COMUNITATS
SALAMANCA
Diòcesi i Província de Salamanca. Comunitat Autònoma de Castella i Lleó.
Santa María Magdalena
1 de juny de 1581
Zamora, 59 37002, Salamanca
923 21 43 46
BREU HISTÒRIA
Diòcesi i Província de Salamanca Comunitat Autònoma de Castella i Lleó. Fundat l’1 de juny de 1581 el famós Col·legi de San Elías, seu del curs de Teologia Salmanticense. En un principi, els frares es van establir a l’Hospital de San Lázaro al barri “Raval del Puente”. El 1597, concretament el 14 de gener, les aigües del veí Tormes van inundar el col·legi carmelità i van destruir gairebé íntegrament el convent. El 1702 els religiosos es van traslladar a una propietat que era del senyor Monroy i allí van construir de nou l’església i el convent. Així ho narra el P. Silverio: “El 1702 s’aconsegueix veure definitivament instal·lat el Col·legi de San Elías de Salamanca a l’edifici que va ocupar fins l’any 1835, i que encara existeix, encara que amb una ocupació ben diferent a la original. Està prop de la Universitat. El religiós que més va treballar en preparar una casa prou còmoda i capaç per ubicar-hi el cèlebre Col·legi Salmanticense, va ser el P. Juan de l’Anunciación”.
L’actual parròquia del Carme de Salamanca era l’església dels carmelites i el seu convent es trobava on ara hi ha la Plaça de la Llibertat. El 1809, i amb la invasió francesa, els frares van haver de deixar la fundació. Van tornar i ho van arreglar però el 1835 van ser expulsats i mai més ho van recuperar. El 1857 l’antiga església conventual es va convertir en església parroquial, que va substituir l’anterior de Santo Tomé, que va ser enderrocada.
L’any 1894 els frares van tornar a Salamanca i es van instal·lar en l’antiga de Santa María Magdalena, i al costat hi van construir un nou convent, que és el que avui coneixem, situat a l’actual carrer Zamora. L’església va ser restaurada i ampliada el 1918.
APARICIO AHEDO, O.I., Los hijos de Santa Teresa en España, Ed. Monte Carmelo, 2014, pp. 252-253
A la portada
“Éste es el Cordero de Dios, que quita el pecado del mundo”
El testimonio de Juan el Bautista, según el IV Evangelio, nos introduce en esta primera parte de "tiempo ordinario", antes de la Cuaresma. Juan señaló, con toda la fuerza y última energía del Antiguo Testamento centrada en el testimonio de los profetas, a un judío entre todos los demás como el Enviado de Dios que había estado anunciando. No se quedó en las teorías, en un anuncio profético genérico que le hiciera quedar bien, sino que se comprometió y del todo -de un modo que le acabaría llevando al martirio como creemos los cristianos - designando a uno de los judíos comunes que había acudido, además, a recibir el bautismo de conversión que él mismo administraba. Y lo dice de un modo muy especial que nos tiene que hacer pensar y mucho: "este es el Cordero de Dios que quita el pecado del mundo". El Evangelista nos interpreta el pensamiento y sentir del Precursor reinterpretando el sentido de su bautismo: este que veis aquí, un judío como los demás, en apariencia, que se viene a bautizar también, aparentemente, para lavar sus pecados, es, en realidad, Aquél que lavará...