COMUNITATS
BADALONA
Els carmelites descalços estan presents a Badalona des de l’any 1907.
Mare de Déu del Carme
23 de juliol de 1908
Sant Miquel, 42-44 08911 BADALONA
933 89 16 59
veure en google maps
- Església de culte
- Pastoral
- Pastoral Social
BREU HISTÒRIA
La comunitat participa activament en el “Consell Pastoral Arxiprestal”. A més de l’atenció pastoral a l’església, hi ha Catequesi infantil, d’adolescents i d’adults, Esplai infantil, Escolania, Pastoral de la Salut, Grups de pregària, Equip de Litúrgia, “Quart Món” per ajudar les famílies necessitades, Borsa de Treball, Tercer Món, que col·labora amb la comunitat carmelitana de Matanzas (Cuba), Equip de Comunicació i Publicacions.
BREU HISTÒRIA
Els carmelites descalços estan presents a Badalona des de l’any 1907, quan la ciutat amb prou feines comptava amb uns 50.000 habitants.
Les carmelites descalces de Tiana van prestar els diners necessaris per adquirir dues cases, habilitant-ne una d’elles per al culte, resultant així una capella per a unes 50 persones. Posteriorment es va comprar la casa adjacent i ja es va poder erigir un petit temple capaç per a unes 300.
Poco duraría la tranquilidad de aquella incipiente comunidad; en 1909, durante la llamada “Semana Trágica”, una multitud asaltó el convento y los religiosos apenas tuvieron tiempo para salvarse junto con la reserva del Santísimo.
Acabada la revolta, amb la reconstrucció del convent, va prosseguir l’activitat pastoral. La comunitat va créixer en prestigi i consideració a la ciutat i l’espai novament es va fer petit. El Capítol Provincial va aprovar la proposta del P. Basili de Sant Josep d’emprendre la construcció del convent i l’església actuals. Aquesta va ser beneïda pel cardenal Vidal i Barraquer, primat de la Tarraconense, el 26 de juliol de 1925.
Altra vegada, al començament de la guerra civil (1936-39), convent i església van ser cremats i devastats, perdent-se bona part de l’obra i el valuós retaule de l’altar major. També dos religiosos de la comunitat van ser assassinats; uns altres van poder salvar-se gràcies a la protecció d’algunes famílies.
Passat el mal temps comença una altra vegada la dura tasca de reconstrucció. Es pot dir que la comunitat de Badalona durant el seus més de cent anys d’existència sempre ha tingut la capacitat i la força necessàries per ressorgir de les cendres i de la destrucció.
En els anys quaranta el convent acull durant algun temps el Seminari menor i, més endavant, el Noviciat i el col·legi de Filosofia.
Les activitats pastorals de la comunitat religiosa, fins als anys setanta, van ser les pròpies del seu temps, sempre amb uns objectius molt definits: apropar el regne de Déu a la ciutat que els acollia.
Els aires renovadors del Concili Vaticà II van marcar una nova etapa en la vida i activitats de la comunitat. La nova pastoral va comportar un sacrifici: transformació de confraries i associacions en altres grups i estructures diferents. Es va obrir un temps de reflexió per ressituar el paper de la comunitat en el nostre temps i projectar-la cap a les noves exigències del futur.
Des de l’any 1980 funciona el Consell Pastoral que col·labora activament amb la comunitat de religiosos. Tota l’activitat de la casa gira al voltant de tres punts centrals: evangelització, celebració de la fe i testimoni. Actualment nombrosos grups desenvolupen la seva tasca en la comunitat de Badalona, sent l’activitat social una de les que ha pres un major relleu.
A la portada
Sant Joan de la Creu protagonitza una brillant nit de flamenc i cultura a Úbeda
La ciutat d'Úbeda ha viscut aquesta nit una de les cites més especials del ‘IX Festival Flamencos y Mestizos’ amb una vetllada dedicada a la figura i la poesia de sant Joan de la Creu a l'emblemàtic entorn del convent dels Carmelites Descalços, on va morir el sant carmelita. La proposta cultural ha unit reflexió, paraula i música en una nit marcada per la bellesa i l'emoció. L'acte va començar amb una conferència de l'escriptor i periodista Antonio Parra, que va contextualitzar la dimensió humana, espiritual i poètica de sant Joan de la Creu en el marc del patrimoni cultural espanyol. Posteriorment, la poesia santjoanista es va fer cant flamenc amb Belén Vega, de Linares, i El Torra, d'Úbeda, acompanyats a la guitarra en un recital celebrat als jardins del convent, en un ambient de gran intensitat artística i espiritual. La música i la paraula van ressonar en el mateix espai on sant Joan de la Creu va viure els seus últims dies, convertint la vetllada en una experiència profundament simbòlica dins de la programació del festival. L'acte va comptar amb la presència de...
