COMUNITATS
CENTRE JOSEFÍ
Fa més de seixanta-cinc anys naixia el Centre Josefino al convent de Valladolid.
San José
19 de març de 1940
San Benito, 3 47003, Valladolid
983 33 01 69
veure en google maps
- Església de culte
- Revista
- Centro Josefino Español
BREU HISTÒRIA
Fa més de seixanta-cinc anys naixia el Centre Josefino al convent de carmelites descalços de Valladolid (antiga província de Castella). La iniciativa, deguda al P. José Antonio Carrasco del Nen Jesús, tenia com a objectiu, d’acord amb el carisma i amb el desig de santa Teresa, la investigació seriosa i la divulgació digna de la missió de sant Josep al misteri de la salvació, a la vida de l’Església, a l’espiritualitat cristiana, amb atenció molt especial cap a la teresiana.
Des d’aleshores, sense interrupció, i amb reconeixement internacional en els àmbits especialitzats, el Centre Josefino compleix fidelment el seu compromís eclesial i carmelità. Per això ha anat creant instruments adequats i eficaços. Edita, a més de llibres amb sant Josep per tema, dues publicacions periòdiques de diversa índole.
La revista Estudios Josefinos (dirigida actualment per Luis Javier Fernández Frontela), des del 1947 apareix amb periodicitat semestral, amb les seccions d’estudis, d’edició de documents clàssics, de cròniques i informació, de bibliografia, va ser la primera d’aquest gènere. Hi han col·laborat els millors estudiosos de sant Josep en la seva dimensió bíblica, patrística, litúrgica, teològica (aquesta, amb els seus canvis després del Vaticà II), artística, literària, de devoció d’elits i la popular.
El Missatger de Sant Josep, que dirigeix Román Llamas, va aparèixer el març de 1954 com a publicació popular i destinada als devots de sant Josep. Molt bé acceptada, va arribar a tenir fins a unes tretze mil subscripcions. Avui són menys, però continua complint la seva missió d’animar i comunicar el que és bo de la devoció a sant Josep.
El més valuós i utilitzat per investigadors i estudiosos és la seva riquíssima biblioteca especialitzada. S’hi pot trobar des dels llibres clàssics de sant Josep en edicions primoroses, com la Josefina de Gracián, fins a l’últim que hagi aparegut, i també fulletons, llibrets de devoció, goigs, novenes, septenaris, des del segle XVII en endavant. Hi ha les revistes josefines de tot el món.
El Centre Josefino es manté gràcies a l’ajuda de l’ordre dels carmelites descalços, i de manera molt especial gràcies al suport de la província, a la comunitat de Valladolid, als col·laboradors generosos de les revistes, als seus subscriptors, que són especialment els convents de lordre.
A la portada
Silveri de Sant Lluís Gonçaga
Jaume Perucho Pontarró neix el 12 de març de 1864 a Corroncui, avui agregat al Pont de Suert (Alta Ribagorça, Lleida). Els seus pares, Jaume i Francesca, moren molt aviat i queda orfe. Una família del poble, Perucho de Pinyana, l'acull durant tres anys i treballa amb els pastors d'aquesta família. Amb 13 anys es trasllada a Lleida, on compagina estudis en el seminari diocesà com a alumne extern i treball a casa de la família Torrons. Serveix com a escolà en les celebracions de les carmelites descalces. Aquí coneix a un carmelita exclaustrat (recordem que estem en els anys posteriors a la desamortització de Mendizábal i les comunitats començaven a restaurar-se a poc a poc) i decideix entrar en el Carmel descalç. Pren l'hàbit al Desert de les Palmes (Castelló) i professa el 30 d'agost de 1883. Comença a estudiar allà mateix i continua a València una vegada inaugurat el convent. Acaba els estudis a Àvila. És ordenat sacerdot el 31 de març de 1888. Participa en la fundació del convent de Tarragona l’any 1896 i aviat és enviat a Matanzas (Cuba) per a preparar la fundació....