COMUNITATS
S. JUAN DE LA CRUZ
També a Bolívia-Cochabamba tenen els Carmelites una fundació.
Sant Joan de la Creu
01 de enero de 1987
Avda. América, S/N, Bolivia, Cochabamba
(591-4) 424 32 41
BREU HISTÒRIA
Assentada la fundació de la Paz, i per la raó allí apuntada i una altra més, el P. Ernesto, Delegat Provincial a Bolívia, va proposar al bisbe de Cochabamba una fundació carmelitana a la ciutat. Era pastor de la ciutat i de la seva diòcesi un home venerable, el franciscà Tomás Axpe, que va acceptar molt afectuosament la idea. Va atorgar la seva llicència i va lliurar als carmelites la parròquia de San Antonio. A més, com el bondadós bisbe coneixia bé les seves parròquies i la pobresa habitual dels feligresos de San Antonio, va oferir als religiosos una gratificació mensual per a la seva manutenció i la casa que havien de llogar, ja que la parròquia estava en un estat lamentable, a punt d’esllanguir-se.
Va ser el P. Ernesto de Jesús qui el 1939 va prendre possessió i va poa les bases de la comunitat. Va aixecar una casa nova i barata i es va dedicar a catequitzar les bones gents de la seva parròquia i les limítrofes. En 1947, 12 de setembre, aquest fort i entregat apòstol va lliurar la seva vida i obra a qui la hi va donar i va animar. Els carmelites descalços que el van succeir van mantenir la flama encesa del seu carisma. El 1964 van rebre en propietat l’església de San Antonio, regalada pel bisbat. Recordarem que el venerable Mon. Axpe va quedar admirat que els descalços no acudissin a rebre la mensualitat que els havia ofert i es va confortar en comprovar que els frares vivien la seva pobresa amb el fruit del seu treball.
Mentrestant, les nostres mares van pensar en un remei per a augmentar la formació de les seves candidates; van construir al proper barri de Queru-Queru un centre a propòsit. El projecte va funcionar diversos anys sense que els fruits compensessin els sacrificis. La residència que elles van deixar va ser ocupada pels pares l’any 1987, els quals van adaptar la casa de formació pels nostres candidats. Durant alguns anys, la dedicació als aspirants era tan densa i el personal tan escàs que l’església parroquial de San Antonio es va atendre des de l’única comunitat de Queru-Queru. En aquests moments, hi ha a Cochabamba dues comunitats independents: San Antonio, com a parròquia i postulantat i Queru-Queru com a noviciat i estudiantat.
A la portada
Maria dona del silenci
Paraula de Déu Lluc 2, 19 "Maria guardava tot això en el seu cor i ho meditava." Meditació L'Evangeli recull molt poques paraules de Maria. No obstant això, el seu silenci parla amb una força extraordinària. No és un silenci buit ni una absència de compromís; és un silenci habitat per la presència de Déu, un espai interior on la Paraula pot arrelar i donar fruit. Maria sap escoltar. Abans de respondre, acull. Abans d'actuar, contempla. Guarda en el seu cor el que viu i allò que no comprèn, deixant que sigui Déu qui il·lumini cada esdeveniment. El seu silenci és confiança, disponibilitat i obertura al misteri. Vivim en un món ple de soroll, de paraules que se succeeixen sense descans i de presses que tot just deixen espai per a la trobada amb un mateix i amb Déu. Correm el risc d'escoltar moltes veus i, tanmateix, no reconèixer l'única que pot donar sentit a la nostra vida. La Mare de Déu del Carme ens invita avui a recuperar el valor del silenci. No com a aïllament, sinó com a camí de comunió. En el silenci aprenem a distingir l'essencial del passatger, deixem que el...