BREU HISTÒRIA

Diòcesi i Província de Toledo. Comunitat Autònoma de Castella-La Manxa. El titular del convent és l’Esperit Sant. Primer es va fundar en el convent que havia estat de les Carmelites descalces (1570-1583, on s’havia refugiat sant Joan de la Creu, després de la presó toledana. La fundació data del 16 de maig de 1586. Just un any després, 17 de maig de 1587, es van traslladar a una casa veïna, a la denominada “Plazuela de la Estampa”. El 1605 es va fer un nou canvi, aquesta vegada fora muralles, prop del pont d’Alcántara, on es va construir un convent de nova planta. Però el lloc no era gaire salubre pels frares i es van torbar a traslladar a l’interior de la ciutat, prop de la Porta del Sol, on són encara.

L’any 1835 els frares van haver de deixar el convent, que es va convertir en Seminari Menor de l’arquebisbat de Toledo (1847). Va ser retornat als carmelites el 8 de juny de 1893, gràcies al cardenal Monescillo i la duquessa de Villahermosa. Va patir fortament els avatars de la Guerra Civil i molts dels seus frares van ser assassinats durant la cruel contesa. En total van ser 16 els Carmelites descalços de Toledo assassinats i avui, ja declarats beats. La biblioteca va ser arrasada de la mateixa manera que gran part del convent.

L’any 1954 es va acabar la reedificació del convent, que per un temps va ser casa dels professos. Des de 1981 fins a 1996 va ser Seminari per als estudiants de BUP i COU i postulantat. En l’actualitat és una Casa d’Oració restaurada amb molt de gust i bones mans.

APARICIO AHEDO, O.I., Los hijos de Santa Teresa en España, Ed. Monte Carmelo, 2014, pp. 277-279