COMUNITATS
ÁVILA

Diòcesi i Província d’Àvila. Comunitat Autònoma de Castella i Lleó.
Santa Teresa de Jesús
14 de octubre de 1636
Plaza de la Santa, 2, 05001, Avila, Avila
920 21 10 30
veure en google maps
- Hostatgeria
- Església de culte
- Casa d’Oració
- Revista
BREU HISTÒRIA
Diòcesi i Província d’Àvila. Comunitat Autònoma de Castella i Lleó. El titular de l’església i convent és santa Teresa de Jesús. És el primer convent de l’Orde, ja que la primera fundació Duruelo (1568) va ser traslladada a Mancera, i des d’aquesta localitat a Àvila. Això va esdevenir el 31 d’agost de 1600 que és quan es van traslladar els frares de Mancera a Àvila. L’any 1629 e van comprar les cases que havien estat de D. Alonso, pare de la santa. El 15 d’octubre de 1630 es va posar la primera pedra de l’església. Aquesta i el convent es van inaugurar solemnement els dies 14 i 15 d’octubre de 1636. El P. Silverio explica com el comte-duc d’Olivares es va erigir en patró de l’església i convent dels carmelites, coneguts com La Santa: “La gran fama que la Doctora mística anava adquirint a Espanya atreia cap a Àvila els ulls de moltes persones nobles, que assabentades que a la casa pairal s’estava edificant un convent, van desitjar el seu patronat. A totes elles es va avançar D. Gaspar de Guzmán, comte-duc d’Olivares, privat famós de Felipe IV, qui, assabentat que el senyor Bisbe tenia ja el patronat, es va posar d’acord amb ell perquè l’hi cedís. Considerant el virtuós Bisbe que D. Gaspar podia afavorir-lo més (el patronat), per ser senyor tan ric i àrbitre llavors de les destinacions d’Espanya, ho va cedir sense dificultat, i el 21 d’abril de 1631 se signaven les escriptures del nou patronat pel Comte-Duc i el P. General de l’Ordre. Amb tan esplèndid protector, l’edificació va avançar sense novetat, i als sis anys de posada la primera pedra ja estaven conclosos convent i església, tots dos magnífics, dins del que permetien les lleis de la Reforma”.
Des de llavors sempre hi ha hagut frares descalços o teresians. Fins i tot després de la dolorosa exclaustració de 1835, ja que des d’aquesta data fins a 1876 sempre va haver-hi algun frare regentant l’Església. El convent va ser Col·legi d’Arts (Filosofia) i també, i posteriorment, de Teologia. Va ser el primer Col·legi Teresià a Espanya des de 1888. A partir de 1895, i fins a 1969, va ser col·legi de Filosofia dels carmelites de Castella. També és seu de la Revista Teresa de Jesús i posseeix un bonic Museu sobre Santa Teresa (inaugurat en 1999). És conegut popularment com “La Santa” i està construït sobre la casa i dependències de la casa natal de santa Teresa. També va ser durant un parell de dècades la seu del Centre Interprovincial Teresià Santjoanista (CITIS) que a dia d’avui es troba en una altra seu de la ciutat d’Àvila, al carrer Arroyo Vacas.
APARICIO AHEDO, O.I., Los hijos de Santa Teresa en España, Ed. Monte Carmelo, 2014, pp. 80-8
A la portada

Celebramos las Fiestas de la Transverberación 2022 en Alba de Tormes
Los días 25, 26 y 27 de agosto se celebraron en Alba de Tormes las Fiestas de la Transverberación del corazón de Santa Teresa de Jesús. Esperamos con mucha ilusión durante todo el año que lleguen estas fechas, y este año tienen un simbolismo especial debido a la celebración de los Centenarios Teresianos: 100 años de la investidura de Santa Teresa como doctora honoris causa y 400 años desde su canonización. El Obispo y Exarca apostólico de Atenas El Obispo y Exarca apostólico de Atenas y El Prior de los Carmelitas Descalzos de Alba de Tormes y Salamanca Durante esta semana, la programación de la Iglesia de la Anunciación recogió varios eventos especiales y recibimos visitas de personalidades importantes para nosotros como El Obispo y Exarca apostólico de Atenas, de los católicos de rito bizantino en Grecia, quien descubrió la exposición “Teresa de Jesús: Mujer, Santa, Doctora” y la nueva zona de la exposición “Artis Momentum”, en una visita guiada exclusiva, impartida por el comisario de la exposición y Prior de los Carmelitas Descalzos de Alba de Tormes y Salamanca,...

“Després se’n penedí i hi anà”
Ens apropem al final de l’Evangeli de Mateu, i les paràboles que anem llegint sembla que ens volen fer contemplar, d'un sol cop d'ull, la missió de Jesús, els seus pressupostos i conseqüències, l'arribada i l'acolliment del regne de Déu en les seves obres i paraules. Tracten d’actituds i posicionaments que acostumen a ser decisives, mostrant la diferència que hi ha, i sempre hi haurà, entre el «comportament» diví i el nostre. Déu mateix, personalment, ha fet el màxim esforç per apropar-se a la nostra realitat, i als nostres llenguatges i experiències, proposant-nos l'Evangeli, encara que sempre hi haurà una diferència essencial entre la seva «justícia» i la nostra, diferència que haurem de salvar mitjançant la fe i la confiança, acollint la seva Persona i la seva veritat. Sovint, la visió humana de les coses s'interposa en l'acolliment de la gràcia i la redempció (primera lectura), i molt especialment del concepte de la justícia, del que es pot esperar o no de la manera divina de jutjar. La justícia o la impietat no són una possessió, que s'acumula, augmenta o redueix...