BREU HISTÒRIA

La pastoral i l’acció social sempre han estat atencions preferents de la comunitat. Actualment hi ha catequesi infantil, Grup Mestral d’atenció a la tercera edat i diverses activitats culturals i socials.

BREU HISTÒRIA

Vint-i-quatre anys després que santa Teresa fundés el seu primer convent de la reforma, els frares descalços van arribar a Catalunya guiats per un fill d’aquesta terra: el pare Joan de Jesús Roca. El primer convent teresià es va obrir en les Rambles de Barcelona el 25 de gener de 1586, sota l’advocació de sant José. Poc temps després es va decidir aixecar un nou convent fora muralles per acollir el noviciat dels aspirants, el qual es va construir en 1626 i va rebre el nom de Mare de Déu de Gràcia i de Sant Josep. Conegut popularment com el convent dels “Josepets, va ser el nucli vertebrador de la futura vila de Gràcia. Ambdues cases van haver d’abandonar-se en 1835 a causa del decret de supressió de convents.

Malgrat que després de l’exclaustració la restauració de la província carmelitana no es va produir fins el 1906, ja en 1896 s’havia reprès la presència del Carmel masculí a Barcelona, en un petit immoble propietat de les monges carmelites descalces.

Aviat es va encarregar el projecte d’un nou convent (1909) a l’arquitecte Josep Domènech i Estapà a la zona del nou Eixample barceloní, el qual, un any després, ja pot acollir a la comunitat de religiosos.

Després d’una sèrie de controvèrsies, canvis de projectes, d’arquitectes, d’empresaris en 1913 comencen les obres de l’església actual, la qual s’inaugurarà al gener de 1921, amb una gran manifestació religiosa i assistència de nombrosos prelats i autoritats. Els constructors van buscar inspiració per a la seva obra en fonts molt diferents (arts romànic, bizantí, islàmic, modernista…), cosa que es va traduir en una construcció molt eclèctica. L’església és de tipus basilical, amb tres naus. El creuer està rematat per una gran cúpula. Els mosaics, que cobreixen moltes parts de l’interior, especialment l’altar major, són de molta qualitat i evoquen la inspiració bizantina i modernista dels artistes que el van dissenyar.

Acabada la guerra civil, en la qual el convent va ser incendiat i alguns religiosos assassinats, la casa va ser seu del Seminari Major Carmelità de Filosofia i Teologia i del col·legi per l’escolania del Santuari. Aquestes activitats van perdurar fins a l’any 1971.

Per resolució del Consell Provincial es van enderrocar el convent i un campanar d’estil mudèjar adjacent, amb no poques protestes i plets i es va vendre el solar. La comunitat ja residia llavors en el nou convent edificat a l’altre costat de l’església, a la part de la Diagonal, que s’havia inaugurat en 1957.

Pel que fa a la pastoral, la comunitat carmelitana de Barcelona va acollir les confraries pròpies de l’ordre, entre les quals va destacar la Setmana Devota. També es va fundar una Associació d’Adoració del Santíssim Sagrament i l’Ordre dels Cavallers de Carme. Aquests sortien a les processons de Carme i de la Setmana Santa, amb el pas del Sant Sopar, però amb el temps, desapareguts els Cavallers, es va perdre el pas.

Els religiosos de l’actual comunitat de Barcelona es dediquen plenament als fidels en el servei pastoral i d’església. Funcionen diferents grups amb activitats de caire pastoral i social.

Es pot visitar l’església conventual de la nostra comunitat de Barcelona aquí: https://roundme.com/tour/228851/view/648703/