COMUNITATS
S. JUAN DE LA CRUZ
També a Bolívia-Cochabamba tenen els Carmelites una fundació.
Sant Joan de la Creu
01 de enero de 1987
Avda. América, S/N, Bolivia, Cochabamba
(591-4) 424 32 41
BREU HISTÒRIA
Assentada la fundació de la Paz, i per la raó allí apuntada i una altra més, el P. Ernesto, Delegat Provincial a Bolívia, va proposar al bisbe de Cochabamba una fundació carmelitana a la ciutat. Era pastor de la ciutat i de la seva diòcesi un home venerable, el franciscà Tomás Axpe, que va acceptar molt afectuosament la idea. Va atorgar la seva llicència i va lliurar als carmelites la parròquia de San Antonio. A més, com el bondadós bisbe coneixia bé les seves parròquies i la pobresa habitual dels feligresos de San Antonio, va oferir als religiosos una gratificació mensual per a la seva manutenció i la casa que havien de llogar, ja que la parròquia estava en un estat lamentable, a punt d’esllanguir-se.
Va ser el P. Ernesto de Jesús qui el 1939 va prendre possessió i va poa les bases de la comunitat. Va aixecar una casa nova i barata i es va dedicar a catequitzar les bones gents de la seva parròquia i les limítrofes. En 1947, 12 de setembre, aquest fort i entregat apòstol va lliurar la seva vida i obra a qui la hi va donar i va animar. Els carmelites descalços que el van succeir van mantenir la flama encesa del seu carisma. El 1964 van rebre en propietat l’església de San Antonio, regalada pel bisbat. Recordarem que el venerable Mon. Axpe va quedar admirat que els descalços no acudissin a rebre la mensualitat que els havia ofert i es va confortar en comprovar que els frares vivien la seva pobresa amb el fruit del seu treball.
Mentrestant, les nostres mares van pensar en un remei per a augmentar la formació de les seves candidates; van construir al proper barri de Queru-Queru un centre a propòsit. El projecte va funcionar diversos anys sense que els fruits compensessin els sacrificis. La residència que elles van deixar va ser ocupada pels pares l’any 1987, els quals van adaptar la casa de formació pels nostres candidats. Durant alguns anys, la dedicació als aspirants era tan densa i el personal tan escàs que l’església parroquial de San Antonio es va atendre des de l’única comunitat de Queru-Queru. En aquests moments, hi ha a Cochabamba dues comunitats independents: San Antonio, com a parròquia i postulantat i Queru-Queru com a noviciat i estudiantat.
A la portada
Elisabet de la Trinitat: descobrir que Déu habita en nosaltres
«He trobat el cel a la terra, perquè el cel és Déu i Déu és a la meva ànima.»Santa Elisabet de la Trinitat Hi ha sants que destaquen per haver fet grans obres. Altres, pels llocs que van recórrer o les persones que van canviar. Elisabet de la Trinitat amb prou feines va sortir del Carmel de Dijon. Va morir amb només vint-i-sis anys, sense fundacions, sense una activitat pública destacada i amb una vida exterior aparentment senzilla. Tanmateix, va deixar a l'Església una de les intuïcions més lluminoses de l'espiritualitat cristiana: Déu no està lluny de nosaltres; habita en el més profund del nostre cor. Aquesta certesa va començar a créixer en ella des de molt jove. El dia de la seva Primera Comunió va descobrir el significat del seu nom: Elisabet significa «casa de Déu». Aquelles paraules no van ser per a ella una explicació etimològica, sinó una crida que marcaria tota la seva existència. Va comprendre que la vida cristiana consisteix a aprendre a viure des d'aquesta presència. Des de llavors va començar un camí de transformació interior, lluitant per dominar el seu...
