COMUNITATS
A CORUÑA
Diòcesi de Santiago de Compostela i Província de La Coruña.
Santa Teresa de Jesús
24 de enero de 1964
Antonio Ríos, 24
15009 A Coruña
981 28 32 51
veure en google maps
Santa Teresa de Jesús
parròquia
BREU HISTÒRIA
Diòcesi de Santiago de Compostela i Província de La Coruña. Comunitat Autònoma de Galícia. El 24 de gener de 1964 va arribar l’autorització de la Congregació de Religiosos i a l’església de las monges, que després seria del frares, es va cantar un Te Deum. Els pares carmelites van ocupar el que havia estat convent de les mares les quals es van traslladar a un lloc més retirat, Eiris.
El front apostòlic es va ampliar amb la creació de la parròquia de Santa Teresa a la nostra església i confiada als pares. D’aquesta manera els carmelites descalços quedaven inserits en la gloriosa arxidiòcesi de l’Apòstol. Quan les monges van deixar el convent, els frares van optar per convertir-lo en col·legi de Primària. Els canvis socials de finals del segle XX van aconsellar la clausura del centre, després d’uns quants anys de funcionament.
El 2005, després d’unes grans obres, es va inaugurar la nova església i convent de Santa Teresa en el Montiño de la ciutat de A Coruña.
APARICIO AHEDO, O.I., Los hijos de Santa Teresa en España, Ed. Monte Carmelo, 2014, pp. 137-138.
A la portada
ALEGRIA I ESPERANÇA CAMINANT AMB SANT JOAN DE LA CREU
Del 6 al 12 d'abril d'aquest any, un petit grup d'interns del Centre Penitenciari de Jaén, acompanyats pel monitor d'esports, el coordinador de la UTE (Unitat Terapèutica i Educativa del Centre Penitenciari de Jaén) i la coordinadora del Departament de Treball Social, han recorregut la Sierra de Segura, entre Beas i Caravaca, seguint el Camí de Sant Joan de la Creu, un camí vers l'interior, amb la companyia del sant, místic i company, tan sant com amic. La seva experiència i oració s'han deixat veure en l'esforç que exigeix aquesta travessia de muntanya, en el record del seu pensament i obra literària, però, també, en la bellesa i la potència de les encisadores albades, el silenci o la conversa senzilla, el merescut descans i la càlida acollida d'altres caminants o llocs. Albades que omplen de goig i esperança cada dia que comença, i esborren, amb amor, l'error i el patiment; vespres que preludien l'abraçada del bon Déu enmig de la nit i on calgui: així ens ho recorda sant Joan de la Creu a la seva obra Llama de amor viva (3, 27): " Si el alma busca a Dios, mucho más...