BREU HISTÒRIA

Diócesi i Província de Valladolid. Comunitat Autònoma de Castella i Lleó. El titular del convent va ser el Cos de Crist. El convent va ser fundat el 16 d’octubre de 1645, fora del casc urbà a l’anomenada “alquería de Dueñas”.”. El 2 d’abril de 1649 es va traslladar a l’interior de la ciutat, al carrer de Santiago. Va arribar a ser Col·legi d’Arts (filosofia) per als joves estudiants carmelites. però es va perdre amb l’exclaustració de 1835. i es va convertir en fàbrica de teixits. Així narra el P. Silverio la història d’aquesta fundació: “Poc a poc es va anar millorant el convent i es va edificar l’església. Medina estimava els descalços i no els va escatimar les seves almoines i, fins i tot, més endavant va poder mantenir el col·legi d’Arts i es va arribar a formar una biblioteca bastant rica, si es té en compte el catàleg que el 1754 en va fer el P. Manuel de Santa María, a petició del superior d’aquesta casa, Fr. Manuel de San Pedro. Amb l’exclaustració del 35 es va perdre el convent, i passats molts lustres es va convertir en fàbrica de teixits. De l’església no en resta res.

Amb el nostre convent, també van desaparèixer totes les altres comunitats masculines, cap de les quals ja no ha tornat a Medina. Els nostres religiosos van retornar l’any 1891, edificant un convent al costat de l’antiga església de les Agustines Recol·lectes, avui del nostre Carmel descalç. Aquí hi té la província de Sant Elías el seu col·legi preparatori d’Humanitats”.

Així doncs, els Carmelites van tornar a fundar a Medina del Campo el 3 de juny de 1891 fent-se càrrec de la que havia estat església de les Agustines Recol·lectes. En 1894 la casa es va convertir en Col·legi Preparatori de la Província de Sant Elías de Castella, seminari que ha arribat fins als nostres dies. exceptuant un breu període de temps que es va instal·lar a Valladolid (1917-1922). El 1970 es va aixecar una nova estructura en el pati del col·legi, que serveix en l’actualitat com a aulari, descrita com a edificació funcional i moderna, gairebé sense maó i amb molta xapa i vidre Aquest mateix any de 1970 es va reconèixer oficialment com a Col·legi Superior, amb la denominació de “Sant Joan de la Creu”. Actualment el col·legi és obert a alumnes externs de la comarca.

APARICIO AHEDO, O.I., Los hijos de Santa Teresa en España, Ed. Monte Carmelo, 2014, pp. 216-217