COMUNITATS
MEDINA DEL CAMPO
Diócesi i Província de Valladolid. Comunitat Autònoma de Castella i Lleó.
Cuerpo de Cristo
16 d’octubre de1645
Plaza San Juan de la Cruz, 1 47400, Medina del Campo. Valladolid
983 80 01 26
veure en google maps
- Col·legi
- Església de culte
BREU HISTÒRIA
Diócesi i Província de Valladolid. Comunitat Autònoma de Castella i Lleó. El titular del convent va ser el Cos de Crist. El convent va ser fundat el 16 d’octubre de 1645, fora del casc urbà a l’anomenada “alquería de Dueñas”.”. El 2 d’abril de 1649 es va traslladar a l’interior de la ciutat, al carrer de Santiago. Va arribar a ser Col·legi d’Arts (filosofia) per als joves estudiants carmelites. però es va perdre amb l’exclaustració de 1835. i es va convertir en fàbrica de teixits. Així narra el P. Silverio la història d’aquesta fundació: “Poc a poc es va anar millorant el convent i es va edificar l’església. Medina estimava els descalços i no els va escatimar les seves almoines i, fins i tot, més endavant va poder mantenir el col·legi d’Arts i es va arribar a formar una biblioteca bastant rica, si es té en compte el catàleg que el 1754 en va fer el P. Manuel de Santa María, a petició del superior d’aquesta casa, Fr. Manuel de San Pedro. Amb l’exclaustració del 35 es va perdre el convent, i passats molts lustres es va convertir en fàbrica de teixits. De l’església no en resta res.
Amb el nostre convent, també van desaparèixer totes les altres comunitats masculines, cap de les quals ja no ha tornat a Medina. Els nostres religiosos van retornar l’any 1891, edificant un convent al costat de l’antiga església de les Agustines Recol·lectes, avui del nostre Carmel descalç. Aquí hi té la província de Sant Elías el seu col·legi preparatori d’Humanitats”.
Així doncs, els Carmelites van tornar a fundar a Medina del Campo el 3 de juny de 1891 fent-se càrrec de la que havia estat església de les Agustines Recol·lectes. En 1894 la casa es va convertir en Col·legi Preparatori de la Província de Sant Elías de Castella, seminari que ha arribat fins als nostres dies. exceptuant un breu període de temps que es va instal·lar a Valladolid (1917-1922). El 1970 es va aixecar una nova estructura en el pati del col·legi, que serveix en l’actualitat com a aulari, descrita com a edificació funcional i moderna, gairebé sense maó i amb molta xapa i vidre Aquest mateix any de 1970 es va reconèixer oficialment com a Col·legi Superior, amb la denominació de “Sant Joan de la Creu”. Actualment el col·legi és obert a alumnes externs de la comarca.
APARICIO AHEDO, O.I., Los hijos de Santa Teresa en España, Ed. Monte Carmelo, 2014, pp. 216-217
A la portada
Silveri de Sant Lluís Gonçaga
Jaume Perucho Pontarró neix el 12 de març de 1864 a Corroncui, avui agregat al Pont de Suert (Alta Ribagorça, Lleida). Els seus pares, Jaume i Francesca, moren molt aviat i queda orfe. Una família del poble, Perucho de Pinyana, l'acull durant tres anys i treballa amb els pastors d'aquesta família. Amb 13 anys es trasllada a Lleida, on compagina estudis en el seminari diocesà com a alumne extern i treball a casa de la família Torrons. Serveix com a escolà en les celebracions de les carmelites descalces. Aquí coneix a un carmelita exclaustrat (recordem que estem en els anys posteriors a la desamortització de Mendizábal i les comunitats començaven a restaurar-se a poc a poc) i decideix entrar en el Carmel descalç. Pren l'hàbit al Desert de les Palmes (Castelló) i professa el 30 d'agost de 1883. Comença a estudiar allà mateix i continua a València una vegada inaugurat el convent. Acaba els estudis a Àvila. És ordenat sacerdot el 31 de març de 1888. Participa en la fundació del convent de Tarragona l’any 1896 i aviat és enviat a Matanzas (Cuba) per a preparar la fundació....