Un cop il·luminat el camí cap a la Pasqua (lluita contínua contra la temptació) per a arribar a la restauració i redempció de tot el que Déu sempre ha volgut per a nosaltres (l'home nou, Crist en la Transfiguració), en els tres últims diumenges afrontem les tres característiques o dimensions essencials d’aquesta transformació, restauració i redempció: necessitat del Déu veritable, tornar a veure la Llum original de la creació i, per sempre, la vida que no s'acaba.Avui se'ns parla del més urgent: la set que té el nostre cos i el nostre esperit de l'essencial, de la veritat, del que dura per sempre. És el primer, perquè sense beure no s'aguanta, com ens recorda la primera lectura. El dejuni pot durar dies i setmanes, però sense aigua no aguantem gaire. És el primer que sent Israel tot just ha començat el seu èxode pel desert. I aquesta set significa el vincle essencial amb Déu, que som les seves criatures i podem aguantar moltes coses, però no la seva llunyania. Aquest allunyament, que sempre és per culpa nostra, ens deshumanitza. Hem volgut tallar els llaços creacionals...