COMUNITATS
OVIEDO
Diòcesi i Província d’Oviedo. Diòcesi i Província d’Oviedo. Parròquia.
B. V. Maria del Mont Carmel
23 de març de 1906
Santa Susana, 33 33080, Oviedo
98 523 60 69
veure en google maps
- Parròquies
BREU HISTÒRIA
Diòcesi i Província d’Oviedo. Principat d’Astúries. Primer va pertànyer a la Província de Sant Joaquín de Navarra i a partir de 1927 fins al 2015 a la de Burgos. Ara forma part de la província Ibèrica. El titular del convent i l’església és la Mare de Déu del Carmen. Es va inaugurar la Residència al carrer Martínez Marina el 23 de març de 1906. L’erecció canònica és del 9 de març de 1907. El nou convent situat al carrer Santa Susana va ser inaugurat el 20 d’agost de 1910. Era prior d’Oviedo el beat fra Eufrasio del Niño Jesús que va donar la vida per l’Església en la Revolució d’Astúries de 1934.
Al formar-se la nova Província Carmelitana de Burgos (1927) s’institueix a Oviedo el col·legi de Teologia de la nova província burgense, en el qual estudiaven els joves religiosos carmelites les diverses disciplines eclesiàstiques En 1948 es trasllada el col·legi de Teologia a Burgos, i el de Filosofia a Oviedo. El convent d’Oviedo serà seu de Filosofia de 1948 a 1959. Posteriorment i per dos anys, serà seu del Col·legi de Pastoral, per als joves preveres d’Espanya.
En 1970 va ser erigida la parròquia de Nostra Senyora del Carme que segueix estant a càrrec de la comunitat de pares carmelites. El nou temple, modern i funcional, és un projecte, amb torre inclosa, de l’arquitecte José Francisco Zubillaga. Les seves dimensions són 44 metres de llarg per 26 d’ample, amb capacitat per a unes mil persones assegudes. L’1 d’agost de 1970 es van beneir la nova església i convent, que són els que es conserven avui en dia. Un apunt: les darreres obres del convent són de 2007 i l’església ha sofert una obra interna, de sanejament de confessionaris i altres paràmetres interiors el 2012.
APARICIO AHEDO, O.I., Los hijos de Santa Teresa en España, Ed. Monte Carmelo, 2014, pp. 232 – 233
A la portada
Silveri de Sant Lluís Gonçaga
Jaume Perucho Pontarró neix el 12 de març de 1864 a Corroncui, avui agregat al Pont de Suert (Alta Ribagorça, Lleida). Els seus pares, Jaume i Francesca, moren molt aviat i queda orfe. Una família del poble, Perucho de Pinyana, l'acull durant tres anys i treballa amb els pastors d'aquesta família. Amb 13 anys es trasllada a Lleida, on compagina estudis en el seminari diocesà com a alumne extern i treball a casa de la família Torrons. Serveix com a escolà en les celebracions de les carmelites descalces. Aquí coneix a un carmelita exclaustrat (recordem que estem en els anys posteriors a la desamortització de Mendizábal i les comunitats començaven a restaurar-se a poc a poc) i decideix entrar en el Carmel descalç. Pren l'hàbit al Desert de les Palmes (Castelló) i professa el 30 d'agost de 1883. Comença a estudiar allà mateix i continua a València una vegada inaugurat el convent. Acaba els estudis a Àvila. És ordenat sacerdot el 31 de març de 1888. Participa en la fundació del convent de Tarragona l’any 1896 i aviat és enviat a Matanzas (Cuba) per a preparar la fundació....