COMUNITATS
VALLADOLID
Diócesi i Província de Valladolid. Comunitat Autònoma de Castella i Lleó.
08 de maig de 1581
San Benito, 3 47003, Valladolid
983 33 01 69
veure en google maps
- Església de culte
- Revista
- Centro Josefino Español
BREU HISTÒRIA
Diócesi i Província de Valladolid. Comunitat Autònoma de Castella i Lleó. El primer convent va ser fundat el 4 de maig de 1581 en el lloc de Sant Alejo. El lloc no va resultar bé, i vint mesos després els frares es van traslladar a la zona d’extramurs i allí van construir convent i Església. La nova fundació data de l’1 de gener de 1583. L’Església perviu, no així el convent i horta que es van convertir en el cementiri urbà de Valladolid. L’Església, que continua oberta al culte, es coneguda com a “Nuestra Señora del Carmen de Extramuros de Valladolid”. L’antic convent carmelità de Valladolid va ser seu del noviciat dels carmelites de la Província de Sant Elies de Castella.
Els Carmelites descalços van retornar a Valladolid el 1897, no al seu antic convent sinó al benedictí de “San Benito el Real”. Aquest monestir era la seu de la congregació dels Benedictins d’Espanya. L’Església és un temple gòtic i monumental construït a finals del segle XV. La comunitat al principi va haver de residir en estatges provisionals fins que el 1914 es va traslladar a una edificació construïda sobre la nau esquerra de l’Església. En 1978, gràcies a l’Ajuntament, la comunitat es va traslladar a una zona que dóna al famós claustre herrerià. Aquest convent acull el “Centro Josefino Español” i la revista homònima: “Estudis Josefinos”.
APARICIO AHEDO, O.I., Los hijos de Santa Teresa en España, Ed. Monte Carmelo, 2014, pp. 291-292
A la portada
María, mujer de la esperanza
Palabra de Dios Lucas 1, 26-38 Meditación La historia de la salvación comienza a escribirse de un modo nuevo en la sencillez de una casa de Nazaret. Allí, lejos de los grandes escenarios del mundo, Dios dirige su mirada hacia una joven que sabe escuchar. El anuncio del ángel rompe todos sus esquemas, pero no apaga su confianza. María pregunta, discierne, acoge y finalmente responde con un «hágase» que cambiará para siempre la historia de la humanidad. Su esperanza no nace de tener respuestas para todo, sino de la certeza de que Dios permanece fiel a su palabra. No conoce el camino que se abre ante ella, ignora las dificultades que encontrará y no recibe garantías humanas. Sin embargo, se abandona plenamente al Señor porque sabe que quien llama también sostiene. La Virgen del Carmen sigue enseñándonos hoy ese mismo camino. También nosotros vivimos tiempos marcados por la incertidumbre, por el miedo al futuro y por preguntas que muchas veces quedan sin respuesta. En ocasiones quisiéramos que Dios nos mostrara el recorrido completo antes de dar un paso. María, en cambio,...
