de las contradicciones, del miedo, del cansancio y también de la alegría profunda que surge cuando una persona descubre que Dios habita dentro de ella. Quizá ahí se encuentra una de las claves de su fuerza espiritual: Teresa no...