COMUNITATS
SEGOVIA
Diòcesi i Provincia de Segòvia. Comunitat Autònoma de Castella i Lleó.
la Mare de Déu del Carme.
3 de maig de 1586
Alameda de la Fuencisla Paseo de Segundo Rincón, 2 40003, Segòvia.
921 43 13 49
BREU HISTÒRIA
Diòcesi i Provincia de Segòvia. Comunitat Autònoma de Castella i Lleó. Titular la Mare de Déu del Carme. Fundat el 3 de maig de 1586 en el que havia estat convent dels trinitaris. Sant Joan de la Creu Va ser prior (1588-1591) d’aquet convent de Segòvia, proper al riu Eresma, i en la construcció d’aquest immoble hi va treballar el sant de Duruelo. A l’església del convent i en un impressionant sepulcre hi descansen les despulles mortals del gran sant místic. Aquest sepulcre, que va ser realitzat per D. Félix Granda, va ser inaugurat pel desembre de 1927 (en la commemoració del II centenari de la canonització del sant).
Els frares van haver de deixar convent i església després de les lleis de 1835. El convent va passar a dependre del bisbat. El 24 de novembre de 1877 s’hi va restaurar la vida carmelitana i mesos més tard el 21 de juliol de 1878, l’orde recuperava la propietat del convent i l’església. Des de l’any 1894 i fins a 1968 va acollir el noviciat. Finalment, durant uns anys de finals dels vuitanta i principis dels noranta del segle XX va tornar a tenir Segòvia aquesta funció de noviciat.
Actualment el convent, a més d’un santuari conegut i visitat pels fidels de Segòvia, és lloc d’Exercicis Espirituals i Centre d’Espiritualitat. És a partir de 1977 que l’antic convent es converteix en el que ara és el Centre d’Espiritualitat Sant Joan de la Creu. El 4 d’octubre de 1982, el papa ara canonitzat Joan Pau II va visitar el sepulcre de sant Joan de la Creu, per resar i encomanar-se al gran sant castellà.
APARICIO AHEDO, O.I., Los hijos de Santa Teresa en España, Ed. Monte Carmelo, 2014, pp. 262-263
A la portada
Teresa de Jesús, maestra de espiritualidad para todos los tiempos
Hablar de Teresa de Jesús es hablar de una de las grandes maestras espirituales de la historia de la Iglesia. Su figura atraviesa los siglos con una fuerza sorprendente porque no fue solamente una mujer de oración, ni únicamente una reformadora del Carmelo, ni tampoco solo una escritora brillante. Teresa fue, sobre todo, una mujer que aprendió a recorrer el camino interior del ser humano y supo explicarlo con una cercanía y una profundidad extraordinarias. Por eso continúa siendo actual. En una sociedad marcada por el ruido, la prisa y la dispersión, Teresa sigue enseñando algo esencial: que el ser humano necesita volver a su interior para encontrarse consigo mismo, con los demás y con Dios. Su espiritualidad no nace de teorías abstractas. Nace de la experiencia. Teresa escribe desde lo vivido. Habla de las luchas interiores, de las dudas, de las contradicciones, del miedo, del cansancio y también de la alegría profunda que surge cuando una persona descubre que Dios habita dentro de ella. Quizá ahí se encuentra una de las claves de su fuerza espiritual: Teresa no...
