COMUNITATS
SEGOVIA
Diòcesi i Provincia de Segòvia. Comunitat Autònoma de Castella i Lleó.
la Mare de Déu del Carme.
3 de maig de 1586
Alameda de la Fuencisla Paseo de Segundo Rincón, 2 40003, Segòvia.
921 43 13 49
BREU HISTÒRIA
Diòcesi i Provincia de Segòvia. Comunitat Autònoma de Castella i Lleó. Titular la Mare de Déu del Carme. Fundat el 3 de maig de 1586 en el que havia estat convent dels trinitaris. Sant Joan de la Creu Va ser prior (1588-1591) d’aquet convent de Segòvia, proper al riu Eresma, i en la construcció d’aquest immoble hi va treballar el sant de Duruelo. A l’església del convent i en un impressionant sepulcre hi descansen les despulles mortals del gran sant místic. Aquest sepulcre, que va ser realitzat per D. Félix Granda, va ser inaugurat pel desembre de 1927 (en la commemoració del II centenari de la canonització del sant).
Els frares van haver de deixar convent i església després de les lleis de 1835. El convent va passar a dependre del bisbat. El 24 de novembre de 1877 s’hi va restaurar la vida carmelitana i mesos més tard el 21 de juliol de 1878, l’orde recuperava la propietat del convent i l’església. Des de l’any 1894 i fins a 1968 va acollir el noviciat. Finalment, durant uns anys de finals dels vuitanta i principis dels noranta del segle XX va tornar a tenir Segòvia aquesta funció de noviciat.
Actualment el convent, a més d’un santuari conegut i visitat pels fidels de Segòvia, és lloc d’Exercicis Espirituals i Centre d’Espiritualitat. És a partir de 1977 que l’antic convent es converteix en el que ara és el Centre d’Espiritualitat Sant Joan de la Creu. El 4 d’octubre de 1982, el papa ara canonitzat Joan Pau II va visitar el sepulcre de sant Joan de la Creu, per resar i encomanar-se al gran sant castellà.
APARICIO AHEDO, O.I., Los hijos de Santa Teresa en España, Ed. Monte Carmelo, 2014, pp. 262-263
A la portada
«De Egipto llamé a mi hijo»
En medio de esta Octava, Gran Fiesta de ocho días, de la Navidad celebramos a la Sagrada Familia de Jesús, a su Madre, la Santísima Virgen, y a san José, el hombre que ejerció como su padre terrenal y de su vínculo humano, con trascendencia en el misterio de la Salvación de los hombres que se obra desde la Encarnación. Porque la familia es una institución natural, que tiene su origen en el ser mismo de las cosas, como nos recordaba la primera lectura. Y lo sabemos también porque esto mismo es refrendado por Dios: "El Señor honra más al padre que a los hijos y afirma el derecho de la madre sobre ellos"; hay un orden entre las personas que es así para que todo funcione, que se ha establecido para bien de los hijos y para que los padres pueden ejercer su servicio en la debida manera para traer a este mundo a nuevos seres humanos (del modo más "natural" posible), criarlos, educarlos e introducirlos en su propia vida adulta, con la ayuda también de una sociedad lo más "natural" posible también. Y como todo lo humano, por más natural que sea, necesita ser redimido; todo...
