COMUNITATS
LOMÉ (Togo)
La fundació de Lomé, va començar a gestar-se a finals d’agost del 1992.
Santa Teresa de Jesús
03 de enero de 2022
Religieux Carmes Déchaux B.P. 60404 LOMÉ (Togo)
228 22 27 37 97
BREU HISTÒRIA
El convent de Lomé, situat en la capital de Togo, és la tercera fundació i casa de la nostra Província en territoris d’Àfrica Occidental. Feia anys que es volia dur a terme aquesta fundació, però per diverses dificultats no es van poder començar les obres fins fa poc. És, com les altres cases africanes, un convent destinat a la formació dels futurs carmelites. En concret, és el postulantat on acudeixen els joves, segons el Pla de Formació, després d’haver realitzat l’Any de Comunitat en Dedugú (Burkina Faso) i abans de tornar allí per a fer el seu noviciat. A Lomé està previst que estudiïn Filosofia, com a primera part de la carrera teològica, i continuïn discernint si de veritat volen ser carmelites, si els omple aquesta manera de vida i si són aptes per a seguir endavant.
BREU HISTÒRIA
La fundació a Togo, a la ciutat de Lomé, va començar a gestar-se amb l’arribada dels dos primers postulants a finals d’agost de 1992. A l’abril de 1993 els tres missioners de Burkina, convidats per un sacerdot diocesà de Lomé, el P. Paul Kuevi, i acompanyats per una carmelita descalça togolesa del monestir de Mundaso-Dedougou, van fer una visita a Lomé. Allí van ser acollits per aquest sacerdot diocesà, van tenir diverses trobades amb els joves dels grups vocacionals de la seva parròquia i es va començar a tractar d’una possible fundació de la nostra família religiosa a Lomé. Pel gener de 2005, l’arquebisbe de Lomé, Mns. Philippe Kpodzro va sol·licitar al Capítol Provincial dels Carmelites descalços d’Aragó-València una fundació per a la seva arxidiòcesi. A partir d’aquesta data les gestions es van accelerar amb freqüents visites dels Carmelites descalços de la comunitat d’Abidjan a l’arquebisbe de Lomé i a aquest sacerdot amic. L’arquebisbe actual, Mns. Denis Amuzu-Dzakpah, va reiterar la petició del seu predecessor sol·licitant al Consell provincial una fundació de la nostra família religiosa a la seva diòcesi.
Des d’Abidjan es va enviar el P Víctor Adzoguidi, togolés, a buscar un terreny proper al centre d’estudis de filosofia dels religiosos salesians. Al novembre de 2009, la Província d’Aragó-València va adquirir una parcel·la d’1.200 m2 per a l’edificació de la nova comunitat molt propera al centre d’estudis. Amb l’ajuda dels seus coneguts i el recolzat pels seus superiors, el P. Víctor va sol·licitar a un arquitecte els plànols per a la nova comunitat, un pressupost general i el seguiment de l’obra. Després el P. Víctor va sol·licitar a un enginyer els estudis tècnics, un pressupost detallat i la gestió de la construcció. Al desembre de 2010 el P. Víctor acompanyat pel P. Espirindio Ruiz, antic missioner a Dedougou que havia tornat a Espanya, es van instal·lar a Lomé en una casa de lloguer mentre es construïa el nou convent.
Pel gener de 2011 visiten Lomé per trobar-se amb l’arquebisbe i signar els contractes per a l’inici de l’obra, el provincial, P. Pascual Gil, el delegat provincial per a les nostres comunitats de l’Àfrica de l’Oest, P. Maximiliano Herraiz i un conseller provincial, el P Sergio Marqueta. El 25 de gener, amb la benedicció de la primera pedra, començà la construcció del nou convent de Lomé. L’obra es va dividir en dues parts. La construcció va començar amb la primera, l’anomenat Bloc d’Estudiants, que queda a l’interior de la parcel·la; la segona, la que anomenem Bloc Administratiu, queda a l’entrada i e va començar després. Actualment, la primera part de l’obra, el Bloc d’Estudiants, ja està en la seva darrera fase.
Les pregàries de tots plegats, dels Carmelites descalços, les Carmelites descalces, dels bisbes i comunitat de fidels, ha permès a uns i altres acollir els projectes del Senyor i col·laborar amb Ell. Necessitem de l’oració per comprendre que és el Senyor qui ens crida i ens encoratja a seguir endavant.
A la portada
“Éste es el Cordero de Dios, que quita el pecado del mundo”
El testimonio de Juan el Bautista, según el IV Evangelio, nos introduce en esta primera parte de "tiempo ordinario", antes de la Cuaresma. Juan señaló, con toda la fuerza y última energía del Antiguo Testamento centrada en el testimonio de los profetas, a un judío entre todos los demás como el Enviado de Dios que había estado anunciando. No se quedó en las teorías, en un anuncio profético genérico que le hiciera quedar bien, sino que se comprometió y del todo -de un modo que le acabaría llevando al martirio como creemos los cristianos - designando a uno de los judíos comunes que había acudido, además, a recibir el bautismo de conversión que él mismo administraba. Y lo dice de un modo muy especial que nos tiene que hacer pensar y mucho: "este es el Cordero de Dios que quita el pecado del mundo". El Evangelista nos interpreta el pensamiento y sentir del Precursor reinterpretando el sentido de su bautismo: este que veis aquí, un judío como los demás, en apariencia, que se viene a bautizar también, aparentemente, para lavar sus pecados, es, en realidad, Aquél que lavará...
