COMUNITATS
SEGOVIA
Diòcesi i Provincia de Segòvia. Comunitat Autònoma de Castella i Lleó.
la Mare de Déu del Carme.
3 de maig de 1586
Alameda de la Fuencisla Paseo de Segundo Rincón, 2 40003, Segòvia.
921 43 13 49
BREU HISTÒRIA
Diòcesi i Provincia de Segòvia. Comunitat Autònoma de Castella i Lleó. Titular la Mare de Déu del Carme. Fundat el 3 de maig de 1586 en el que havia estat convent dels trinitaris. Sant Joan de la Creu Va ser prior (1588-1591) d’aquet convent de Segòvia, proper al riu Eresma, i en la construcció d’aquest immoble hi va treballar el sant de Duruelo. A l’església del convent i en un impressionant sepulcre hi descansen les despulles mortals del gran sant místic. Aquest sepulcre, que va ser realitzat per D. Félix Granda, va ser inaugurat pel desembre de 1927 (en la commemoració del II centenari de la canonització del sant).
Els frares van haver de deixar convent i església després de les lleis de 1835. El convent va passar a dependre del bisbat. El 24 de novembre de 1877 s’hi va restaurar la vida carmelitana i mesos més tard el 21 de juliol de 1878, l’orde recuperava la propietat del convent i l’església. Des de l’any 1894 i fins a 1968 va acollir el noviciat. Finalment, durant uns anys de finals dels vuitanta i principis dels noranta del segle XX va tornar a tenir Segòvia aquesta funció de noviciat.
Actualment el convent, a més d’un santuari conegut i visitat pels fidels de Segòvia, és lloc d’Exercicis Espirituals i Centre d’Espiritualitat. És a partir de 1977 que l’antic convent es converteix en el que ara és el Centre d’Espiritualitat Sant Joan de la Creu. El 4 d’octubre de 1982, el papa ara canonitzat Joan Pau II va visitar el sepulcre de sant Joan de la Creu, per resar i encomanar-se al gran sant castellà.
APARICIO AHEDO, O.I., Los hijos de Santa Teresa en España, Ed. Monte Carmelo, 2014, pp. 262-263
A la portada
Elisabet de la Trinitat: descobrir que Déu habita en nosaltres
«He trobat el cel a la terra, perquè el cel és Déu i Déu és a la meva ànima.»Santa Elisabet de la Trinitat Hi ha sants que destaquen per haver fet grans obres. Altres, pels llocs que van recórrer o les persones que van canviar. Elisabet de la Trinitat amb prou feines va sortir del Carmel de Dijon. Va morir amb només vint-i-sis anys, sense fundacions, sense una activitat pública destacada i amb una vida exterior aparentment senzilla. Tanmateix, va deixar a l'Església una de les intuïcions més lluminoses de l'espiritualitat cristiana: Déu no està lluny de nosaltres; habita en el més profund del nostre cor. Aquesta certesa va començar a créixer en ella des de molt jove. El dia de la seva Primera Comunió va descobrir el significat del seu nom: Elisabet significa «casa de Déu». Aquelles paraules no van ser per a ella una explicació etimològica, sinó una crida que marcaria tota la seva existència. Va comprendre que la vida cristiana consisteix a aprendre a viure des d'aquesta presència. Des de llavors va començar un camí de transformació interior, lluitant per dominar el seu...