COMUNITATS
BARCELONA
El primer convent teresià es va obrir en les Rambles de Barcelona el 25 de gener de 1586.
Mare de Déu del Carme
10-02-1896
Avda. Diagonal, 424, 08037, Barcelona, Barcelona
934 16 08 08
veure en google maps
- Església de culte
- Santuari
BREU HISTÒRIA
La pastoral i l’acció social sempre han estat atencions preferents de la comunitat. Actualment hi ha catequesi infantil, Grup Mestral d’atenció a la tercera edat i diverses activitats culturals i socials.
BREU HISTÒRIA
Vint-i-quatre anys després que santa Teresa fundés el seu primer convent de la reforma, els frares descalços van arribar a Catalunya guiats per un fill d’aquesta terra: el pare Joan de Jesús Roca. El primer convent teresià es va obrir en les Rambles de Barcelona el 25 de gener de 1586, sota l’advocació de sant José. Poc temps després es va decidir aixecar un nou convent fora muralles per acollir el noviciat dels aspirants, el qual es va construir en 1626 i va rebre el nom de Mare de Déu de Gràcia i de Sant Josep. Conegut popularment com el convent dels “Josepets, va ser el nucli vertebrador de la futura vila de Gràcia. Ambdues cases van haver d’abandonar-se en 1835 a causa del decret de supressió de convents.
Malgrat que després de l’exclaustració la restauració de la província carmelitana no es va produir fins el 1906, ja en 1896 s’havia reprès la presència del Carmel masculí a Barcelona, en un petit immoble propietat de les monges carmelites descalces.
Aviat es va encarregar el projecte d’un nou convent (1909) a l’arquitecte Josep Domènech i Estapà a la zona del nou Eixample barceloní, el qual, un any després, ja pot acollir a la comunitat de religiosos.
Després d’una sèrie de controvèrsies, canvis de projectes, d’arquitectes, d’empresaris en 1913 comencen les obres de l’església actual, la qual s’inaugurarà al gener de 1921, amb una gran manifestació religiosa i assistència de nombrosos prelats i autoritats. Els constructors van buscar inspiració per a la seva obra en fonts molt diferents (arts romànic, bizantí, islàmic, modernista…), cosa que es va traduir en una construcció molt eclèctica. L’església és de tipus basilical, amb tres naus. El creuer està rematat per una gran cúpula. Els mosaics, que cobreixen moltes parts de l’interior, especialment l’altar major, són de molta qualitat i evoquen la inspiració bizantina i modernista dels artistes que el van dissenyar.
Acabada la guerra civil, en la qual el convent va ser incendiat i alguns religiosos assassinats, la casa va ser seu del Seminari Major Carmelità de Filosofia i Teologia i del col·legi per l’escolania del Santuari. Aquestes activitats van perdurar fins a l’any 1971.
Per resolució del Consell Provincial es van enderrocar el convent i un campanar d’estil mudèjar adjacent, amb no poques protestes i plets i es va vendre el solar. La comunitat ja residia llavors en el nou convent edificat a l’altre costat de l’església, a la part de la Diagonal, que s’havia inaugurat en 1957.
Pel que fa a la pastoral, la comunitat carmelitana de Barcelona va acollir les confraries pròpies de l’ordre, entre les quals va destacar la Setmana Devota. També es va fundar una Associació d’Adoració del Santíssim Sagrament i l’Ordre dels Cavallers de Carme. Aquests sortien a les processons de Carme i de la Setmana Santa, amb el pas del Sant Sopar, però amb el temps, desapareguts els Cavallers, es va perdre el pas.
Els religiosos de l’actual comunitat de Barcelona es dediquen plenament als fidels en el servei pastoral i d’església. Funcionen diferents grups amb activitats de caire pastoral i social.
Es pot visitar l’església conventual de la nostra comunitat de Barcelona aquí: https://roundme.com/tour/228851/view/648703/
A la portada
Celebramos las Fiestas de la Transverberación 2022 en Alba de Tormes
Los días 25, 26 y 27 de agosto se celebraron en Alba de Tormes las Fiestas de la Transverberación del corazón de Santa Teresa de Jesús. Esperamos con mucha ilusión durante todo el año que lleguen estas fechas, y este año tienen un simbolismo especial debido a la celebración de los Centenarios Teresianos: 100 años de la investidura de Santa Teresa como doctora honoris causa y 400 años desde su canonización. El Obispo y Exarca apostólico de Atenas El Obispo y Exarca apostólico de Atenas y El Prior de los Carmelitas Descalzos de Alba de Tormes y Salamanca Durante esta semana, la programación de la Iglesia de la Anunciación recogió varios eventos especiales y recibimos visitas de personalidades importantes para nosotros como El Obispo y Exarca apostólico de Atenas, de los católicos de rito bizantino en Grecia, quien descubrió la exposición “Teresa de Jesús: Mujer, Santa, Doctora” y la nueva zona de la exposición “Artis Momentum”, en una visita guiada exclusiva, impartida por el comisario de la exposición y Prior de los Carmelitas Descalzos de Alba de Tormes y Salamanca,...
“Després se’n penedí i hi anà”
Ens apropem al final de l’Evangeli de Mateu, i les paràboles que anem llegint sembla que ens volen fer contemplar, d'un sol cop d'ull, la missió de Jesús, els seus pressupostos i conseqüències, l'arribada i l'acolliment del regne de Déu en les seves obres i paraules. Tracten d’actituds i posicionaments que acostumen a ser decisives, mostrant la diferència que hi ha, i sempre hi haurà, entre el «comportament» diví i el nostre. Déu mateix, personalment, ha fet el màxim esforç per apropar-se a la nostra realitat, i als nostres llenguatges i experiències, proposant-nos l'Evangeli, encara que sempre hi haurà una diferència essencial entre la seva «justícia» i la nostra, diferència que haurem de salvar mitjançant la fe i la confiança, acollint la seva Persona i la seva veritat. Sovint, la visió humana de les coses s'interposa en l'acolliment de la gràcia i la redempció (primera lectura), i molt especialment del concepte de la justícia, del que es pot esperar o no de la manera divina de jutjar. La justícia o la impietat no són una possessió, que s'acumula, augmenta o redueix...