COMUNITATS
GIJÓN
Diòcesi i Província d’Oviedo. Comunitat Autònoma d’Astúries. Parròquia
Ntra. Señora de Begoña
01 de enero de 1928
Avda. de la Costa, 34, Apartat de Crreus 448 33205, Gijón, Astúries
985 34 12 20
BREU HISTÒRIA
Diòcesi i Província d’Oviedo. Comunitat Autònoma d’Astúries. Pertany la comunitat carmelitana de Gijón. La fundació canònica data del 15 d’octubre de 1928. El titular de l’Església i parròquia és “Nuestra Señora de Begoña”, patrona de la vila de Gijón.
El 1928 els nostres frares es van instal·lar en una modesta casa del carrer Caveda 20, la planta baixa de la qual es va habilitar per a capella. L’any 1934 les religioses Reparadores van tornar al seu país. Aquestes religioses atenien el santuari de la Mare de Déu de Begoña i allí es van instal·lar els frares descalços. Els carmelites inicien el culte a l’església l’1 de gener de 1935. Al setembre de 1936 han d’abandonar el convent per la cruenta Guerra Civil espanyola. Tanmateix, al mes següent aconsegueixen recuperar la casa i l’església.
Per decret de 30 d’octubre de 1970 el senyor arquebisbe d’Oviedo erigia la parròquia de la Mare de Déu de Begoña i marcava els seu límits. El 15 d’agost de 1975 es va col·locar la primera pedra del projecte de nova Església i convent, que és ell que es pot contemplar en l’actualitat. La nova església es va consagrar el 18 de març de 1978, vigília de sant Josep, ja que aquell any el dia 19 queia en Diumenge de Rams, inici de la Setmana Santa.
APARICIO AHEDO, O.I., Los hijos de Santa Teresa en España, Ed. Monte Carmelo, 2014, pp. 161-162
A la portada
ALEGRIA I ESPERANÇA CAMINANT AMB SANT JOAN DE LA CREU
Del 6 al 12 d'abril d'aquest any, un petit grup d'interns del Centre Penitenciari de Jaén, acompanyats pel monitor d'esports, el coordinador de la UTE (Unitat Terapèutica i Educativa del Centre Penitenciari de Jaén) i la coordinadora del Departament de Treball Social, han recorregut la Sierra de Segura, entre Beas i Caravaca, seguint el Camí de Sant Joan de la Creu, un camí vers l'interior, amb la companyia del sant, místic i company, tan sant com amic. La seva experiència i oració s'han deixat veure en l'esforç que exigeix aquesta travessia de muntanya, en el record del seu pensament i obra literària, però, també, en la bellesa i la potència de les encisadores albades, el silenci o la conversa senzilla, el merescut descans i la càlida acollida d'altres caminants o llocs. Albades que omplen de goig i esperança cada dia que comença, i esborren, amb amor, l'error i el patiment; vespres que preludien l'abraçada del bon Déu enmig de la nit i on calgui: així ens ho recorda sant Joan de la Creu a la seva obra Llama de amor viva (3, 27): " Si el alma busca a Dios, mucho más...