COMUNITATS
OVIEDO
Diòcesi i Província d’Oviedo. Diòcesi i Província d’Oviedo. Parròquia.
B. V. Maria del Mont Carmel
23 de març de 1906
Santa Susana, 33 33080, Oviedo
98 523 60 69
veure en google maps
- Parròquies
BREU HISTÒRIA
Diòcesi i Província d’Oviedo. Principat d’Astúries. Primer va pertànyer a la Província de Sant Joaquín de Navarra i a partir de 1927 fins al 2015 a la de Burgos. Ara forma part de la província Ibèrica. El titular del convent i l’església és la Mare de Déu del Carmen. Es va inaugurar la Residència al carrer Martínez Marina el 23 de març de 1906. L’erecció canònica és del 9 de març de 1907. El nou convent situat al carrer Santa Susana va ser inaugurat el 20 d’agost de 1910. Era prior d’Oviedo el beat fra Eufrasio del Niño Jesús que va donar la vida per l’Església en la Revolució d’Astúries de 1934.
Al formar-se la nova Província Carmelitana de Burgos (1927) s’institueix a Oviedo el col·legi de Teologia de la nova província burgense, en el qual estudiaven els joves religiosos carmelites les diverses disciplines eclesiàstiques En 1948 es trasllada el col·legi de Teologia a Burgos, i el de Filosofia a Oviedo. El convent d’Oviedo serà seu de Filosofia de 1948 a 1959. Posteriorment i per dos anys, serà seu del Col·legi de Pastoral, per als joves preveres d’Espanya.
En 1970 va ser erigida la parròquia de Nostra Senyora del Carme que segueix estant a càrrec de la comunitat de pares carmelites. El nou temple, modern i funcional, és un projecte, amb torre inclosa, de l’arquitecte José Francisco Zubillaga. Les seves dimensions són 44 metres de llarg per 26 d’ample, amb capacitat per a unes mil persones assegudes. L’1 d’agost de 1970 es van beneir la nova església i convent, que són els que es conserven avui en dia. Un apunt: les darreres obres del convent són de 2007 i l’església ha sofert una obra interna, de sanejament de confessionaris i altres paràmetres interiors el 2012.
APARICIO AHEDO, O.I., Los hijos de Santa Teresa en España, Ed. Monte Carmelo, 2014, pp. 232 – 233
A la portada
Elisabet de la Trinitat: descobrir que Déu habita en nosaltres
«He trobat el cel a la terra, perquè el cel és Déu i Déu és a la meva ànima.»Santa Elisabet de la Trinitat Hi ha sants que destaquen per haver fet grans obres. Altres, pels llocs que van recórrer o les persones que van canviar. Elisabet de la Trinitat amb prou feines va sortir del Carmel de Dijon. Va morir amb només vint-i-sis anys, sense fundacions, sense una activitat pública destacada i amb una vida exterior aparentment senzilla. Tanmateix, va deixar a l'Església una de les intuïcions més lluminoses de l'espiritualitat cristiana: Déu no està lluny de nosaltres; habita en el més profund del nostre cor. Aquesta certesa va començar a créixer en ella des de molt jove. El dia de la seva Primera Comunió va descobrir el significat del seu nom: Elisabet significa «casa de Déu». Aquelles paraules no van ser per a ella una explicació etimològica, sinó una crida que marcaria tota la seva existència. Va comprendre que la vida cristiana consisteix a aprendre a viure des d'aquesta presència. Des de llavors va començar un camí de transformació interior, lluitant per dominar el seu...