Un any més, ens endinsem en la celebració de la Pasqua, un espai llarg de temps amb molt per meditar i celebrar. Perquè el missatge de la Pasqua, el kerigma com se sol dir, (del grec: anunci, proclamació; pels cristians proclamació de l’Evangeli) és el missatge per excel·lència de la fe cristiana: Déu ha actuat definitivament en la història i en les nostres vides ressuscitant Jesús de Natzaret i mostrant-lo davant el món com el Messies, el Senyor, el seu Fill unigènit lliurat per la salvació de tothom. Però en fer això, per apropar el Crist a tots i cadascun, ha hagut d’ocultar-ho, paradoxalment, a la mirada i a l’escrutini científic i cientifista. Tanmateix, tot i restar ocult encara en Déu i com a Déu, per permetre’ns continuar sent lliures, Crist està enmig dels seus, molt proper a cadascun, es mostra, es deixa trobar, cada dia anima la vida dels deixebles, és accessible en l’oració (primera lectura) i, sobretot, en la celebració que comparteixen els seus, tal com llegim a l’Evangeli. Perquè el testimoni pasqual consisteix, com mostren els relats amb el Ressuscitat, en trobades personals en les que el mateix Crucificat que viu es revela als deixebles, segons les necessitats de cadascú, per reconstruir la fe en Ell i continuar seguint-lo, després de la ruptura de la mort. Però aquestes trobades també es produeixen durant la celebració setmanal dominical de la comunitat, en el que ara és el primer dia de la setmana, record cada vuit dies de la Pasqua del Senyor. El relat de l’Evangeli d’avui té tots els trets que contribueixen, diumenge rere diumenge, a fonamentar la nostra fe en la presència i companyia de Jesús viu per sempre. Es tracta d’una trobada comunitària, en diumenge com les nostres. Els deixebles estan «tancats» per por a ser perseguits pels de fora, però Jesús entra enmig d’ells sense cap esforç i els reitera el seu perdó per tot el que ha passat, desitjant-los la Pau. També els recorda els signes de lliurament que romanen en el seu cos vivificat, especialment les ferides de les mans i el costat. Els reitera la pau i els envia a continuar la seva missió de fer present l’acció viva de Déu enmig dels homes. Per a això els envia l’Esperit Sant, perquè perdonin, en nom seu, els pecats o els retinguin fins que es produeixi el penediment que dona pas a la reconciliació. El relat és la introducció i contextualització de la trobada entre Jesús i un deixeble concret, Tomàs, el «bessó», qui, es nega a acceptar el Crist Ressuscitat si abans no el veu i toca personalment. I en la següent ocasió, Jesús li ho permet, fins i tot ho provoca, fa que els seus dits entrin en les seves ferides, de tal manera que la increença o dubte de Tomàs es converteix en la major confessió de fe tot el Nou Testament: Tomàs, després de tocar el Verb de Déu a través de les ferides (Ratzinger), el confessa com a tal, com el seu Senyor i el seu Déu, com a presència personal divina prop d’Ell i enmig de tots. Aquest és el veritable missatge pasqual: Crist es fa present en cadascuna de les nostres celebracions, ve a nosaltres en la Paraula, ens renova el Do de l’Esperit i l’encàrrec d’anunciar que Ell és aquí i, sobretot, que s’uneix a les nostres vides, a les nostres existències mortals, en l’Eucaristia, per mostrar-lo tal com És de senzill. Tal com repeteix una petita jaculatòria per a després de la comunió (que jo vaig aprendre de la meva mare): Senyor meu i Déu meu!
Primera lectura: Hechos de los apóstoles 2, 42-47
Els germans eren constants a assistir a l’ensenyament dels apòstols, a posar en comú els seus béns i a reunir-se per partir el pa i per a la pregària.
Tothom sentia un gran respecte, i els apòstols feien molts prodigis i miracles. Tots els creients vivien units i tenien en comú tots els seus béns; venien les seves propietats i les altres coses que posseïen per distribuir entre tots el diner, segons les necessitats de cadascú.
Cada dia assistien unànimement al culte del temple. Després, a casa, partien el pa i prenien junts el seu aliment amb senzillesa i alegria, cantant les lloances de Déu. Tot el poble els apreciava. Cada dia el Senyor afegia nova gent a la comunitat perquè fossin salvats.
Segunda lectura: 1Pedro 1, 3-9
Beneït sigui Déu, Pare de nostre Senyor Jesucrist. Pel gran amor que ens té, ens fa néixer de nou i ens ha donat una esperança viva, gràcies a la resurrecció de Jesucrist d’entre els morts. L’esperança que us dóna és una heretat que res no pot destruir ni deteriorar ni marcir, reservada dalt al cel per a vosaltres; creients com sou, el poder de Déu us guarda fins que obtingueu la salvació que ell té preparada perquè es reveli a la fi dels temps.
Això us ha de donar una gran alegria, ni que ara, si convingués, us haguessin d’entristir per poc temps diverses proves. Si l’or, que al capdavall perdrà tot valor, ara és provat al foc, la vostra fe, més preciosa que l’or, també ha de ser provada perquè resulti mereixedora d’elogi, d’honor i de glòria el dia que Jesucrist es revelarà.
Vosaltres, sense haver-lo vist, l’estimeu, i des d’ara, perquè heu cregut en ell, sense haver-lo vist, esteu plens d’una alegria tan gran i gloriosa que no hi ha paraules per expressar-la, ja que teniu segura, com a fruit de la vostra fe, la salvació de les vostres ànimes.
Evangelio: Juan 20, 19-31
El vespre d’aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus. Jesús entrà, es posà al mig i els digué:
«Pau a vosaltres.»
Després els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir:
«Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.»
Llavors alenà damunt d’ells i els digué:
«Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats els quedaran perdonats, però mentre no els perdonareu, quedaran sense perdó.»
Quan vingué Jesús, Tomàs, el Bessó, un dels dotze, no era allà amb els altres. Ells li digueren:
«Hem vist el Senyor.»
Ell els contestà:
«Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no li fico el dit dins la ferida dels claus, i la mà dins el costat, no m’ho creuré pas.»
Vuit dies més tard els deixebles eren a casa altra vegada, i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús entrà, es posà al mig i els digué:
«Pau a vosaltres.»
Després digué a Tomàs:
«Porta el dit aquí i mira’m les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis tan incrèdul. Sigues creient.»
Tomàs li respongué:
«Senyor meu i Déu meu!»
Jesús li diu:
«Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist.»
Jesús va fer en presència dels deixebles molts altres miracles que no trobareu escrits en aquest llibre. Els que heu llegit aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, havent cregut, tingueu vida en el seu nom.