COMUNITATS
S. JUAN DE LA CRUZ
També a Bolívia-Cochabamba tenen els Carmelites una fundació.
Sant Joan de la Creu
01 de enero de 1987
Avda. América, S/N, Bolivia, Cochabamba
(591-4) 424 32 41
BREU HISTÒRIA
Assentada la fundació de la Paz, i per la raó allí apuntada i una altra més, el P. Ernesto, Delegat Provincial a Bolívia, va proposar al bisbe de Cochabamba una fundació carmelitana a la ciutat. Era pastor de la ciutat i de la seva diòcesi un home venerable, el franciscà Tomás Axpe, que va acceptar molt afectuosament la idea. Va atorgar la seva llicència i va lliurar als carmelites la parròquia de San Antonio. A més, com el bondadós bisbe coneixia bé les seves parròquies i la pobresa habitual dels feligresos de San Antonio, va oferir als religiosos una gratificació mensual per a la seva manutenció i la casa que havien de llogar, ja que la parròquia estava en un estat lamentable, a punt d’esllanguir-se.
Va ser el P. Ernesto de Jesús qui el 1939 va prendre possessió i va poa les bases de la comunitat. Va aixecar una casa nova i barata i es va dedicar a catequitzar les bones gents de la seva parròquia i les limítrofes. En 1947, 12 de setembre, aquest fort i entregat apòstol va lliurar la seva vida i obra a qui la hi va donar i va animar. Els carmelites descalços que el van succeir van mantenir la flama encesa del seu carisma. El 1964 van rebre en propietat l’església de San Antonio, regalada pel bisbat. Recordarem que el venerable Mon. Axpe va quedar admirat que els descalços no acudissin a rebre la mensualitat que els havia ofert i es va confortar en comprovar que els frares vivien la seva pobresa amb el fruit del seu treball.
Mentrestant, les nostres mares van pensar en un remei per a augmentar la formació de les seves candidates; van construir al proper barri de Queru-Queru un centre a propòsit. El projecte va funcionar diversos anys sense que els fruits compensessin els sacrificis. La residència que elles van deixar va ser ocupada pels pares l’any 1987, els quals van adaptar la casa de formació pels nostres candidats. Durant alguns anys, la dedicació als aspirants era tan densa i el personal tan escàs que l’església parroquial de San Antonio es va atendre des de l’única comunitat de Queru-Queru. En aquests moments, hi ha a Cochabamba dues comunitats independents: San Antonio, com a parròquia i postulantat i Queru-Queru com a noviciat i estudiantat.
A la portada
Celebramos las Fiestas de la Transverberación 2022 en Alba de Tormes
Los días 25, 26 y 27 de agosto se celebraron en Alba de Tormes las Fiestas de la Transverberación del corazón de Santa Teresa de Jesús. Esperamos con mucha ilusión durante todo el año que lleguen estas fechas, y este año tienen un simbolismo especial debido a la celebración de los Centenarios Teresianos: 100 años de la investidura de Santa Teresa como doctora honoris causa y 400 años desde su canonización. El Obispo y Exarca apostólico de Atenas El Obispo y Exarca apostólico de Atenas y El Prior de los Carmelitas Descalzos de Alba de Tormes y Salamanca Durante esta semana, la programación de la Iglesia de la Anunciación recogió varios eventos especiales y recibimos visitas de personalidades importantes para nosotros como El Obispo y Exarca apostólico de Atenas, de los católicos de rito bizantino en Grecia, quien descubrió la exposición “Teresa de Jesús: Mujer, Santa, Doctora” y la nueva zona de la exposición “Artis Momentum”, en una visita guiada exclusiva, impartida por el comisario de la exposición y Prior de los Carmelitas Descalzos de Alba de Tormes y Salamanca,...
Dijous Sant
Quina tarda tan misteriosa la del Dijous Sant! Sembla que Jesús i els seus deixebles estiguin molt distanciats tot i estar junts preparant-se per celebrar el gran sopar de Pasqua. Jesús és a punt d’entregar la seva vida, i -segons l'evangeli de Lluc- sembla que la discussió sobre qui és el més gran d’entre els deixebles va tenir lloc precisament durant aquell darrer Sopar (curiosa contradicció!). Jesús s'adona que ningú (potser només Judes) ha entès la gravetat de la situació. En aquest context solemne, litúrgic, Jesús realitza uns gestos plens de significat: parteix el pa, comparteix el vi: «Aquest soc jo» -diu- i demana als seus que repeteixin aquest gest fins al final dels temps, en memòria seva. Tots en mengen. Beuen del calze, sense entendre massa el llenguatge encriptat del Mestre que avui sembla més cansat que mai. Així comença Jesús la seva Passió. La sang que demà -Divendres Sant- brollarà de les seves ferides, es barreja amb aquest vi d'avui, signe d'aliança eterna, d'una vida i un amor portats fins a l'extrem. El més important és que ens quedem amb les seves...