BREU HISTÒRIA

El convent d’Abidjan és la segona fundació carmelitana de la nostra Delegació africana. Actualment és la casa de formació i estudi dels nostres estudiants teòlegs que es preparen per a integrar-se definitivament a l’Orde i ser ordenats sacerdots. Està situat en un barri d’emigrants en ple creixement demogràfic i urbanístic, amb totes les possibilitats i problemes que això comporta. Des de la comunitat s’atén també una parròquia missionera i es té cura de nombrosos projectes socials, perquè l’anunci de l’Evangeli no és creïble sense la preocupació real per millorar les condicions dels qui l’escolten.

BREU HISTÒRIA

Després de diversos anys d’insistència de les Carmelites descalces de Grand Bassam (Costa d’Ivori), i tal com estaven els problemes polítics a la Delegació OCD del Congo, el P. Miguel Gutiérrez (provincial de Castella) va arribar a Costa d’Ivori mitjan 1997 amb la intenció de preparar el terreny als estudiants de la República Democràtica del Congo. A l’any següent, i una vegada tranquil·litzada la situació, els responsables de la Delegació van decidir abandonar el projecte fundacional, així la presència del P. Miguel Gutiérrez adquiria una nova orientació: s’encarregaria de preparar el terreny a la Província d’Aragó-València que des de feia algun temps buscava un lloc per situar els estudiants a l’Àfrica francòfona. Així, el 20 d’octubre de 1999, els pares Miguel Hernansáiz i Julio Almansa (superior i responsable de la formació, respectivament) van arribar a Costa d’Ivori per assumir aquesta nova fundació en nom de la Província d’Aragó-València. Les dificultats pròpies del moment i la inestabilitat política que es va desfermar durant uns mesos van fer que es retardés el decret d’erecció canònica, fins al 16 de desembre del 2000. La comunitat ha estat marcada des del principi per dos grans eixos d’acció: la pastoral i la formació dels joves carmelites africans.

Formació

Amb l’arribada de dos professos simples mitjan agost de 2000 —que fins aleshores havien realitzat els seus estudis de filosofia a Camerun— i d’altres dos postulants a finals d’aquest mes, s’obria oficialment el primer estudiantat de carmelites africans de la Província d’Aragó-València a Costa d’Ivori. El seu nou centre d’estudis seria l’UCAO (Universitat Catòlica d’Àfrica Occidental), i es va escollir com a lloc d’inserció el barri de Gonzagueville, a l’extraradi d’Abidjan, la capital del país.

parròquia

Vistes les exigències pastorals i el progressiu desplaçament de la població cap als afores de la capital, el bisbe, Mons. Paul Dacoury-Tabley va decidir dividir en dues parts la gran parròquia de Port-Bouët i erigir-ne una altra al barri de Gonzagueville, que quedava constituïda com a seu de diferents capelles circumdants: Anani, Amamou, Sodepalm, CNRA, Traorekro, Agbabou, Venegosso i Mafible. Després de tres anys d’inserció pastoral i amb el consentiment del vicari episcopal d’Abidjan, es va inaugurar oficialment la nova parròquia el 24 de juny de 2001, que Mons. Dacoury va col·locar sota el patronatge de Sant Lluis Gonzaga, al mateix temps que nomenava el primer rector: el P. Miguel Hernansaiz.

La comunitat ha estat marcada des del principi per dos grans eixos d’acció: la pastoral i la formació dels joves carmelites africans. L’actual convent i casa de formació dels carmelites africans es va començar a construir en 2003 i no es va concloure la seva última part, la capella de la comunitat, fins a l’any 2010. Ara és una bella realitat i un lloc d’acolliment per als carmelites que viuen o visiten aquestes terres. La principal obra social de la comunitat es centra en la Casa Llar Betània que acull nenes sense família o sense mitjans per donar-les una llar i una formació que les possibiliti poder obrir-se camí en la vida.