COMUNITATS
VALLADOLID
Diócesi i Província de Valladolid. Comunitat Autònoma de Castella i Lleó.
08 de maig de 1581
San Benito, 3 47003, Valladolid
983 33 01 69
veure en google maps
- Església de culte
- Revista
- Centro Josefino Español
BREU HISTÒRIA
Diócesi i Província de Valladolid. Comunitat Autònoma de Castella i Lleó. El primer convent va ser fundat el 4 de maig de 1581 en el lloc de Sant Alejo. El lloc no va resultar bé, i vint mesos després els frares es van traslladar a la zona d’extramurs i allí van construir convent i Església. La nova fundació data de l’1 de gener de 1583. L’Església perviu, no així el convent i horta que es van convertir en el cementiri urbà de Valladolid. L’Església, que continua oberta al culte, es coneguda com a “Nuestra Señora del Carmen de Extramuros de Valladolid”. L’antic convent carmelità de Valladolid va ser seu del noviciat dels carmelites de la Província de Sant Elies de Castella.
Els Carmelites descalços van retornar a Valladolid el 1897, no al seu antic convent sinó al benedictí de “San Benito el Real”. Aquest monestir era la seu de la congregació dels Benedictins d’Espanya. L’Església és un temple gòtic i monumental construït a finals del segle XV. La comunitat al principi va haver de residir en estatges provisionals fins que el 1914 es va traslladar a una edificació construïda sobre la nau esquerra de l’Església. En 1978, gràcies a l’Ajuntament, la comunitat es va traslladar a una zona que dóna al famós claustre herrerià. Aquest convent acull el “Centro Josefino Español” i la revista homònima: “Estudis Josefinos”.
APARICIO AHEDO, O.I., Los hijos de Santa Teresa en España, Ed. Monte Carmelo, 2014, pp. 291-292
A la portada
«A vosaltres se us ha donat el do de conèixer els secrets del Regne, però a ells, no»
Avui comencem a llegir el tercer gran discurs de Jesús a l'Evangeli de sant Mateu: el de les paràboles. L'Evangelista reuneix en aquest capítol algunes de les paràboles que va pronunciar Jesús com a part del seu ensenyament i, sobretot, ens parla de per què ensenyava d'aquesta manera. Realment, Jesús és la Paraula de Déu feta home i així pot recórrer a tota l'Escriptura que és seva, li pertany i, a més, la reinterpreta per a nosaltres tenint en compte la nova i extraordinària situació que la seva presència representa en aquest món. En primer lloc, la primera lectura ens recorda que la Paraula és manifestació de la gràcia de Déu que davalla del cel per a alimentar-nos i, sobretot, per donar fruit, un fruit que no passa, que és signe de vida eterna i de la permanent misericòrdia de Déu.A l'Evangeli, el discurs comença amb Jesús parlant a una multitud des d'una barca, i ho fa per a tots i en particular per a cadascú, vol, sobretot, que l’entenguin i per això utilitza les paràboles. La paràbola és un gènere o eina literària molt usada a l'Antic Testament, i en tota la...
