COMUNITATS
VALLADOLID
Diócesi i Província de Valladolid. Comunitat Autònoma de Castella i Lleó.
08 de maig de 1581
San Benito, 3 47003, Valladolid
983 33 01 69
veure en google maps
- Església de culte
- Revista
- Centro Josefino Español
BREU HISTÒRIA
Diócesi i Província de Valladolid. Comunitat Autònoma de Castella i Lleó. El primer convent va ser fundat el 4 de maig de 1581 en el lloc de Sant Alejo. El lloc no va resultar bé, i vint mesos després els frares es van traslladar a la zona d’extramurs i allí van construir convent i Església. La nova fundació data de l’1 de gener de 1583. L’Església perviu, no així el convent i horta que es van convertir en el cementiri urbà de Valladolid. L’Església, que continua oberta al culte, es coneguda com a “Nuestra Señora del Carmen de Extramuros de Valladolid”. L’antic convent carmelità de Valladolid va ser seu del noviciat dels carmelites de la Província de Sant Elies de Castella.
Els Carmelites descalços van retornar a Valladolid el 1897, no al seu antic convent sinó al benedictí de “San Benito el Real”. Aquest monestir era la seu de la congregació dels Benedictins d’Espanya. L’Església és un temple gòtic i monumental construït a finals del segle XV. La comunitat al principi va haver de residir en estatges provisionals fins que el 1914 es va traslladar a una edificació construïda sobre la nau esquerra de l’Església. En 1978, gràcies a l’Ajuntament, la comunitat es va traslladar a una zona que dóna al famós claustre herrerià. Aquest convent acull el “Centro Josefino Español” i la revista homònima: “Estudis Josefinos”.
APARICIO AHEDO, O.I., Los hijos de Santa Teresa en España, Ed. Monte Carmelo, 2014, pp. 291-292
A la portada
«Veniu a la festa»
Una altra paràbola amb la qual Jesús ens resumeix el que ha estat el seu ensenyament i ens dona els criteris per discernir si realment estem dient o, almenys, volent dir que sí a la crida de Déu. Per a això es parla avui del regne de Déu instaurat en Crist com d'una invitació que hem rebut pel banquet de bodes d'un rei, signe del banquet del final dels temps que ens recordava la primera lectura.També en aquesta lectura de Mateu, com en les paràboles de les setmanes anteriors, es parla de crida i del rebuig i l’acceptació. Així, veiem que els convidats originals, els primers, no hi han volgut anar, o no han cregut en la crida o no els ha semblat prou atractiva com per a deixar els seus interessants compromisos per anar-hi. També diu l’Evangeli que aquest rebuig no ha desanimat el rei que ofereix el banquet sinó que, al contrari, li ha servit per a fer la seva voluntat, donar ple compliment al seu projecte de convidar tothom, en el seu moment, a aquesta festa. I ja ha arribat el moment. Com també diu sant Pau, el rebuig d'Israel ha permès inserir els pobles pagans en el...