COMUNITATS
BENICÀSSIM
La residència actual continua al pis superior de la Fàbrica de “Licor Carmelitano”.
Santísima Virgen del Carmen
01-01-1947
Bodolz, 12, 12560, Benicàssim. Castelló
964 30 08 64
BREU HISTÒRIA
L’antiga Fàbrica del Licor Carmelità és actualment la Residència de religiosos més grans i malalts de la nostra Província. És una comunitat on els nostres grans i malalts troben un ambient de descans i fraternitat després de llargs anys de servei apostòlic i pastoral.
BREU HISTÒRIA
La residència actual continua al pis superior de la Fàbrica de “Licor Carmelitano”, que va ser inaugurada el 10 d’octubre de 1913 i construïda expressament prop de la carretera i ferrocarril València-Barcelona, segons els plànols del germà Ramon Maria de Jesús (Violeta Esteve). El primitiu edifici, que primer va ocupar els soterranis del convent del Desert de les Palmes (1896) i després va ser construït al costat (en 1903, on actualment hi ha l’alberg juvenil dins del recinte del convent), va ser pensat per acollir la fabricació del “Licor Carmelitano”, essent prior el P. Arcàngel de la Verge del Carme (Galofré Solé), el qual tenia l’ajuda del germà Antonio de Jesús María (Vivó Ibáñez). El dia de la Santa Mare Teresa de Jesús de l’any 1895 es va inaugurar, beneint-ho l’arxipreste de Castelló, D. Tomás Costa, i predicant el qui després seria cardenal Belloch. En la primera dècada de 1900 es va traslladar tot el material de la fàbrica, juntament amb els frares i altre personal, a l’actual emplaçament dins del mateix poble de Benicàssim.
Fins a l’1 de gener de 1947, la comunitat que atenia la fàbrica era una prolongació de la del convent del Desert, fins que finalment s’erigí la nova fundació canònica. En el període de la Guerra civil, des del 24 de juliol de 1936 al 15 de juny de 1939, l’edifici va ser confiscat i destruïda la maquinària, alambins, etc. Va tenir un període rendible en el qual, amb esforç, s’exportava la producció a països d’Europa i Amèrica, gràcies a una àmplia xarxa de distribució i de publicitat en els diversos mitjans de comunicació. Però, en decaure la producció, i veient els religiosos que no era tasca apropiada en les circumstàncies del moment, es van llogar els cellers i es va vendre la patent del “Licor Carmelitano”.
El pis superior de l’edifici, amb les àmplies terrasses, va ser remodelat i transformat en residència de religiosos ancians i malalts. Va ser inaugurat el 28 de juny de 1994 pel provincial el P. Maximiliano Herráiz, essent superior de la comunitat el P. Alfredo Sáiz. Alberga obres d’art religiós d’alguns frares artistes de la Província.
L’excel·lent ubicació i l’ambient lluminós i tranquil de cel·les i dependències fan que els nostres majors tinguin un recés de pau i decans espiritual en l’etapa final que el Senyor els concedeix a la terra.
A la portada
«A vosaltres se us ha donat el do de conèixer els secrets del Regne, però a ells, no»
Avui comencem a llegir el tercer gran discurs de Jesús a l'Evangeli de sant Mateu: el de les paràboles. L'Evangelista reuneix en aquest capítol algunes de les paràboles que va pronunciar Jesús com a part del seu ensenyament i, sobretot, ens parla de per què ensenyava d'aquesta manera. Realment, Jesús és la Paraula de Déu feta home i així pot recórrer a tota l'Escriptura que és seva, li pertany i, a més, la reinterpreta per a nosaltres tenint en compte la nova i extraordinària situació que la seva presència representa en aquest món. En primer lloc, la primera lectura ens recorda que la Paraula és manifestació de la gràcia de Déu que davalla del cel per a alimentar-nos i, sobretot, per donar fruit, un fruit que no passa, que és signe de vida eterna i de la permanent misericòrdia de Déu.A l'Evangeli, el discurs comença amb Jesús parlant a una multitud des d'una barca, i ho fa per a tots i en particular per a cadascú, vol, sobretot, que l’entenguin i per això utilitza les paràboles. La paràbola és un gènere o eina literària molt usada a l'Antic Testament, i en tota la...