COMUNITATS
GIJÓN
Diòcesi i Província d’Oviedo. Comunitat Autònoma d’Astúries. Parròquia
Ntra. Señora de Begoña
01 de enero de 1928
Avda. de la Costa, 34, Apartat de Crreus 448 33205, Gijón, Astúries
985 34 12 20
BREU HISTÒRIA
Diòcesi i Província d’Oviedo. Comunitat Autònoma d’Astúries. Pertany la comunitat carmelitana de Gijón. La fundació canònica data del 15 d’octubre de 1928. El titular de l’Església i parròquia és “Nuestra Señora de Begoña”, patrona de la vila de Gijón.
El 1928 els nostres frares es van instal·lar en una modesta casa del carrer Caveda 20, la planta baixa de la qual es va habilitar per a capella. L’any 1934 les religioses Reparadores van tornar al seu país. Aquestes religioses atenien el santuari de la Mare de Déu de Begoña i allí es van instal·lar els frares descalços. Els carmelites inicien el culte a l’església l’1 de gener de 1935. Al setembre de 1936 han d’abandonar el convent per la cruenta Guerra Civil espanyola. Tanmateix, al mes següent aconsegueixen recuperar la casa i l’església.
Per decret de 30 d’octubre de 1970 el senyor arquebisbe d’Oviedo erigia la parròquia de la Mare de Déu de Begoña i marcava els seu límits. El 15 d’agost de 1975 es va col·locar la primera pedra del projecte de nova Església i convent, que és ell que es pot contemplar en l’actualitat. La nova església es va consagrar el 18 de març de 1978, vigília de sant Josep, ja que aquell any el dia 19 queia en Diumenge de Rams, inici de la Setmana Santa.
APARICIO AHEDO, O.I., Los hijos de Santa Teresa en España, Ed. Monte Carmelo, 2014, pp. 161-162
A la portada
Elisabet de la Trinitat: descobrir que Déu habita en nosaltres
«He trobat el cel a la terra, perquè el cel és Déu i Déu és a la meva ànima.»Santa Elisabet de la Trinitat Hi ha sants que destaquen per haver fet grans obres. Altres, pels llocs que van recórrer o les persones que van canviar. Elisabet de la Trinitat amb prou feines va sortir del Carmel de Dijon. Va morir amb només vint-i-sis anys, sense fundacions, sense una activitat pública destacada i amb una vida exterior aparentment senzilla. Tanmateix, va deixar a l'Església una de les intuïcions més lluminoses de l'espiritualitat cristiana: Déu no està lluny de nosaltres; habita en el més profund del nostre cor. Aquesta certesa va començar a créixer en ella des de molt jove. El dia de la seva Primera Comunió va descobrir el significat del seu nom: Elisabet significa «casa de Déu». Aquelles paraules no van ser per a ella una explicació etimològica, sinó una crida que marcaria tota la seva existència. Va comprendre que la vida cristiana consisteix a aprendre a viure des d'aquesta presència. Des de llavors va començar un camí de transformació interior, lluitant per dominar el seu...