COMUNITATS
GIJÓN
Diòcesi i Província d’Oviedo. Comunitat Autònoma d’Astúries. Parròquia
Ntra. Señora de Begoña
01 de enero de 1928
Avda. de la Costa, 34, Apartat de Crreus 448 33205, Gijón, Astúries
985 34 12 20
BREU HISTÒRIA
Diòcesi i Província d’Oviedo. Comunitat Autònoma d’Astúries. Pertany la comunitat carmelitana de Gijón. La fundació canònica data del 15 d’octubre de 1928. El titular de l’Església i parròquia és “Nuestra Señora de Begoña”, patrona de la vila de Gijón.
El 1928 els nostres frares es van instal·lar en una modesta casa del carrer Caveda 20, la planta baixa de la qual es va habilitar per a capella. L’any 1934 les religioses Reparadores van tornar al seu país. Aquestes religioses atenien el santuari de la Mare de Déu de Begoña i allí es van instal·lar els frares descalços. Els carmelites inicien el culte a l’església l’1 de gener de 1935. Al setembre de 1936 han d’abandonar el convent per la cruenta Guerra Civil espanyola. Tanmateix, al mes següent aconsegueixen recuperar la casa i l’església.
Per decret de 30 d’octubre de 1970 el senyor arquebisbe d’Oviedo erigia la parròquia de la Mare de Déu de Begoña i marcava els seu límits. El 15 d’agost de 1975 es va col·locar la primera pedra del projecte de nova Església i convent, que és ell que es pot contemplar en l’actualitat. La nova església es va consagrar el 18 de març de 1978, vigília de sant Josep, ja que aquell any el dia 19 queia en Diumenge de Rams, inici de la Setmana Santa.
APARICIO AHEDO, O.I., Los hijos de Santa Teresa en España, Ed. Monte Carmelo, 2014, pp. 161-162
A la portada
Silveri de Sant Lluís Gonçaga
Jaume Perucho Pontarró neix el 12 de març de 1864 a Corroncui, avui agregat al Pont de Suert (Alta Ribagorça, Lleida). Els seus pares, Jaume i Francesca, moren molt aviat i queda orfe. Una família del poble, Perucho de Pinyana, l'acull durant tres anys i treballa amb els pastors d'aquesta família. Amb 13 anys es trasllada a Lleida, on compagina estudis en el seminari diocesà com a alumne extern i treball a casa de la família Torrons. Serveix com a escolà en les celebracions de les carmelites descalces. Aquí coneix a un carmelita exclaustrat (recordem que estem en els anys posteriors a la desamortització de Mendizábal i les comunitats començaven a restaurar-se a poc a poc) i decideix entrar en el Carmel descalç. Pren l'hàbit al Desert de les Palmes (Castelló) i professa el 30 d'agost de 1883. Comença a estudiar allà mateix i continua a València una vegada inaugurat el convent. Acaba els estudis a Àvila. És ordenat sacerdot el 31 de març de 1888. Participa en la fundació del convent de Tarragona l’any 1896 i aviat és enviat a Matanzas (Cuba) per a preparar la fundació....