COMUNITATS
GIJÓN
Diòcesi i Província d’Oviedo. Comunitat Autònoma d’Astúries. Parròquia
Ntra. Señora de Begoña
01 de enero de 1928
Avda. de la Costa, 34, Apartat de Crreus 448 33205, Gijón, Astúries
985 34 12 20
BREU HISTÒRIA
Diòcesi i Província d’Oviedo. Comunitat Autònoma d’Astúries. Pertany la comunitat carmelitana de Gijón. La fundació canònica data del 15 d’octubre de 1928. El titular de l’Església i parròquia és “Nuestra Señora de Begoña”, patrona de la vila de Gijón.
El 1928 els nostres frares es van instal·lar en una modesta casa del carrer Caveda 20, la planta baixa de la qual es va habilitar per a capella. L’any 1934 les religioses Reparadores van tornar al seu país. Aquestes religioses atenien el santuari de la Mare de Déu de Begoña i allí es van instal·lar els frares descalços. Els carmelites inicien el culte a l’església l’1 de gener de 1935. Al setembre de 1936 han d’abandonar el convent per la cruenta Guerra Civil espanyola. Tanmateix, al mes següent aconsegueixen recuperar la casa i l’església.
Per decret de 30 d’octubre de 1970 el senyor arquebisbe d’Oviedo erigia la parròquia de la Mare de Déu de Begoña i marcava els seu límits. El 15 d’agost de 1975 es va col·locar la primera pedra del projecte de nova Església i convent, que és ell que es pot contemplar en l’actualitat. La nova església es va consagrar el 18 de març de 1978, vigília de sant Josep, ja que aquell any el dia 19 queia en Diumenge de Rams, inici de la Setmana Santa.
APARICIO AHEDO, O.I., Los hijos de Santa Teresa en España, Ed. Monte Carmelo, 2014, pp. 161-162
A la portada
Teresa de Jesús, maestra de espiritualidad para todos los tiempos
Hablar de Teresa de Jesús es hablar de una de las grandes maestras espirituales de la historia de la Iglesia. Su figura atraviesa los siglos con una fuerza sorprendente porque no fue solamente una mujer de oración, ni únicamente una reformadora del Carmelo, ni tampoco solo una escritora brillante. Teresa fue, sobre todo, una mujer que aprendió a recorrer el camino interior del ser humano y supo explicarlo con una cercanía y una profundidad extraordinarias. Por eso continúa siendo actual. En una sociedad marcada por el ruido, la prisa y la dispersión, Teresa sigue enseñando algo esencial: que el ser humano necesita volver a su interior para encontrarse consigo mismo, con los demás y con Dios. Su espiritualidad no nace de teorías abstractas. Nace de la experiencia. Teresa escribe desde lo vivido. Habla de las luchas interiores, de las dudas, de las contradicciones, del miedo, del cansancio y también de la alegría profunda que surge cuando una persona descubre que Dios habita dentro de ella. Quizá ahí se encuentra una de las claves de su fuerza espiritual: Teresa no...
