COMUNITATS
OVIEDO
Diòcesi i Província d’Oviedo. Diòcesi i Província d’Oviedo. Parròquia.
B. V. Maria del Mont Carmel
23 de març de 1906
Santa Susana, 33 33080, Oviedo
98 523 60 69
veure en google maps
- Parròquies
BREU HISTÒRIA
Diòcesi i Província d’Oviedo. Principat d’Astúries. Primer va pertànyer a la Província de Sant Joaquín de Navarra i a partir de 1927 fins al 2015 a la de Burgos. Ara forma part de la província Ibèrica. El titular del convent i l’església és la Mare de Déu del Carmen. Es va inaugurar la Residència al carrer Martínez Marina el 23 de març de 1906. L’erecció canònica és del 9 de març de 1907. El nou convent situat al carrer Santa Susana va ser inaugurat el 20 d’agost de 1910. Era prior d’Oviedo el beat fra Eufrasio del Niño Jesús que va donar la vida per l’Església en la Revolució d’Astúries de 1934.
Al formar-se la nova Província Carmelitana de Burgos (1927) s’institueix a Oviedo el col·legi de Teologia de la nova província burgense, en el qual estudiaven els joves religiosos carmelites les diverses disciplines eclesiàstiques En 1948 es trasllada el col·legi de Teologia a Burgos, i el de Filosofia a Oviedo. El convent d’Oviedo serà seu de Filosofia de 1948 a 1959. Posteriorment i per dos anys, serà seu del Col·legi de Pastoral, per als joves preveres d’Espanya.
En 1970 va ser erigida la parròquia de Nostra Senyora del Carme que segueix estant a càrrec de la comunitat de pares carmelites. El nou temple, modern i funcional, és un projecte, amb torre inclosa, de l’arquitecte José Francisco Zubillaga. Les seves dimensions són 44 metres de llarg per 26 d’ample, amb capacitat per a unes mil persones assegudes. L’1 d’agost de 1970 es van beneir la nova església i convent, que són els que es conserven avui en dia. Un apunt: les darreres obres del convent són de 2007 i l’església ha sofert una obra interna, de sanejament de confessionaris i altres paràmetres interiors el 2012.
APARICIO AHEDO, O.I., Los hijos de Santa Teresa en España, Ed. Monte Carmelo, 2014, pp. 232 – 233
A la portada
Teresa de Jesús, maestra de espiritualidad para todos los tiempos
Hablar de Teresa de Jesús es hablar de una de las grandes maestras espirituales de la historia de la Iglesia. Su figura atraviesa los siglos con una fuerza sorprendente porque no fue solamente una mujer de oración, ni únicamente una reformadora del Carmelo, ni tampoco solo una escritora brillante. Teresa fue, sobre todo, una mujer que aprendió a recorrer el camino interior del ser humano y supo explicarlo con una cercanía y una profundidad extraordinarias. Por eso continúa siendo actual. En una sociedad marcada por el ruido, la prisa y la dispersión, Teresa sigue enseñando algo esencial: que el ser humano necesita volver a su interior para encontrarse consigo mismo, con los demás y con Dios. Su espiritualidad no nace de teorías abstractas. Nace de la experiencia. Teresa escribe desde lo vivido. Habla de las luchas interiores, de las dudas, de las contradicciones, del miedo, del cansancio y también de la alegría profunda que surge cuando una persona descubre que Dios habita dentro de ella. Quizá ahí se encuentra una de las claves de su fuerza espiritual: Teresa no...
