COMUNITATS
URUGUAY FLORIDA
Florida, a l’interior de l’Estat uruguaià, és una població fundada el 1809.
Santa Teresita del Niño Jesús
21 d’octubre de 1997
Ruta 5, km. 9 48074, Florida. Uruguai
(598-3) 52 80 94
BREU HISTÒRIA
Florida, a l’interior de l’Estat uruguaià, és una població fundada el 1809, capital del departament del seu nom des de 1856. Va néixer com a vila, però l’any 1894 va ascendir a la categoria de ciutat. Florida és un nom incomplet, doncs s’hauria de dir Floridablanca, atès que fa referència al ministre de Carlos IV, José Moñino, comte de Floridablanca, el qual l’any 1809 era president de la Superior Junta Central d’Espanya i d’Índies, suprema autoritat mentre Ferran VII romania segrestat per Napoleó, emperador dels francesos i ocupant del sòl hispà. En aquesta Vila es va signar la Llei d’Independència de la República Oriental de l’Uruguai el 25 d’agost de 1825. Avui és una progressiva i ben cuidada ciutat on també hi estem els carmelites descalços.
Tot va començar el 1994, quan el P. Gustavo Larrique, conventual del Prado (Montevideo), posa en marxa el seu Proyecto Renacer per a la rehabilitació de drogoaddictes i actua a Florida. El 1997 el Projecte està en condicions tirar endavant i és beneït en presència del nunci i de tots els prelats uruguaians. Els seus viatge el van portar a travar relacions amb Mons. Raúl Scarrone, bisbe de Florida, i amb un matrimoni propietari d’una temptadora finca de disset hectàrees. Els pares intueixen que el noviciat de la Delegació Uruguai-Paraguai estaria molt ben situat en aquest lloc i no paren fins a obtenir diners i permisos. El 21 d’octubre de 1997 arribaven de Roma els permisos pertinents.
El P. Benito Díaz ve des de la Pau i es fa càrrec de les obres d’adaptació i construcció que, pel febrer de 1998, ja pot beneir el P. Gabriel Castro, provincial. Es funda la comunitat primera del noviciat amb el P. Juventino Lario com a superior i mestre de novicis, i amb els pares Benito i Gustavo, més el germà Jorge, estudiant de teologia, i els cinc primers novicis. A finals de juliol ja havien arribat tots. A la benedicció final hi van estar presents els monsenyors Braulio Sáez, bisbe carmelita descalç de Oruro, a Bolívia, i Scarrone, de Florida, més el pare delegat provincial i altres carmelites descalços.
A la portada
“Éste es el Cordero de Dios, que quita el pecado del mundo”
El testimonio de Juan el Bautista, según el IV Evangelio, nos introduce en esta primera parte de "tiempo ordinario", antes de la Cuaresma. Juan señaló, con toda la fuerza y última energía del Antiguo Testamento centrada en el testimonio de los profetas, a un judío entre todos los demás como el Enviado de Dios que había estado anunciando. No se quedó en las teorías, en un anuncio profético genérico que le hiciera quedar bien, sino que se comprometió y del todo -de un modo que le acabaría llevando al martirio como creemos los cristianos - designando a uno de los judíos comunes que había acudido, además, a recibir el bautismo de conversión que él mismo administraba. Y lo dice de un modo muy especial que nos tiene que hacer pensar y mucho: "este es el Cordero de Dios que quita el pecado del mundo". El Evangelista nos interpreta el pensamiento y sentir del Precursor reinterpretando el sentido de su bautismo: este que veis aquí, un judío como los demás, en apariencia, que se viene a bautizar también, aparentemente, para lavar sus pecados, es, en realidad, Aquél que lavará...