COMUNITATS
SEGOVIA
Diòcesi i Provincia de Segòvia. Comunitat Autònoma de Castella i Lleó.
la Mare de Déu del Carme.
3 de maig de 1586
Alameda de la Fuencisla Paseo de Segundo Rincón, 2 40003, Segòvia.
921 43 13 49
BREU HISTÒRIA
Diòcesi i Provincia de Segòvia. Comunitat Autònoma de Castella i Lleó. Titular la Mare de Déu del Carme. Fundat el 3 de maig de 1586 en el que havia estat convent dels trinitaris. Sant Joan de la Creu Va ser prior (1588-1591) d’aquet convent de Segòvia, proper al riu Eresma, i en la construcció d’aquest immoble hi va treballar el sant de Duruelo. A l’església del convent i en un impressionant sepulcre hi descansen les despulles mortals del gran sant místic. Aquest sepulcre, que va ser realitzat per D. Félix Granda, va ser inaugurat pel desembre de 1927 (en la commemoració del II centenari de la canonització del sant).
Els frares van haver de deixar convent i església després de les lleis de 1835. El convent va passar a dependre del bisbat. El 24 de novembre de 1877 s’hi va restaurar la vida carmelitana i mesos més tard el 21 de juliol de 1878, l’orde recuperava la propietat del convent i l’església. Des de l’any 1894 i fins a 1968 va acollir el noviciat. Finalment, durant uns anys de finals dels vuitanta i principis dels noranta del segle XX va tornar a tenir Segòvia aquesta funció de noviciat.
Actualment el convent, a més d’un santuari conegut i visitat pels fidels de Segòvia, és lloc d’Exercicis Espirituals i Centre d’Espiritualitat. És a partir de 1977 que l’antic convent es converteix en el que ara és el Centre d’Espiritualitat Sant Joan de la Creu. El 4 d’octubre de 1982, el papa ara canonitzat Joan Pau II va visitar el sepulcre de sant Joan de la Creu, per resar i encomanar-se al gran sant castellà.
APARICIO AHEDO, O.I., Los hijos de Santa Teresa en España, Ed. Monte Carmelo, 2014, pp. 262-263
A la portada
Silveri de Sant Lluís Gonçaga
Jaume Perucho Pontarró neix el 12 de març de 1864 a Corroncui, avui agregat al Pont de Suert (Alta Ribagorça, Lleida). Els seus pares, Jaume i Francesca, moren molt aviat i queda orfe. Una família del poble, Perucho de Pinyana, l'acull durant tres anys i treballa amb els pastors d'aquesta família. Amb 13 anys es trasllada a Lleida, on compagina estudis en el seminari diocesà com a alumne extern i treball a casa de la família Torrons. Serveix com a escolà en les celebracions de les carmelites descalces. Aquí coneix a un carmelita exclaustrat (recordem que estem en els anys posteriors a la desamortització de Mendizábal i les comunitats començaven a restaurar-se a poc a poc) i decideix entrar en el Carmel descalç. Pren l'hàbit al Desert de les Palmes (Castelló) i professa el 30 d'agost de 1883. Comença a estudiar allà mateix i continua a València una vegada inaugurat el convent. Acaba els estudis a Àvila. És ordenat sacerdot el 31 de març de 1888. Participa en la fundació del convent de Tarragona l’any 1896 i aviat és enviat a Matanzas (Cuba) per a preparar la fundació....