COMUNITATS
GIJÓN
Diòcesi i Província d’Oviedo. Comunitat Autònoma d’Astúries. Parròquia
Ntra. Señora de Begoña
01 de enero de 1928
Avda. de la Costa, 34, Apartat de Crreus 448 33205, Gijón, Astúries
985 34 12 20
BREU HISTÒRIA
Diòcesi i Província d’Oviedo. Comunitat Autònoma d’Astúries. Pertany la comunitat carmelitana de Gijón. La fundació canònica data del 15 d’octubre de 1928. El titular de l’Església i parròquia és “Nuestra Señora de Begoña”, patrona de la vila de Gijón.
El 1928 els nostres frares es van instal·lar en una modesta casa del carrer Caveda 20, la planta baixa de la qual es va habilitar per a capella. L’any 1934 les religioses Reparadores van tornar al seu país. Aquestes religioses atenien el santuari de la Mare de Déu de Begoña i allí es van instal·lar els frares descalços. Els carmelites inicien el culte a l’església l’1 de gener de 1935. Al setembre de 1936 han d’abandonar el convent per la cruenta Guerra Civil espanyola. Tanmateix, al mes següent aconsegueixen recuperar la casa i l’església.
Per decret de 30 d’octubre de 1970 el senyor arquebisbe d’Oviedo erigia la parròquia de la Mare de Déu de Begoña i marcava els seu límits. El 15 d’agost de 1975 es va col·locar la primera pedra del projecte de nova Església i convent, que és ell que es pot contemplar en l’actualitat. La nova església es va consagrar el 18 de març de 1978, vigília de sant Josep, ja que aquell any el dia 19 queia en Diumenge de Rams, inici de la Setmana Santa.
APARICIO AHEDO, O.I., Los hijos de Santa Teresa en España, Ed. Monte Carmelo, 2014, pp. 161-162
A la portada
“Éste es el Cordero de Dios, que quita el pecado del mundo”
El testimonio de Juan el Bautista, según el IV Evangelio, nos introduce en esta primera parte de "tiempo ordinario", antes de la Cuaresma. Juan señaló, con toda la fuerza y última energía del Antiguo Testamento centrada en el testimonio de los profetas, a un judío entre todos los demás como el Enviado de Dios que había estado anunciando. No se quedó en las teorías, en un anuncio profético genérico que le hiciera quedar bien, sino que se comprometió y del todo -de un modo que le acabaría llevando al martirio como creemos los cristianos - designando a uno de los judíos comunes que había acudido, además, a recibir el bautismo de conversión que él mismo administraba. Y lo dice de un modo muy especial que nos tiene que hacer pensar y mucho: "este es el Cordero de Dios que quita el pecado del mundo". El Evangelista nos interpreta el pensamiento y sentir del Precursor reinterpretando el sentido de su bautismo: este que veis aquí, un judío como los demás, en apariencia, que se viene a bautizar también, aparentemente, para lavar sus pecados, es, en realidad, Aquél que lavará...
