COMUNITATS
BOLÍVIA LA PAU
Diòcesi d’Osma, Província de Sòria. Comunitat Autònoma de Castella i Lleó.
B.V. María del Monte Carmelo
22 de desembre de 1588
Passeig del Carme, 13, 42300, Sòria, Burgo d'Osma
975 34 01 19
BREU HISTÒRIA
Diòcesi d’Osma, Província de Sòria. Comunitat Autònoma de Castella i Lleó. Titular la Mare de Déu del Carme. Provincia Burgense OCD. Va pertànyer primer a Sant Elías de Castella i després a Sant Joaquín de Navarra.
Fundat el 3 de novembre de 1589 al carrer de la Font. «A 3 de setembre de 1589 es va concertar l’escriptura fundacional entre el dit bisbe D. Sebastián Pérez i el provincial de Castella la Vella, Fr. Juan Bautista, degudament autoritzat pel P. Nicolás Doria, vicari general de la Descalces».
Traslladat al Cascajal on es va construir el convent i l’Església el 1595 que va ser acabat el 1602. Va ser el convent del Burgo i des de 1706, Col·legi de Moral per als joves estudiants carmelites. Ampliat el 1752 i suprimit el 1835. Durant l’exclaustració, i durant un temps, van viure carmelites descalços exclaustrats. Durant dos anys, de 1888 a 1890 el convent va ser ocupat pels frares Asuncionistas. El novembre de 1891 va tornar a les mans dels Carmelites fins avui.
Creada el 1927 la Província de Sant Joan de la Creu de Burgos, el convent es va convertir a Noviciat fins a 1954. De 1955 a 1958 va exercir la funció del Professorat, lloc on eren enviats els recent professos i abans de començar la filosofia. I per deu anys, del 1959 al 1969 va ser la seu del Col·legi de Filosofia de la Província Burgense.
Només conserva l’Ordre com a seu, l’Església, l’anomenat saló praguenc i part del claustre antic. Els frares viuen en un petit xalet que comunica amb la sagristia de l´Església. La nova construcció on viuen els frares va ser inaugurada el 14 de juny de 1987.
APARICIO AHEDO, O.I., Los hijos de Santa Teresa en España, Ed. Monte Carmelo, 2014, pp. 102-103
A la portada
Maria dona del silenci
Paraula de Déu Lluc 2, 19 "Maria guardava tot això en el seu cor i ho meditava." Meditació L'Evangeli recull molt poques paraules de Maria. No obstant això, el seu silenci parla amb una força extraordinària. No és un silenci buit ni una absència de compromís; és un silenci habitat per la presència de Déu, un espai interior on la Paraula pot arrelar i donar fruit. Maria sap escoltar. Abans de respondre, acull. Abans d'actuar, contempla. Guarda en el seu cor el que viu i allò que no comprèn, deixant que sigui Déu qui il·lumini cada esdeveniment. El seu silenci és confiança, disponibilitat i obertura al misteri. Vivim en un món ple de soroll, de paraules que se succeeixen sense descans i de presses que tot just deixen espai per a la trobada amb un mateix i amb Déu. Correm el risc d'escoltar moltes veus i, tanmateix, no reconèixer l'única que pot donar sentit a la nostra vida. La Mare de Déu del Carme ens invita avui a recuperar el valor del silenci. No com a aïllament, sinó com a camí de comunió. En el silenci aprenem a distingir l'essencial del passatger, deixem que el...