BREU HISTÒRIA

Aquest convent de Dedugú (castellanitzant el nom) va ser la primera fundació carmelitana i missionera en aquestes terres de l’Àfrica Occidental. Es tracta d’uns edificis senzills, acollidors, adaptats al mitjà i el paisatge que acullen la comunitat carmelitana, la casa noviciat on es preparen per a la seva primera professió de vots els futurs carmelites africans i un Centre Cultural obert amb una estupenda biblioteca que dona servei a tots els estudiants de la zona. Els carmelites també atenen la Parròquia de la Trinitat, que inclou una zona urbana i nombrosos poblats.

BREU HISTÒRIA

La Província de Carmelites Descalços d’Aragó-València s’obre al continent africà un cop acabada la seva activitat apostòlica per terres americanes. La Província havia restaurat la Província de Mèxic (1921), fundant la Província d’Oklahoma (1936) i deixat com a Delegacions Generals Centreamèrica (1989) i Veneçuela (1993). Monsenyor Zéphyrin Toé, bisbe de Nuna-Dedougou, a Burkina Faso (Àfrica Occidental) havia demanat i obtingut una fundació de carmelites descalces el 1980 (a Moundasso).

Animat per l’oració i la insistència de les filles de santa Teresa, monsenyor Toé demanà al P. Camilo Maccise, prepòsit general de l’orde, una fundació de Carmelites descalços. El P. Maximiliano Herráiz, Provincial d’Aragó-València (1991-93), rep del P. Camilo Maccise les cartes que ell ha rebut al seu torn de Mons. Toé. El P. Maximiliano presenta el projecte a la comunitat provincial i visita a Mons. Toé per estudiar les possibilitats reals d’una fundació. El P. Maximiliano torna a la Província entusiasmat i comunica el seu entusiasme als germans. En la visita pastoral que ell va realitzar a les diferents comunitats de la Província entre gener i febrer de 1992 va constatar que podia comptar amb dotze religiosos disposats per la fundació de Burkina Faso. Finalment, els pares Enrique Lassa, Eloy Villaescusa i Espirindio Ruiz van ser designats per a aquesta nova fundació. El P. Enrique va arribar a Burkina el 23 de juliol del 92 i dues setmanes més tard, el 6 d’agost, van arribar els neosacerdots Eloy i Espirindio.

Els missioners es van integrar gradualment en la nova realitat “burkinabé”. Van passar un mes i mig a l‘hostatgeria de les Carmelites descalces. Monsenyor Toé els va enviar tres mesos a diferents parròquies de la diòcesi per treballar en la pastoral amb altres missioners i sacerdots diocesans. Després d’aquesta experiència, el bisbe els va confiar l’animació pastoral d’una part de la comunitat cristiana de la ciutat de Dedougou en col·laboració amb els sacerdots diocesans de la parròquia-catedral de Dedougou. Els missioners carmelites es van instal·lar en una casa de lloguer mentre preparaven la construcció de la casa definitiva. La fundació va ser erigida canònicament el 3 d’abril de 1993. Des del principi, els missioners van treballar al servei de les seves germanes, les Carmelites descalces, i en la implantació de l’orde, col·laborant també amb el clergat local en el camp de l’evangelització.

L’any 2000 el bisbe de Dedougou va erigir, dividint l’única parròquia que era la catedral, la parròquia de la Trinitat i la va encomanar als carmelites. Poc després, es va iniciar la construcció de la nova església parroquial i dels locals necessaris tant per a l’acció evangelitzadora com per a la social. La comunitat va acollir els primers joves africans amb desig de ser carmelites pel setembre de 1995. Des de llavors és casa noviciat per a tota la zona d’Àfrica occidental. . A l’octubre de 1997 s’inaugurà un Centre Social per als joves de Dedougou, disposant d’una biblioteca i dels mitjans per iniciar-se en la dactilografia i la informàtica. Recentment el Centre Social s’ha reconvertit en un Centre Cultural que possibilita que molts estudiants de la zona tinguin accés a llibres, material i un lloc confortable i il·luminat per a estudiar.