COMUNITATS
ÁVILA
Diòcesi i Província d’Àvila. Comunitat Autònoma de Castella i Lleó.
Santa Teresa de Jesús
14 de octubre de 1636
Plaza de la Santa, 2, 05001, Avila, Avila
920 21 10 30
veure en google maps
- Hostatgeria
- Església de culte
- Casa d’Oració
- Revista
BREU HISTÒRIA
Diòcesi i Província d’Àvila. Comunitat Autònoma de Castella i Lleó. El titular de l’església i convent és santa Teresa de Jesús. És el primer convent de l’Orde, ja que la primera fundació Duruelo (1568) va ser traslladada a Mancera, i des d’aquesta localitat a Àvila. Això va esdevenir el 31 d’agost de 1600 que és quan es van traslladar els frares de Mancera a Àvila. L’any 1629 e van comprar les cases que havien estat de D. Alonso, pare de la santa. El 15 d’octubre de 1630 es va posar la primera pedra de l’església. Aquesta i el convent es van inaugurar solemnement els dies 14 i 15 d’octubre de 1636. El P. Silverio explica com el comte-duc d’Olivares es va erigir en patró de l’església i convent dels carmelites, coneguts com La Santa: “La gran fama que la Doctora mística anava adquirint a Espanya atreia cap a Àvila els ulls de moltes persones nobles, que assabentades que a la casa pairal s’estava edificant un convent, van desitjar el seu patronat. A totes elles es va avançar D. Gaspar de Guzmán, comte-duc d’Olivares, privat famós de Felipe IV, qui, assabentat que el senyor Bisbe tenia ja el patronat, es va posar d’acord amb ell perquè l’hi cedís. Considerant el virtuós Bisbe que D. Gaspar podia afavorir-lo més (el patronat), per ser senyor tan ric i àrbitre llavors de les destinacions d’Espanya, ho va cedir sense dificultat, i el 21 d’abril de 1631 se signaven les escriptures del nou patronat pel Comte-Duc i el P. General de l’Ordre. Amb tan esplèndid protector, l’edificació va avançar sense novetat, i als sis anys de posada la primera pedra ja estaven conclosos convent i església, tots dos magnífics, dins del que permetien les lleis de la Reforma”.
Des de llavors sempre hi ha hagut frares descalços o teresians. Fins i tot després de la dolorosa exclaustració de 1835, ja que des d’aquesta data fins a 1876 sempre va haver-hi algun frare regentant l’Església. El convent va ser Col·legi d’Arts (Filosofia) i també, i posteriorment, de Teologia. Va ser el primer Col·legi Teresià a Espanya des de 1888. A partir de 1895, i fins a 1969, va ser col·legi de Filosofia dels carmelites de Castella. També és seu de la Revista Teresa de Jesús i posseeix un bonic Museu sobre Santa Teresa (inaugurat en 1999). És conegut popularment com “La Santa” i està construït sobre la casa i dependències de la casa natal de santa Teresa. També va ser durant un parell de dècades la seu del Centre Interprovincial Teresià Santjoanista (CITIS) que a dia d’avui es troba en una altra seu de la ciutat d’Àvila, al carrer Arroyo Vacas.
APARICIO AHEDO, O.I., Los hijos de Santa Teresa en España, Ed. Monte Carmelo, 2014, pp. 80-8
A la portada
Teresa de Jesús, maestra de espiritualidad para todos los tiempos
Hablar de Teresa de Jesús es hablar de una de las grandes maestras espirituales de la historia de la Iglesia. Su figura atraviesa los siglos con una fuerza sorprendente porque no fue solamente una mujer de oración, ni únicamente una reformadora del Carmelo, ni tampoco solo una escritora brillante. Teresa fue, sobre todo, una mujer que aprendió a recorrer el camino interior del ser humano y supo explicarlo con una cercanía y una profundidad extraordinarias. Por eso continúa siendo actual. En una sociedad marcada por el ruido, la prisa y la dispersión, Teresa sigue enseñando algo esencial: que el ser humano necesita volver a su interior para encontrarse consigo mismo, con los demás y con Dios. Su espiritualidad no nace de teorías abstractas. Nace de la experiencia. Teresa escribe desde lo vivido. Habla de las luchas interiores, de las dudas, de las contradicciones, del miedo, del cansancio y también de la alegría profunda que surge cuando una persona descubre que Dios habita dentro de ella. Quizá ahí se encuentra una de las claves de su fuerza espiritual: Teresa no...