COMUNITATS
SALAMANCA
Diòcesi i Província de Salamanca. Comunitat Autònoma de Castella i Lleó.
Santa María Magdalena
1 de juny de 1581
Zamora, 59 37002, Salamanca
923 21 43 46
BREU HISTÒRIA
Diòcesi i Província de Salamanca Comunitat Autònoma de Castella i Lleó. Fundat l’1 de juny de 1581 el famós Col·legi de San Elías, seu del curs de Teologia Salmanticense. En un principi, els frares es van establir a l’Hospital de San Lázaro al barri “Raval del Puente”. El 1597, concretament el 14 de gener, les aigües del veí Tormes van inundar el col·legi carmelità i van destruir gairebé íntegrament el convent. El 1702 els religiosos es van traslladar a una propietat que era del senyor Monroy i allí van construir de nou l’església i el convent. Així ho narra el P. Silverio: “El 1702 s’aconsegueix veure definitivament instal·lat el Col·legi de San Elías de Salamanca a l’edifici que va ocupar fins l’any 1835, i que encara existeix, encara que amb una ocupació ben diferent a la original. Està prop de la Universitat. El religiós que més va treballar en preparar una casa prou còmoda i capaç per ubicar-hi el cèlebre Col·legi Salmanticense, va ser el P. Juan de l’Anunciación”.
L’actual parròquia del Carme de Salamanca era l’església dels carmelites i el seu convent es trobava on ara hi ha la Plaça de la Llibertat. El 1809, i amb la invasió francesa, els frares van haver de deixar la fundació. Van tornar i ho van arreglar però el 1835 van ser expulsats i mai més ho van recuperar. El 1857 l’antiga església conventual es va convertir en església parroquial, que va substituir l’anterior de Santo Tomé, que va ser enderrocada.
L’any 1894 els frares van tornar a Salamanca i es van instal·lar en l’antiga de Santa María Magdalena, i al costat hi van construir un nou convent, que és el que avui coneixem, situat a l’actual carrer Zamora. L’església va ser restaurada i ampliada el 1918.
APARICIO AHEDO, O.I., Los hijos de Santa Teresa en España, Ed. Monte Carmelo, 2014, pp. 252-253
A la portada
Maria dona del silenci
Paraula de Déu Lluc 2, 19 "Maria guardava tot això en el seu cor i ho meditava." Meditació L'Evangeli recull molt poques paraules de Maria. No obstant això, el seu silenci parla amb una força extraordinària. No és un silenci buit ni una absència de compromís; és un silenci habitat per la presència de Déu, un espai interior on la Paraula pot arrelar i donar fruit. Maria sap escoltar. Abans de respondre, acull. Abans d'actuar, contempla. Guarda en el seu cor el que viu i allò que no comprèn, deixant que sigui Déu qui il·lumini cada esdeveniment. El seu silenci és confiança, disponibilitat i obertura al misteri. Vivim en un món ple de soroll, de paraules que se succeeixen sense descans i de presses que tot just deixen espai per a la trobada amb un mateix i amb Déu. Correm el risc d'escoltar moltes veus i, tanmateix, no reconèixer l'única que pot donar sentit a la nostra vida. La Mare de Déu del Carme ens invita avui a recuperar el valor del silenci. No com a aïllament, sinó com a camí de comunió. En el silenci aprenem a distingir l'essencial del passatger, deixem que el...