COMUNITATS
TOLEDO
Diòcesi i Província de Toledo. Comunitat Autònoma de Castella-La Manxa.
l'Esperit Sant
18-05-1586
Plaza de Carmelitas, 2 45002, Toledo
925 22 38 15
veure en google maps
- Hostatgeria
- Església de culte
- Casa d’Oració
BREU HISTÒRIA
Diòcesi i Província de Toledo. Comunitat Autònoma de Castella-La Manxa. El titular del convent és l’Esperit Sant. Primer es va fundar en el convent que havia estat de les Carmelites descalces (1570-1583, on s’havia refugiat sant Joan de la Creu, després de la presó toledana. La fundació data del 16 de maig de 1586. Just un any després, 17 de maig de 1587, es van traslladar a una casa veïna, a la denominada “Plazuela de la Estampa”. El 1605 es va fer un nou canvi, aquesta vegada fora muralles, prop del pont d’Alcántara, on es va construir un convent de nova planta. Però el lloc no era gaire salubre pels frares i es van torbar a traslladar a l’interior de la ciutat, prop de la Porta del Sol, on són encara.
L’any 1835 els frares van haver de deixar el convent, que es va convertir en Seminari Menor de l’arquebisbat de Toledo (1847). Va ser retornat als carmelites el 8 de juny de 1893, gràcies al cardenal Monescillo i la duquessa de Villahermosa. Va patir fortament els avatars de la Guerra Civil i molts dels seus frares van ser assassinats durant la cruel contesa. En total van ser 16 els Carmelites descalços de Toledo assassinats i avui, ja declarats beats. La biblioteca va ser arrasada de la mateixa manera que gran part del convent.
L’any 1954 es va acabar la reedificació del convent, que per un temps va ser casa dels professos. Des de 1981 fins a 1996 va ser Seminari per als estudiants de BUP i COU i postulantat. En l’actualitat és una Casa d’Oració restaurada amb molt de gust i bones mans.
APARICIO AHEDO, O.I., Los hijos de Santa Teresa en España, Ed. Monte Carmelo, 2014, pp. 277-279
A la portada
“Éste es el Cordero de Dios, que quita el pecado del mundo”
El testimonio de Juan el Bautista, según el IV Evangelio, nos introduce en esta primera parte de "tiempo ordinario", antes de la Cuaresma. Juan señaló, con toda la fuerza y última energía del Antiguo Testamento centrada en el testimonio de los profetas, a un judío entre todos los demás como el Enviado de Dios que había estado anunciando. No se quedó en las teorías, en un anuncio profético genérico que le hiciera quedar bien, sino que se comprometió y del todo -de un modo que le acabaría llevando al martirio como creemos los cristianos - designando a uno de los judíos comunes que había acudido, además, a recibir el bautismo de conversión que él mismo administraba. Y lo dice de un modo muy especial que nos tiene que hacer pensar y mucho: "este es el Cordero de Dios que quita el pecado del mundo". El Evangelista nos interpreta el pensamiento y sentir del Precursor reinterpretando el sentido de su bautismo: este que veis aquí, un judío como los demás, en apariencia, que se viene a bautizar también, aparentemente, para lavar sus pecados, es, en realidad, Aquél que lavará...
