COMUNITATS
TOLEDO
Diòcesi i Província de Toledo. Comunitat Autònoma de Castella-La Manxa.
l'Esperit Sant
18-05-1586
Plaza de Carmelitas, 2 45002, Toledo
925 22 38 15
veure en google maps
- Hostatgeria
- Església de culte
- Casa d’Oració
BREU HISTÒRIA
Diòcesi i Província de Toledo. Comunitat Autònoma de Castella-La Manxa. El titular del convent és l’Esperit Sant. Primer es va fundar en el convent que havia estat de les Carmelites descalces (1570-1583, on s’havia refugiat sant Joan de la Creu, després de la presó toledana. La fundació data del 16 de maig de 1586. Just un any després, 17 de maig de 1587, es van traslladar a una casa veïna, a la denominada “Plazuela de la Estampa”. El 1605 es va fer un nou canvi, aquesta vegada fora muralles, prop del pont d’Alcántara, on es va construir un convent de nova planta. Però el lloc no era gaire salubre pels frares i es van torbar a traslladar a l’interior de la ciutat, prop de la Porta del Sol, on són encara.
L’any 1835 els frares van haver de deixar el convent, que es va convertir en Seminari Menor de l’arquebisbat de Toledo (1847). Va ser retornat als carmelites el 8 de juny de 1893, gràcies al cardenal Monescillo i la duquessa de Villahermosa. Va patir fortament els avatars de la Guerra Civil i molts dels seus frares van ser assassinats durant la cruel contesa. En total van ser 16 els Carmelites descalços de Toledo assassinats i avui, ja declarats beats. La biblioteca va ser arrasada de la mateixa manera que gran part del convent.
L’any 1954 es va acabar la reedificació del convent, que per un temps va ser casa dels professos. Des de 1981 fins a 1996 va ser Seminari per als estudiants de BUP i COU i postulantat. En l’actualitat és una Casa d’Oració restaurada amb molt de gust i bones mans.
APARICIO AHEDO, O.I., Los hijos de Santa Teresa en España, Ed. Monte Carmelo, 2014, pp. 277-279
A la portada
Elisabet de la Trinitat: descobrir que Déu habita en nosaltres
«He trobat el cel a la terra, perquè el cel és Déu i Déu és a la meva ànima.»Santa Elisabet de la Trinitat Hi ha sants que destaquen per haver fet grans obres. Altres, pels llocs que van recórrer o les persones que van canviar. Elisabet de la Trinitat amb prou feines va sortir del Carmel de Dijon. Va morir amb només vint-i-sis anys, sense fundacions, sense una activitat pública destacada i amb una vida exterior aparentment senzilla. Tanmateix, va deixar a l'Església una de les intuïcions més lluminoses de l'espiritualitat cristiana: Déu no està lluny de nosaltres; habita en el més profund del nostre cor. Aquesta certesa va començar a créixer en ella des de molt jove. El dia de la seva Primera Comunió va descobrir el significat del seu nom: Elisabet significa «casa de Déu». Aquelles paraules no van ser per a ella una explicació etimològica, sinó una crida que marcaria tota la seva existència. Va comprendre que la vida cristiana consisteix a aprendre a viure des d'aquesta presència. Des de llavors va començar un camí de transformació interior, lluitant per dominar el seu...